e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

28 d'Octubre de 2016

CATALUNYA ES UN ESTAT SOBIRA

 VISTOLLEGIT//.- Durant la Transició, la majoria de forces democràtiques recolzaven el dret a l’autodeterminació. L’oposició antifranquista, els de baix contra els de dalt, va ser bastant àmplia i transversal, i és en aquesta riquesa que s’entenia, amb matisos diversos, aquest dret vinculat a apostes per aconseguir una major radicalitat democràtica. I l’abandonament d’aquest va ser conseqüència dels pactes que van donar lloc al Règim del 78.

Més de tres dècades després, estem assistint a una forta crisi del règim gestat en aquell moment. S’ha parlat àmpliament de la seva dimensió política (crisi del bipartidisme) i social (absència de blindatge dels drets socials davant les polítiques d’austeritat), però també la crisi territorial s’ha de prendre en compte. Obrir el cadenat del 78 vol dir canviar tot allò que no funciona, i també poder posar sobre la taula debats que han estat tabú en la recent història democràtica.

Podem és l’única força amb capacitat de governar a l’Estat espanyol que defensa el dret a l’autodeterminació, en tant que considera que són els ciutadans els que han de decidir en quin model territorial volen viure. Però també els diferencia d’altres forces polítiques la concepció plurinacional de l’Estat que plantegen com a projecte polític. Volen treballar amb vista a una reformulació del model territorial, perquè tots els territoris es puguin trobar còmodes dins l’Estat espanyol si així ho decideixen. És a dir, ofereix la possibilitat de que aquelles nacions que vulguin anar-se’n puguin fer-ho, tot i que  treballant perquè l’alternativa a aquesta decisió no sigui l’Espanya uniformitzadora, sinó un Estat plurinacional on totes les comunitats nacionals i culturals es puguin desenvolupar en un marc igualitari i solidari sense imposicions. Així doncs, entenen l’Estat espanyol com a país de països, valorant positivament la rica diversitat cultural i lingüística.

En el cas de Catalunya i Euskadi, a part de diversos episodis conflictuals provocats per dinàmiques uniformitzadores del Govern espanyol que amenacen llengües i cultures, està present el debat sobre el dret a l’autodeterminació. Si així ho sol•licités amb àmplia majoria el Parlament d’aquests (o altres) territoris, caldria trobar la fórmula per poder materialitzar aquest dret, dins el marc de l’actual Constitució (via article 92 o 150.2), o amb una de nova; podent-se expressar en la voluntat de decidir crear un estat indep endent o formar part d’un nou projecte de refundació plurinacional de l’Estat espanyol on es reconegui i promogui la realitat pluricultural i plurilingüística. Perquè les decisions fonamentals del futur de cada territori les ha de decidir la seva gent.

La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931. Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII. Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (partit triomfador a Catalunya) proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constituissin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola.

El Tribunal de la Haia ha emès un dictamen que estableix doctrina sobre el concepte d’independència i de sobirania de la qual serà molt difícil de prescindir en avant, i que, en ésser aplicada a Catalunya, fixa quina és, en dret públic, la seva personalitat des del reconeixement de la Generalitat. El Tribunal exposa què cal entendre per independència i sobirania d’un Estat. Les afirmacions de l’alt Tribunal són aplicables a Catalunya perquè des del moment de la proclamació de la República catalana, el 14 d’ abril de 1931, és un Estat. L’Estatut que va aprovar el plebiscit i fou després presentat a les Corts Constituents espanyoles comença amb un primer article que diu: “Catalunya és un Estat autònom dintre la República espanyola”. 

La declaració que el President de la Delegació catalana a Ginebra va fer el proppassat setembre al Congrés de Nacionalitats Europees, en nom de la Generalitat, conté un paràgraf que diu que els catalans, en reconquerir per a la nostra terra la categoria d’Estat, en volem fer un Estat autònom florent i modern. Un dia, Catalunya va acceptar que de dret fos Cap de l’Estat català el rei d’un altre Estat, el de Castella; amb aquesta acceptació no va perdre la seva sobirania o independència, ni l’externa ni la interna; va continuar legislant i regint-se ella mateixa a l’interior, i tractant les qüestions internacionals que l’afectaven, amb personalitat pròpia; però, si no la va perdre, la va posar en perill, un perill tan real, que al cap d’un segle li va ocasionar una guerra de defensa, l’anomenada dels Segadors, i uns anys després hagué de sucumbir a un cop de força de l’Estat el Cap del qual havia acceptat com a propi.  Per a provar la sobirania de Catalunya, no és necessari de recórrer al parer del Tribunal de la Haia; hi ha prou raons històriques i jurídiques que la demostren a bastament. El parer del Tribunal n’és un comprovant que mereix d’ésser conegut, per tractar-se de l’organisme de més alta autoritat a Europa en aquesta matèria.

El règim del 78 morirà aviat, Espanya será governada per polítics democràtics, que no s’oposaran al dret d’autoderminació de Catalunya. La meva proposta és que no cal fer cap referèndum, al Parlament hi ha 72 diputats independentistes. Catalunya és reconeguda pel Tribunal de l’Haia i la comunitat internacional.

FEM LA DUI, sense perdre més temps.

Sebastià Barrufet Rialp, cap 


Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
89
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR