e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

11 de Febrer de 2017

ACORD D'ESQUERRES PER LA REPUBLICA CATALANA

 Joan Comorera i Soler (Cervera 5 de setembre de 1894-Burgos 7 de maig de 1958

 

 

ACORD D’ESQUERRES PER LA REPÚBLICA CATALANA

 

PERIODISME DIGITAL//. Els sobiranistes d'ICV i EUiA s'organitzen per pressionar per un procés constituent des de l'esquerra. L'Acord d'Esquerres per la República Catalana es presenta amb una proposta de full de ruta que aspira a sumar al procés tots els partidaris del dret a decidir.

 

Com que estic convençut de que la nova República Catalana es proclamarà des de l’esquerra o no es proclamarà, ahir divendres 10 de febrer vaig asistir a l‘acte celebrat a la Via Laietana 16 de Barcelona. A més a més, tenia interès en conèixer l’edifici, ara l’ocupa CCOO, on va treballar el meu pare a les ordres del conseller Joan Comorera. Després de les eleccions generals de 1933, que van certificar el triomf del centre-dreta, i la mort de Francesc Macià, la USC entra a formar part del nou govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys i, el 3 de gener de 1934 és nomenat conseller d'Economia i Agricultura en el VIII govern republicà de la Generalitat de Catalunya i primer format per Companys, jugant un paper fonamental en la redacció de la llei de contractes de conreu. Joan Comorera i Soler En 1917 inicia la seva activitat política, s'afilia al PSOE i participa en manifestacions i activitats reivindicatives que l'obligaran a marxar, primerament, a Tortosa i més tard a Buenos Aires, on participa activament amb el Partido Socialista d'Argentina. D'aquí es tornà a exiliar a l'Uruguai des d'on tornà cap a Catalunya el 1931 en proclamar-se la República.

Al juliol de 1931, Comorera va entrar a formar part del Comitè Executiu de la Unió Socialista de Catalunya com a secretari d'organització. En 1932 va ser escollit secretari general donant un notable impuls al partit, encara que sense aconseguir deixar del tot de ser un satèl•lit d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb la qual va concórrer en coalició en tots els processos electorals que van tenir lloc en aquests anys (municipals i constituents de 1931 i al Parlament de Catalunya en 1932). Després de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya, en 1932, Comorera va ser escollit diputat del Parlament de Catalunya, encara que la USC no es va integrar al govern, passant a l'oposició.

 

 Va participar en els Fets del sis d'octubre de 1934 pel que va ser processat i empresonat. Després del triomf del Front Popular el 1936 va ser posat en llibertat i va continuar en el càrrec de conseller fins al 26 de maig de 1936.

 

Però tornem a l’actualitat.Un sector sobiranista d'ICV-EUiA demana a Catalunya Sí que es Pot que recuperi «el seu perfil catalanista».Acord d'Esquerres per la República Catalana insta també Junts pel Sí a prioritzar les "polítiques d'esquerres" | Fa una crida a contruir "el més aviat possible un govern d'ampli espectre".

Els sobiranistes de Catalunya Sí que es Pot veuen «prou afinitats» per pactar amb Junts pel Sí i la CUP.Josep Ferrer, Francesc Matas, Teresa Mira i Antoni Morral, portaveus d'Acord d'Esquerres per la República Catalana, signen un article en què admeten "discrepàncies" entre les dues ànimes de la candidatura | Consideren que "el reequilibri no és encara suficient" i que "l'ànima sobiranista continua minoritzada.

La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931. Tanmateix, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos Urruti, Marcel•lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol. En virtut d'aquest acord, la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General.

Les veus que han titllat el gest de Macià de «romàntic» o. «d'impulsiu» obliden que llavors la República Catalana i la Generalitat  van resultar necessaries. Sense una no hauria estat possible l'altra. Però ara, amb un borbó i el règim del 78 encara viu a Espanya, Penso que la República Catalana ha de prescindir de la Generalitat.

Sebastià Barrufet Rialp, cronista transversal

Master en Periodisme Digital


Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
41
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR