e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

01 de Setembre de 2015

EL NACIONALISTA FELIPE GONZALEZ

 El catedràtic de Ciència Política de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) Ramón Cotarelo ha escrit una entrada al seu blog sobre la carta que Felipe González ha publicat a El País dirigint-se als catalans. Cotarelo analitza i vol desmuntar alguns dels arguments que l'expresident del govern espanyol ha utilitzat per carregar contra el procés català.

Segons Cotarelo, González fa servir els advertiments "del nacionalisme espanyol de més rància estirp vestit amb les gales de l'èxit de la segona restauració". D'altra banda, assegura que l'expresident espanyol no comprèn el nacionalisme català i ignora que "aquest no vol quedar-se amb el major autogovern, sinó amb la totalitat de l'autogovern".

El catedràtic també critica la referència a Albània que fa servir González: "Abans es veurà així Espanya que Catalunya. És absurd fer servir aquestes imatges després dels referèndums de Quebec i Escòcia, que han deixat sense arguments als nacionalismes espanyols".

"La resposta més clara a l'article de Felipe González l'hem de donar l' 11-S a la Meridiana". Així ha respost el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, a la  polèmica missiva que l'expresident del govern espanyol ha adreçat als catalans a través d'una carta a 'El País'. Segons ha assegurat el líder de l'entitat en una entrevista a Catalunya Ràdio, l'exlíder del PSOE "no parla amb objectivitat del procés" que viu Catalunya i "es queda amb els estereotips de carrer". Sànchez ha lamentat que es redueixi el procés sobiranista "a la dèria d'un senyor", Artur Mas, i s'ignori que es tracta d'una voluntat "enormement transversal"

De fet, el president de l'ANC ha recordat que fa uns anys, quan José María Aznar estava a la Moncloa, Felipe González va assistir a una conferència a Barcelona on va afirmar: "Els que volen l'autodeterminació a Catalunya són una minoria, però si algun dia són majoria no tocarà altre remei que acceptar-ho". "On és aquest Felipe González?". Alhora, ha qualificat d"'equiparacions demagògiques" els paral•lelismes que l'expresident espanyol fa a la carta entre el procés català i el nazisme, i ha lamentat que la postura de veus importants d'Espanya sigui l'"enrocament", mentre que a Catalunya el procés s'ha fet amb una "excel•lència democràtica i cívica envejable". Tanmateix, ha assegurat que "caldrà diàleg" amb Espanya perquè "volem tenir una bona relació de veïnatge amb tothom".

Les eleccions, celebrades un dijous 28 d'octubre, van significar el final de la Transició. Almenys, d'una primera transició. El PSOE de Felipe González i Alfonso Guerra va aconseguir que l'esquerra tornés al govern per primer cop des de 1936. El PSC tornava a guanyar a Catalunya amb 25 escons, molt per sobre dels 12 de CiU  i els 8 d'Alianza Popular. El creixement dels socialistes va deixar pràcticament sense espai un PSUC dividit i una ERC en reconstrucció. El comunista Gregorio López Raimundo i el republicà Francesc Vicens van ser els únics representants catalans a Madrid provinents de l'esquerra.

El PSC és conscient que és impossible ni tan sols aproximar-se a aquell resultat. Els socialistes, tocats, necessitan reivindicar aquell PSC que als anys 80 va contribuir “a construir l'estat del benestar” i “fer universals la sanitat i l'educació”. Justament, Lluch va ser, com a ministre de Sanitat, l'impulsor de la llei que establia com a universal l'accés a la sanitat..

Eren els temps d'un PSC que sabia qui era, i que, en coherència, aglutinava al seu entorn des de ciutadans provinents de la gran emigració dels seixanta fins a intel•lectuals catalanistes i burgesia compromesa. Dels Nadal o els Maragall als Montilla i els Zaragoza.

Però en algun moment del seu atzarós recorregut, una de les ànimes del PSC va desaparèixer abduïda per la germana gran, i el PSC va deixar de ser un partit català per ser la sucursal catalana d'un partit espanyol. Mai no han aconseguit tenir ni veu pròpia, ni votació pròpia, ni cap senyal que permeti creure que aquell vell somni és possible. 

Les genialitats de González no serveixen.

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

MenÚame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
455
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR