e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

30 de Març de 2017

 PERIODISME DIGITAL//.-Comença el Brexit amb la notificació oficial britànica a la UE. L'ambaixador davant de la UE entrega al Consell Europeu la invocació de l'article 50 dels tractats.

El govern del Regne Unit ha notificat oficialment a la Unió Europea la seva sortida. L'ambaixador britànic davant de la UE, Tim Barrow, ha entregat aquest dimecres la carta que invoca l'article 50 del Tractat de la UE al president del Consell Europeu, Donald Tusk. A partir d'ara, s'obre un període de negociacions que es pot allargar fins a dos anys per pactar les condicions de la sortida. En les properes 48 hores es preveu que Tusk presenti les directrius de negociació pel Brexit que seguiran els 27 estats membres, que s'hauran d'aprovar en una cimera extraordinària el 29 d'abril, entre la primera i la segona volta de les eleccions franceses.

Un cop els estats membres hagin negociat i pactat les seves línies de negociació es podrà concretar el mandat de Michel Barnier, la persona designada per la UE per liderar les converses amb Londres. Tot apunta que les primeres converses formals, per tant, no començaran fins al maig.

L'article 50 del Tractat de la UE preveu un període de negociacions de dos anys, ampliable si hi ha unanimitat entre els estats membres per allargar-lo. Amb tot, si Londres i Brussel•les no aconsegueixen pactar els termes de la sortida, el Regne Unit també podria optar per marxar sense acord, una opció poc desitjada però per a la qual el govern britànic ha admès que ja té plans de contingència. A Brussel•les, també la contemplen.

Reacció del Parlament. Aquest dimecres a la tarda, la conferència de presidents del Parlament Europeu es reunirà per discutir la posició de la cambra sobre les negociacions del Brexit. A la trobada hi participarà l'eurodiputat d'ERC Josep-Maria Terricabras, que forma part del grup de seguiment del Brexit de l'Eurocambra, on hi ha el president Antonio Tajani, el negociador de la cambra, Guy Verhofstadt, la presidenta de la comissió d'Afers Constitucionals Danuta Hübner, i els líders de tots els grups parlamentaris.

El Parlament Europeu ha de donar el seu consentiment en sessió plenària a qualsevol acord de sortida del Regne Unit de la Unió Europea. A més, els tractats indiquen que la cambra ha de ser informada “completament i immediatament” de totes les fases del procediment de sortida i estretament vinculada a les negociacions.

Un Brexit dur i molts interrogants. El govern britànic de Theresa May invoca aquest dimecres l'article 50 del Tractat de Lisboa que regula el procés de sortida de la Unió Europea d'un dels estats membres. És un fet que no s'ha produït mai i està generant inquietuds dins i fora del Regne Unit. Comença ara una negociació que serà llarga i plena de moments tensos. 

És molt aviat per saber quines seran les conseqüències del Brexit en l'economia britànica. Alguns dels efectes de la sortida del Regne Unit del mercat únic es coneixeran a llarg termini. Però hi ha molts interrogants oberts que trobaran la seva resposta relativament aviat.

Hi haurà dues negociacions alhora. D'una banda, l'acord de sortida. De l'altra, caldrà negociar sobre la relació futura entre el Regne Unit i la UE. La Unió és el principal soci comercial dels britànics, seguida pels Estats Units i la Xina, en tercer lloc. Si les converses anessin bé, el Regne Unit sortiria de la UE la primavera del 2019.

Hi ha més de tres milions de ciutadans de països de la UE que resideixen al Regne Unit, i entorn d'un milió de britànics que viuen a la resta del continent. Com afectarà el Brexit a les seves vides és un dels grans interrogants que s'haurà d'aclarir. Els drets que poden mantenir estarà en el moll de l'os de les negociacions que ara s'obriran. May ja ha advertit que vol reciprocitat en aquest tema.

Hi haurà més Brexits?. És el gran temor a Brussel•les. Donald Trump ho va anunciar fa uns mesos, assegurant que el Regne Unit no serà el darrer de marxar de la UE. La divisió en el si de la UE és una evidència. Entre el nucli dur dels països fundadors (França, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Luxemburg i Itàlia) i alguns dels estats de l'est, aplegats en l'anomenat grup de Visegrad (Polònia, Hongria Txèquia i Eslovàquia), aposten per una Unió amb menys sobirania compartida i amb unes institucions comunitàries mantingudes a ratlla. 

Venen mesos transcendentals en què serà fonamental preservar la cohesió en l'estructura europea. El Parlament Europeu, l'única institució comunitària elegida a les urnes, ja ha fet moviments per fer prevaler una línia vermella davant les apetències britàniques. Si el govern britànic se'n va, se'n va. Com ha dit algú, Brexit és Brexit. Però no està tan clar que la línia ferma enfront l'eurofòbia britànica trobi un Consell Europeu, que aplega els líders dels estats.

Sembla obrir-se pas en els països forts de la Unió la necessitat de reforçar el projecte comunitari, pesi a qui pesi. Jean-Claude Juncker, el president de la Comissió Europea, ha posat negre sobre blanc les diverses opcions que té obertes la UE, des de continuar igual a avançar cap a un model federalista. Entremig, Berlín i París tenen clar que cal anar endavant i fer-ho amb els que estiguin disposats a mancomunar esforços i solidaritats. 

Sebastià Barrufet Rialp, cronista transversal

Master en Periodisme Digital


Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
204
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR