09 de Juny de 2015

ANTISISTEMA

 La presidenta del Partit Popular de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha instat el president Artur Mas a "reflexionar seriosament" sobre les eleccions del 27-S després dels resultats de CiU a l'Ajuntament de Barcelona: "Si l'Ajuntament ja està en mans dels antisistema, el que no pot permetre és que d'aquí a uns mesos també els antisistema o altres formacions puguin arribar a la Generalitat o al Parlament de Catalunya".

Per la dirigent popular, que participa a la reunió del Comitè Executiu del PP a Madrid, la gran amenaça per a la recuperació econòmica és "la inestabilitat" que, a parer seu causaran consistoris dirigits per l'esquerra. Paradoxalment, s'ha mostrat partidària que governi la llista més votada en ciutats com Badalona, on el PP va quedar en primer lloc però sense majoria absoluta. Tot apunta, però, que Xavier Garcia Albiol no podrà repetir com  alcalde.

Una de les consignes que els representants de Podemos repeteixen per tot arreu és la de que la transició democràtica en realitat no va existir com a tal i que es va tractar d'un pacte dels grans poders franquistes amb el rei per tal de perpetuar-se. 

Tot d'una s'aixequen veus que, per aquesta i altres afirmacions semblants, qualifiquen els populistes de grup antisistema, és a dir, que vol acabar amb el règim -diguem-ne democràtic- imperant.  

 Això és completament fals, els populistes, és a dir, els hereus d'aquell partit comunista de la transició -qui ho diria, que acabarien així-, no aspiren a esbucar el sistema, sols volen ocupar-lo rere d'esperar quaranta anys des de la mort de Franco i ara que la resta de forces estan socialment qüestionades per tants de motius. Una altra cosa és que, per aconseguir-ho, ho hagin d'amagar. 

Els antisistema es troben, en realitat, en els partits de tota la vida, en el PP i en el PSOE principalment, perquè aquests sí que tenen capacitat d'acabar amb el règim democràtic i, de vegades, sembla que estan encaparrats en fer-ho.

Antisistema és qui, des del poder exigeix als seus subordinats que facin magarrufes per traslladar irregularment  un funcionari interí en benefici del partit. Antisistema són també els Rato, Juncker, Lagarde i Strauss Khan que, des de la cúpula del poder econòmic, han fet i desfet en benefici propi i perjudici de milions de ciutadans. 

Antisistema és tot aquell que, emparat per qualsevol casta de poder, posa en perill la credibilitat dels règims democràtics occidentals amb les seves activitats corruptes. 

La transició espanyola sí que va existir i va sorgir en darrer terme d'un anhel de llibertat del poble. Això sí, el règim no ha pogut evitar que el poder fos ocupat per alguna gent sense escrúpols que sembla jugar a acabar amb allò que tant va costar d'aixecar. Aquest són els vertaders antisistema.    

En determinats sectors de l’esquerra política i social valenciana, hom pot detectar unes actituds que indicarien que, per a aquests, és ben poca. Per tal de caracteritzar aquestes postures, pot ser molt útil emprar el concepte de “lerrouxisme antisistema”, utilitzat per Manuel Delgado . L’antropòleg català es refereix amb aquesta expressió al perill que determinats moviments de caire inequívocament rupturista i emancipador (Delgado fa una referència expressa a Podem i a Guanyem) acaben fent-li el joc a l’unionisme espanyolista. Això podria ocórrer en el cas que les plataformes impulsades respectivament per Pablo Iglesias i Ada Colau caigueren en el parany de: “confondre la dreta nacionalista que hem vist empastifada de corrupció i que ha estat fins ara la gran servidora dels interessos de la monarquia espanyola a Catalunya, amb un catalanisme popular i d’esquerres cada cop més escorat cap a posicions independentistes”. Es tracta d’una confusió freqüent també (com no podria ser d’altra manera) en l’esquerra espanyola i valenciana, i que té com a conseqüència el menyspreu al dret a decidir reivindicat per les nacions minoritzades de l’Estat espanyol. 

Si antisistema vol dir estar en contra del PPSOE, dels que fins avui ens han governat, jo també ho sóc.