e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 de Maig de 2016

EL 15M ANTICATALANISME A BARCELONA

 VISTOLLEGIT//.- Els “indignats” van cloure ahir la seva revolució de primavera i estiu amb una gran manifestació a Madrid fins al km zero, on va néixer la protesta per la situació econòmica i el descontentament polític, a la plaça del Sol. El moviment va decidir ahir mateix incidir especialment en la necessitat de canviar el sistema econòmic i electoral en l'últim acte “indignat” abans de l'estiu.

Van reunir milers de persones, amb l'objectiu de recordar la vigència del moviment del 15-M. No van arribar, ni de bon tros, a les 200.000 que van sortir al carrer el 19 de juny a tot l'Estat. Però sí que van aconseguir omplir la plaça del Sol.Tot i que la concentració no estava permesa ni disposava del permís preceptiu, els agents de seguretat no hi van intervenir. 

La revolució del moviment 15M no es va quedar sol a la Puerta del Sol de Madrid , es va estendre ràpidament a la resta de ciutats espanyoles. Barcelona, València , Sevilla, Corunya o Bilbao són alguns exemples.

Fent  un repàs del que s’ha dit i interpretat, dels relats que han anat  apareixent sobre el 15M, hi ha de tot:  Hi ha veus que veuen en el comú, en la suma de singularitats aliada, l’ingredient bàsic d’un procés d’innovació política que “camina lent, perquè va molt lluny”. Alguns textos comparteixen la nostra perplexitat, i amb més habilitat assenyalen la dificultat d’explicar què passa.

En qualsevol cas, no pretenem determinar si el 15M és un moviment “reformista” o “revolucionari”, si és “lliure” o està controlat per ments abjectes des de la foscor, si suposarà un punt d’inflexió en les nostres vides o si simplement serà un peu de pàgina en els llibres d’història. 

Quan l’any 2002 Howard Rheingold va escriure el seu llibre Smart Mobs (Multituds Intel.ligents) encara faltaven alguns anys perquè Twitter veiés la llum i es convertís en una de les xarxes socials més usades del món. En el pròleg a l’edició castellana, Rheingold comenta que els moviments del 11M a Espanya, són exemples que “ens trobem davant un nou mitjà d’organització social, cultural i política en potència”. 

A Barcelona els 'indignats' celebren una assemblea sorpresa per llimar les diferències. En l'assemblea general de diumenge es van posar de manifest discrepàncies entre els acampats sobre temes com l'autodeterminació o el moment ideal per abandonar les acampades nocturnes a la plaça.



El que ha passat és senzillament que a la comissió de comunicació de l'assamblea hi ha infiltrats personatges del més pur espanyolisme. Un d'ells, ex-ciutadans, intenta boicotejar el tema des de l'inici. Ara vol desvirtuar el concepte de "poble" dient que aquest terme estaria en funció de cada situació, però que no es pot aplicar de forma genèrica. Aquesta idea ha agradat als internacionalistes i el boicot a l'autodeterminació ha agafat volada. No oblidem que va ser el foro Babel qui va ressuscitar aquestes idees lerrouxistes...amb una llista llarguíssima de pseudointelectuals suposadament catalans que des de la transició i des de les càtedres universitàries han estat intoxicant els alumnes des de fa dècades.

Els anticatalans segueixen valent-se de la nostra bona fe, de la nostra ingenuïtat (pròpia d’un poble idealista que no ha tocat, poder en 300 anys o més). És un drama freudià conegut. Que el jovent estigui encara així, després de més de 30 de democràcia, és significatiu: el rentat de cervell, la intoxicació mediàtica, la cultura de masses espanyola ha fet el seu fet... Un desastre.

La majoria dels que están en contra de l'exercici del dret a l'autodeterminació és gent que o bé no s'ha integrat a Catalunya o bé ho ha fet d'una manera ben superficial, "global" (cultura de masses, imaginari espanyol, xarxes socials, sortint apenes de la ciutat de Barcelona). Gent que té una visió superficial, esbiaixada de la nostra realitat resulta que té el mateix dret que els que portem tota la vida aquí de dir si som o no un poble. Aberrant, delirant, al.lucinant. Manca total de sentit comú, d'humiltat, de pudor, de respecte, de sentit i coneixement de la realitat en la que viuen. Cap sentit de la vergonya, del ridícul. Atropellament prepotent pur i dur. Gent que si mai hi ha un problema gros a Catalunya abandonarà el vaixell s'arroga el dret (!) de dir-nos que NO tenim dret a manifestar si som o no un poble.. Però ells es neguen i ens neguen el dret mateix a votar. La negació de la llibertat, doncs és doble: "com que si votessim potser guanyarieu neguem la possibilitat de que es voti i així aconseguim mantenir la nostra afirmació de que no sou un poble o que en tot cas no teniu dret a la llibertat". No em negareu que no és fort...

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
403
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR