22 de Juny de 2009

¿Me entiendes Belén Esteban?

Les xifres del fitxatge de Cristiano Ronaldo han estat motiu de comentaris preferencials des del moment en què Florentino Pérez va portar la notícia als desconsolats seguidors del Reial Madrid, il·lusionats en sortir de la soledat del desert del últims anys. L'objectiu de l'únic candidat a la presidència blanca, ben clar: recuperar èxits i triomfs, bé sigui amb un glamour com el de Beckham comprat a base de talonari d’operacions súper milionàries impossibles de resistir fins i tot per al Manchester United.

Malgrat axó: res a dir. Com han dit alguns, una entitat privada fa amb els seus diners el que vol... Teoria que segurament no s’hagués aplicat cas d’ésser el comprador qualsevol altre equip i que seria qüestionada àmpliament de no haver estat el Reial Madrid, el protagonista del fitxatge Guinness ja que es tracta d’una entitat privada amb gran influència pública i mediàtica.

Algunes demagògiques veus tracten de reobrir el debat dels impostos dels futbolistes i qüestionen que només paguin el 24%, el mateix que paguen els millors professionals d’altres especialitats més importants per a la societat.

Tocant de peus a terra, un amic comentava: “El Reial Madrid encara no ha guanyat res, però interessa eclipsar els triomfs del Barça, per tornar la ilusió a molts espanyols...” Hi ha qui assegura que la imatge de ZP agafant una pilota blaugrana a la inauguració de la T-1, fins i tot li restarà vots o que ja va bé que es parli d’aquest tema per distreure el personal en aquests moments problemàtics.

La veritat és que cadascú és lliure de tenir la seva opinió, però el que no es pot admetre és que alguns aprofitin aquest moment d’actualitat futbolística per ofendre. En un programa de la tele del marujeo, Belén Esteban, una de les tertulianes de dubtosa formació escolar es va permetre opinar de temes futbolístics com la aspiració de que Catalunya tingui una selecció de futbol reconeguda. La posició prudent per la ignorància és callar i escoltar, però ella va tenir l’osadia de qualificar els catalans de “seis millones de burros” només per aspirar a tenir un equip nacional català.

Preocupa aquest pensament global per restar mèrits a tot el referent al Barça i a Catalunya, però no ens preocupa gens que vingui d’aquest tipus de gent que no tenen mes mèrits que explotar las seves experiències. Clar que amb paraules així, pot ser a Catalunya deixarà de tenir espectadors adeptes... ¿Me entiendes Belén Esteban?