e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

12 d'Octubre de 2016

 VISTOLLEGIT//.- Manuel Borràs Ferré (La Canonja, Tarragonès, 9 de setembre de 1880 - Montblanc, 12 d'agost de 1936) fou un clergue espanyol, bisbe auxiliar de Tarragona i bisbe titular de Bísica (1934-1936), considerat màrtir per l'Església Catòlica Romana. Va ser un dels tretze bisbes assassinats durant la persecució religiosa que hi hagué durant la Guerra Civil Espanyola en el territori controlat per la República, i forma part dels màrtirs de la Beatificació de Tarragona.

Després d'estudiar al seminari de Tarragona va ser ordenat prevere el 19 de setembre del 1903. Poc després va ser nomenat notari de la cúria eclesiàstica i del tribunal metropolità de Tarragona. Des de 1905 va ser sotsdirector diocesà de l'Apostolat de l'Oració i el 1910 va ser nomenat confessor del Seminari Pontifici. El 1914, en prendre possessió de la diòcesi de Solsona l'administrador apostòlic Francesc Vidal i Barraquer, va nomenar Borràs secretari de cambra i govern i poc després vicari general, un càrrec que va tenir fins al 1919, quan tornà a Tarragona. El 1921 va ser nomenat canonge de la catedral de Tarragona i quatre anys més tard arxipreste de la mateixa catedral. Des del 1930 fou degà del Capítol de la catedral. A l'abril del 1934 el papa Pius XI el va preconitzar com a bisbe auxiliar de Tarragona i titular de Bísica, a l'Àfrica. El 2 de juliol de 1934, el ja cardenal Vidal i Barraquer li va conferir la consagració episcopal, primer a la seu de Solsona i després a la tarragonina.

Després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i del fracàs de la revolta militar a Barcelona i Tarragona tant el cardenal Vidal i Barraquer com el bisbe Borràs emprengueren camí cap al monestir de Poblet. Allí, el 24 de juliol Manuel Borràs va ser detingut per un grup armat de la FAI i traslladat a Montblanc on va coincidir amb el cardenal Vidal i Barraquer que també havia estat detingut al Monestir de Poblet. Vidal i Barraquer va ser alliberat per ordre del president Lluís Companys i traslladat a Barcelona d'on el van fer marxar cap a Itàlia, però li van impedir endur-se a Borràs, el qual va romandre empresonat per una mica més de dues setmanes, fins que va ser tret per comparèixer davant el tribunal de Tarragona. Va ser afusellat i el seu cadàver va ser cremat el 12 d'agost al coll de Lilla. Les restes del cadàver no han estat mai localitzades. Al lloc on fou assassinat, el 1959 se li erigí un monument.

El seu procés de beatificació, juntament amb el de 146 eclesiàstics morts llavors a l'arxidiòcesi de Tarragona, s'incoà i el procés informatiu rebé el decret de validesa en 1992, continuant el seu curs. Tots plegats foren presents a la Beatificació de Tarragona del 13 d'octubre de 2013.

La Beatificació de Tarragona és el nom amb què es coneix la cerimònia de beatificació de 522 màrtirs del segle xx que es va celebrar al Complex Educatiu de Tarragona el 13 d'octubre de 2013. Fou la beatificació més nombrosa de la història de l'Església Catòlica. L'Església considera que els beatificats són màrtirs cristians perquè van patir la mort pel fet de defensar la seva fe en Jesucrist, i els situa històricament a la persecució religiosa dels anys 30 perquè alguns van ser assassinats abans de l'inici de la Guerra Civil Espanyola (com els d'Oviedo del 1932). L'Església Catòlica va instituir el dia 6 de novembre per a recordar cada any aquests màrtirs.

Més de 20.000 pelegrins van assistir a l'acte central, que va consistir en la cerimònia de beatificació i una missa, i que comptà amb un missatge del papa Francesc, l'homilia del cardenal Angelo Amato i unes paraules del cardenal Antonio María Rouco Varela. El dia abans es van celebrar unes Vespres solemnes a la Catedral de Tarragona, i es representà La Passió de Sant Fructuós a la Tarraco Arena Plaça. Entre altres actes previs, també hi va haver conferències com la d'Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant Egidi, i exposicions al seminari, al Museu Bíblic i al Moll de Costa de Tarragona.

Abans de l'esdeveniment totes les declaracions públiques, tant dels favorables com dels detractors, van reclamar-ne la no politització, i a l'acte no hi va haver banderes ni altres símbols polítics. Els crítics van promoure una concentració que va aplegar centenars de persones per a demanar que l'Església demanés perdó per la connivència d'alguns bisbes amb el poder polític durant la dictadura, un gest que dies després van fer l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol i Balcells; l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler i Canals i el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.

Com ja he dit L'Església Catòlica va instituir el dia 6 de novembre per a recordar cada any aquests màrtirs. Encara falta pel 6 de novembre de 2016, tanmateix, penso que és bo recordar-ho amb temps suficient, per això escric aquesta crònica com a creient i practicant del catolicisme i també perquè vaig néixer a la Canonja (Tarragonès) com Manuel Borràs Ferré i sóc familiar del Beat Màrtir Manuel Borràs i Ferré. El pare de Manuel Borràs era Pau Borràs i Dols. La meva mare, Consol Rialp i Dols.

Sebastià Barrufet Rialp, cronista transversal


Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
252
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR