e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

26 de Gener de 2016

CATALA LLENGUA PROPIA A L'ARAGO

 VISTOLLEGIT//.El govern aragonès reconeix el català com a "llengua pròpia" de l'Aragó. I és que la Chunta Aragonesista (CHA), que forma part de la coalició que lidera Javier Lambán (PSOE) i amb el suport parlamentari de Podemos, va afegir una esmena a la Llei d'Acompanyament dels pressupostos, que suposa el reconeixement del català i l'aragonès com a 'llengües pròpies' de la comunitat autònoma. PSOE, Podemos, CHA i Izquierda Unida hi han votat a favor.

Aquesta esmena suposa la modificació de la llei de patrimoni cultural de 1999 i reinterpreta l'Estatut d'Autonomia, que no menciona ni el català ni l'aragonès. El president de l'Aragó, Javier Lambán, ja va anunciar que la prioritat del seu govern és l'elaboració d'una nova Llei de llengües. Es tractaria de la tercera que té l'Aragó, i la CHA ja la portava entre les seves mesures electorals amb l'objectiu "que es garanteixin els drets lingüístics de la ciutadania aragonesa". 

Podemos, CHA i IU són les formacions que aposten perquè el català sigui cooficial a l'Aragó i que això faciliti la promoció d'aquesta llengua al territori. Des del PSOE no veuen tan clara la oficialitat però consideren que les llengües pròpies "han de tenir reconeixement legal i determinada protecció". 

La Diputació de Saragossa ha aprovat aquest gener una moció presentada pel grup En Común que demana a la institució que s'impulsi "la protecció de les llengües minoritàries, l'aragonès i el català". La moció, a més de reconèixer el caràcter plurilingüe de l'Aragó vol afavorir que s'impulsin mesures de promoció i protecció d'aquestes llengües com a "patrimoni cultural que totes les institucions han de respectar i protegir". 

El Departament de Cultura català i el consorci Campus Iberus impulsaran conjuntament un estudi i diverses publicacions sobre la situació del català i el seu ús a la Franja. Segons ha assenyalat el Departament de Cultura, l'estudi es basarà en els resultats de l'Enquesta sociolingüística realitzada el 2014 en aquest àmbit territorial per la Direcció General de Política Lingüística. 

L'estudi sociolingüístic sobre la Franja serà dirigit tècnicament per la Direcció General de Política Lingüística amb l'assessorament de la Universitat de Saragossa i s'emmarca dins de les accions que el Departament de Cultura porta a terme conjuntament amb responsables d'Andorra, l'Alguer i les Balears per tal de conèixer l'ús del català. 

"Hem de posar més èmfasi en el que ens uneix que en el que ens separa en matèria de llengües", han assegurat. La llei de llengües del 2009 va ser aprovada amb una important oposició, tant dels que creien que es quedava curta –com IU, que hi va votar en contra–, com dels que renegaven que anava massa enllà i qüestionaven el nom de català per a la llengua que parlen els habitants de la franja de Ponent.

Des dels seus orígens cristians, les comarques orientals d'Aragó: I'Alta ¡ Baixa Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, la Terra Alta i el Matarranya, prop de 5.000 km2 que s'estenen del Pirineu Fins als Ports de Morella-al voltant de 50.000 parlants-tenen com a pròpia la llengua catalana.

Aquesta llengua ha estat present en la documentació d'aquelles terres fins al segle XVIII (com es pot comprovar en els arxius municipals) quan, amb els anomenats decrets de Nova Planta, s'imposà el castellà com a única llengua oficial a tot l'Estat. Fins llavons, el català escrit per reis, nobles, notaris, capellans gaudia de l'estatus de llengua cooficial de la Corona d'Aragó.

El terme llengua oficial designa una llengua usada vàlidament pels poders públics. És un concepte jurídic ampli que pot comportar diferents drets i deures segons la legislació que el desenvolupi. Tots els estats tenen llengües oficials, i habitualment fan declaracions d'oficialitat en les Constitucions. Els que no en fan solen ser estats força uniformes lingüísticament, que no tenen la llengua a l'agenda política, com Alemanya, Grècia, Itàlia i els Països Baixos. Una Catalunya independent, precisament a causa de les inquietuds que desvetlla la regulació lingüística, hauria de prendre decisions explícites sobre l'oficialitat de les llengües.


Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

MenÚame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
358
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR