15 de Desembre de 2015

ACORD MUNDIAL CANVI CLIMATIC

 VISTOLLEGIT//.Per canvi climàtic s'entén un canvi de clima atribuït directament o indirecta a l'activitat humana, que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables.

No s'ha de confondre el "canvi climàtic" amb la "variabilitat climàtica", ja que aquesta fa referència a qualsevol variació del clima (interestacional, interanual, per dècades, per segles...) sigui per processos propis del sistema climàtic o per altres causes. 

A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja que emet la superfície del planeta Terra. D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi a l'espai exterior i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15 °C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera.

El problema  és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi ha abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. Aquest canvi posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.

La cimera del canvi climàtic ha donat molt de sí. S’ha arribat a un acord de mínims entre els països participants. Un repàs del que s’ha dit del canvi climàtic, el punt principal és evitar que la temperatura mitjana del planeta augmenti més de dos graus.

Cal destacar l’ “Històric compromís a París per salvar el planeta”. Els principals punts d’aquest acord: aconseguir reduir el màxim l’escalfament del planeta, els països es veuran obligats a presentar la seva contribució cada cinc anys, la creació de nous mecanismes de control, compensar els països més perjudicats pel canvi climàtic i que els estats més rics ajudin econòmicament els que tinguin menys recursos.

Destacar també, d’una banda, la participació dels 195 països que han aconseguit posar-se d’acord per rebaixar les emissions que contribueixen a l’escalfament global, de l’altra, que per primera vegada els dos contaminants més grans del món, la Xina i els Estats Units, també han decidit pactar, i finalment, que el pacte serà vinculant per tothom.

L'acord històric que van segellar 195 països en una qüestió tan transcendental com canviar el paradigma del desenvolupament al món és resultat d'un esforç diplomàtic sense precedents.

El primer que va decidir assumir l'aventurada gesta d'intentar posar d'acord prop de dues-centes nacions amb interessos contraposats va ser el president francès, François Hollande.

Davant del costum de designar com a president de la COP el ministre del ram, Hollande opta pel seu titular d'Afers exteriors, Laurent Fabius, conegut per la seva sang freda, per liderar la cimera de París, amb el suport de Laurence Tubiana, una diplomàtica implicada en les negociacions del clima des de Kyoto (1997). Tubiana, tot i el seu aspecte menut i fràgil, és una dona forta amb un profund coneixement dels complexos actors involucrats en la diplomàcia climàtica i de les seves sensibilitats, molt valorada i respectada pels mateixos per la seva capacitat d'escoltar. 

Malgrat l'esforç i la convicció de França, l'acord no hauria estat possible sense l'impuls rebut per líders globals com els d'Estats Units, la Xina, l'Índia o Alemanya, que van veure que lluitar contra l'escalfament no és una qüestió sectorial i mediambiental, sinó transversal, que afecta totes les polítiques. Cada un tenia les seves raons: Barack Obama va arribar a la Casa Blanca comprometent-se a combatre "l'amenaça més gran que recau sobre les generacions futures" i no volia deixar-la sense un pacte; i el primer ministre indi, Narendra Modi, és molt conscient que necessita el suport financer per il•luminar amb renovables el 20% de la seva població sense accés a l'electricitat.