e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

19 d'Abril de 2017

250 ANYS DEL NEIXEMENT D'ALI BEI

 PERIODISME DIGITAL//. Domènec Badia i Leblich (Barcelona, 1 d'abril 1767 - vora Damasc, 1818, fou un espia, arabista i aventurer català, conegut també com a Alí Bey ben Uthman al-Abbasí o Alí Bei l'Abbassí. Badia, que mai va estudiar a la universitat, fou un magnífic exemple d'un erudit de l'època il•lustrada que va mostrar una àmplia i sorprenent formació en coneixements molt diversos: era tan capaç d'aixecar un mapa d'una àrea geogràfica, com de descriure científicament aspectes de fauna i flora, de la vida social i religiosa, de la música, de la geologia, l'arquitectura, l'arqueologia o les tècniques militars. La seva obra principal fou Voyages d'Ali-Bey el Abbasi en Afrique et en Asie pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807, editada a París el 1814.

Domènec Badia va nàixer a Barcelona al si d'una família benestant; el seu pare, Pere Badia, era secretari del governador. Va ser batejat a la catedral de la capital comtal. Als 14 anys, ja ocupava un lloc de funcionari a Granada i poc després apareix com a comptador de Guerra amb honors de comissari, però resultava evident que un esperit tan conreat no es resignaria a passar els millors anys de la seva vida darrere un escriptori. El 1791 es casa amb Maria Berruezo,Mariquita, de la qual no se separarà excepte en les seves aventures i viatges. El 1793, amb 26 anys, Carles IV el va nomenar administrador de tabacs de Còrdova. Domènec Badia coneix Simón de Rojas Clemente, botànic i orientalista apassionat com ell i el convenç per participar en un projecte cientificobotànic pel nord d'Àfrica.

El 7 d'abril de 1801, Badia presenta a Manuel Godoy, primer ministre de Carles IV d'Espanya, el projecte en el qual ha treballat amb Simón de Rojas. Godoy es va sentir atret pel projecte, perquè ja preveia que l'Imperi espanyol a Amèrica acabaria per esfondrar-se i que calia buscar territoris nous i més pròxims sobre els quals estendre el domini espanyol. Àfrica quedava, en ordre de proximitat, en primer lloc. Així que Godoy, quan va examinar detingudament el projecte de Badia, es va limitar a reconduir-lo en interès de l'estat. El viatge havia de tenir un interès diplomàtic i comercial, i s'havia d'efectuar amb Badia vestit amb robes musulmanes.

Badia i Simón de Rojas van abandonar Madrid primer per fer-se la circumcisió a Londres i després lluint luxosos vestits àrabs. Ignorava Simón de Rojas que Godoy havia prohibit que acompanyés Badia, ja que no era en absolut l'aventurer que es requeria per a l'operació. Badia se'l va treure del damunt avançant el viatge al Marroc i va creuar l'estret de Gibraltar el 25 de maig de 1803. No obstant això, en aquests viatges, Simón de Rojas va recollir i classificar nou volums d'herbaris i, en tornar a Espanya, els diposità al jardí Botànic. Els fruits d'aquesta operació no foren de cap manera els esperats per l'estat, però entre el 1803 i el 1808 Badia va viatjar pel Magrib i l'Orient Mitjà interessant-se per coneixements de disciplines tan diverses com ara la religió, la botànica, la fauna, les societats locals..etc.

En la correspondència que van encreuar ambdós, utilitzaven els seus noms musulmans. A l'efecte de l'operació, Badia va passar a ser Alí Bey l'Abassi, príncep dels abàssides,[3] fill d'Othman Bey, i per això havia falsificat documents i genealogies escrites en àrab antic en els quals es demostrava, de manera fefaent, el seu origen i llinatge sant: era descendent de l'oncle del profeta i, per tant, mereixia un tracte especial.

Segons afirma en les seves memòries, va instigar la rebel•lió de les tribus oposades al soldà i va crear les condicions objectives òptimes per a una intervenció espanyola. No obstant això, el pla de Godoy va fracassar per la por de Carles IV, que no volia saber res de nous problemes i intervencions militars. Preocupat sols per les seves caceres, eludia afrontar qualsevol problema d'estat. Godoy va escriure a Badia cancel•lant el projecte i aquest va començar a operar pel seu compte. Va demanar autorització al soldà per a desplaçar-se a la Meca, i aquest el va acomiadar amb llàgrimes als ulls

Mesos després, arriba al pati del temple a la Meca i besa la pedra negra de la ka'ba, portada per l'arcàngel Gabriel. Va fer sis voltes a l'entorn seu i va tornar l'endemà a fer-ne set més. El relat del viatge prossegueix per altres horitzons. Damasc, El Caire, Constantinoble, Terra Santa. Cal entendre la dificultat que aquestes travessies suposen i no oblidar que Domènec Badia Leblich va ser el primer europeu que va anar a la Meca, veient i besant la pedra negra de la ka'ba.

Els turcs  exigien cada vegada tributs més grans i existia un ambient generalitzat de menyspreu i marginació dels cristians del lloc. Entre els patricis que van denunciar aquesta situació, figuren el comte de Chateaubriand i el mateix Alí Bei, exercint, per aquesta ocasió, de Domènec Badia. Chateaubriand i Badia van arribar a conèixer-se. En el seu Itinerari de París a Jerusalem, el famós escriptor francès esmenta un ric turc, viatger i astrònom anomenat Alí Bei l'Abassi.

De retorn a Espanya l'octubre de 1809, Josep Bonaparte el va designar intendent general de la província de Segòvia. Amb la caiguda de Napoleó Bonaparte i la pujada al tron de Lluís XVIII de França, aquest va requerir la col•laboració de Domènec Badia com a agent colonial al servei de França. Poques setmanes després, partia per al seu segon viatge a Orient. El rei li va atorgar el grau de mariscal de camp. La seva missió en partir el 1817 de París era secreta. Les seves credencials no anaven a nom d'Alí Bei, sinó del pare d'aquest, Otman Bey, i va morir a prop de Damasc el 1818.

Els seus viatges van ser llegits a tota Europa i van promoure la curiositat per la cultura islàmica. Va ser admirat, tot i que amb reserves, per sir Richard Francis Burton, que realitzà una proesa similar, i per Alexander von Humboldt.

Com a fundador i president de l’Associació de Periodistes de Turisme, vaig proposar que Domènec Badía fos nomenat soci honorari de la nostra associació. Com a vicepresident de la Federació Espanyola, vaig fer el mateix i també va ser aprovat.

Penso que Domènec Badía era una manifesta qualitat de periodista. La majoria sabem una mica de tot i molt poc de res.

Sebastià Barrufet Rialp, cronista transversal

Master en Periodisme Digital


Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
11
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR