e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

24 de Gener de 2017

ELS JURISTES VOLEN DECIDIR

 PERIODISME DIGITAL.- El procés sobiranista es juga, també, en el camp de les paraules. Dret a decidir , estat propi , independència , diàleg i moderació són només alguns dels mots que s'associen al moment polític català i que tant la classe dirigent com els actors mediàtics fan servir per mirar de guanyar la batalla de les idees. "Els marcs conceptuals influeixen en les nostres percepcions polítiques, defineixen l'agenda i creen tant imaginaris com codis", sosté Antoni Gutiérrez-Rubí, consultor de comunicació. "Les revolucions s'han fet explotant els límits del llenguatge, adaptant paraules i creant-ne de noves", defensa el comunicòleg Joan Manuel Tresserras. El diccionari del procés, que repassem en aquestes pàgines, és també una arma política de primer ordre.

Un grup de juristes catalans impulsa un manifest en defensa de l'Estat de dret i la democràcia, que serà presentat el pròxim 2 de febrer, en un gest contrari al procés ara que el debat independentista se centrarà els pròxims mesos en el marc jurídic i les lleis de desconnexió.

Així ho han avançat a Efe fonts de l'àmbit jurídic català, en què hi ha preocupació per la "falta de nivell jurídic" que observen en els sectors independentistes, quan Catalunya s'ha caracteritzat sempre pel "rigor en l'elaboració de les seves lleis" en un àmbit jurídic de llarga tradició.

En un moment de proliferació a Catalunya de plataformes i entitats contràries a la independència, membres d'aquest grup d'una vintena de juristes, els noms dels quals es faran públics durant la primera quinzena de febrer, creuen que les coses estan canviant a Catalunya i que "la societat civil ja ha dit prou".

Advocats, catedràtics, professors d'universitat, notaris i exmagistrats estan preparant, així, un manifest en defensa de l'Estat de dret i de la democràcia, reivindicant la tradició jurídica de Catalunya, "basada en el rigor i el respecte a la llei, i denunciant també que l'actual situació de falta de respecte a l'Estat de dret posa en perill la democràcia".

Aquests juristes, segons les fonts consultades, creuen que la seva opinió pot ser rellevant en els pròxims mesos perquè el debat independentista se centrarà en "les lleis de desconnexió, amb la tramitació del referèndum o els judicis sobre la consulta del 9-N i la desobediència de la Mesa del Parlament".

Tenint en compte la magnitud del repte -"el més important dels últims tres-cents anys", com li agrada dir a Artur Mas, els actors que figuren en el mapa del procés lluiten per imposar el seu marc referencial amb un arsenal propi de paraules. Si bé el dret a decidir ha esdevingut un gran èxit per al flanc sobiranista, perquè l'equipara amb el concepte de democràcia -així ho afirma Tresserras-, els partidaris de l'entesa amb Espanya han volgut posar en circulació el diàleg i la moderació . "I qui sigui capaç d'apropiar-se el concepte de diàleg , guanyarà el combat conceptual", sentencia Gutiérrez-Rubí.

La utilització del llenguatge amb fins polítics i estratègics no és precisament nova. S'ha anat repetint al llarg de la història. Però sí que existeix un denominador comú, segons aquest expert en mitjans: "Un abús del llenguatge és un abús de poder, i un abús de poder comporta un abús del llenguatge. Quan comença el joc de la manipulació, comences a carregar-te el significat de les paraules".

L’hora del xoc institucional ja ha arribat. D’una banda, Catalunya té un Parlament amb majoria independentista i els seus diputats -72- han començat a desplegar el que consideren el mandat rebut a les urnes el 27 de setembre: la “desconnexió” amb l’estat espanyol. De l’altra, hi ha un govern espanyol que confia a resoldre la situació amb la implosió del bloc sobiranista i la força de les lleis. Sense política. En la negativa a negociar res que tingui a veure amb la sobirania, el PP té, a més, el suport del PSOE i de Ciutadans.

La continua negativa de l’Estat espanyol per permetre la celebració d’un referèndum és una trampa per deslegitimar la unilateralitat segons el degà de la facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Vilajosana. El catedràtic ha assegurat que darrera d’aquesta prohibició s’hi amaga la intenció d’instaurar un atzucac en el marc mental independentista.

JxSí i la CUP han anunciat un acord sobre la tercera llei de 'desconnexió', la que denominen com de "transitorietat jurídica" i que pretén dotar Catalunya d'un règim jurídic propi i fora de l'ordenament actual. En un comunicat subscrit pels dos partits independentistes, han explicat que l'article u de la norma estableix: "Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social".

Els dos partits també consideren que aquesta ha de ser la llei per organitzar el referèndum malgrat el previsible veto de l'Estat, però només han fet públic l'article 1, i han declinat precisar el contingut de la resta de la norma. L'únic que han facilitat els dos grups són els nou epígrafs en els quals s'articula la llei: el preàmbul; disposicions generals, nacionalitat i territori (I); la successió d'ordenaments i administracions (II) i els drets i deures (III).

Sebastià Barrufet Rialp, cronista transversal

Master en Periodisme Digita


Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

MenÚame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
430
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR