e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

04 de Març de 2011

No és el moment de dubtar

El proppassat 19 de desembre va ser un dia històric per a Figueres, per a Catalunya, per a Espanya. Per primera vegada una ciutat peninsular es connectava ferroviàriament, amb ample europeu i amb alta velocitat, amb París. Més enllà del valor simbòlic i de l’orgull per l’estrena d’aquest nou servei, la posada en funcionament de la nova línia ferroviària permet avançar en la consolidació del port de Barcelona com a porta d’entrada de mercaderies al sud d’Europa, i obre un munt de noves oportunitats per al conjunt de la regió. Avui, un mes i mig més tard, el president de la Generalitat, Artur Mas, i el ministre de Foment, José Blanco, finalment inauguren de manera oficial aquest nou traçat, així com l’estació de Figueres. Més enllà del reconeixement polític a la transcendència d’aquesta nova infraestructura, és important que ambdues autoritats retornin als seus despatxos respectius tenint algunes idees clares.

Primer. Model inacabat. De la mà de l’alcalde Armangué, la ciutat de Figueres va jugar fort en favor de l’aposta del Ministeri de Foment d’impulsar el traçat de l’AVE al seu pas per l’Empordà, a l’oest de la ciutat de Figueres. Per a l’anterior alcalde i per a mi mateix, en aquesta aposta hi ha implícita, en primer lloc, la gran oportunitat per a Figueres de ser una ciutat en xarxa, amb estació sobre el tronc d’alta velocitat, i en segon lloc, la possibilitat de consolidar Figueres com a capital del nord, ciutat ferroviària de referència per als residents a la Costa Brava nord, al Baix Empordà, a la Garrotxa i, en bona mesura, fins i tot al Pla de l’Estany. Aconseguir, però, que aquest model sigui la història d’un èxit i no un fracàs requereix el compromís ferm dels governs d’Espanya i de Catalunya per completar els accessos a la nova estació, així com per assegurar la seva correcta connectivitat amb el centre històric. Vol, també, la culminació dels treballs per garantir la intermodalitat de l’estació, completant els serveis ferroviaris actuals, amb l’anella circumvalatòria al nord del castell, garantia de continuïtat dels serveis ferroviaris convencionals en direcció a Port Bou, així com la posada en funcionament d’una nova estació d’autobusos al costat de l’estació de tren.

Segon. L’arribada del TGV, la gran oportunitat per fer ciutat nova. Talment com ha dut a terme de forma magistral Perpinyà amb el barri de Sant Jaume, com assaja de fer Barcelona amb la Sagrera, per a Figueres l’arribada del TGV és la gran oportunitat per transformar el degradat barri gitano de Sant Joan en ciutat nova, per sembrar oportunitats i futur allà on en aquests moments només hi ha precarietat i misèria. Un dels fets més xocants d’aquests darrers trenta anys de democràcia, que hauria de ruboritzar tots els governs locals i nacionals que s’han anat succeint, és que un país modern i de progrés com Catalunya hagi arribat a l’any 2010 amb la persistència d’un barri com el de Sant Joan en una ciutat com Figueres.
Alhora, la culminació del model ferroviari pactat entre les diverses administracions ha de permetre assolir l’històric repte de l’alliberament de les vies i dels passos a nivell del centre de la ciutat, una altra assignatura crònicament suspesa per la ciutat i els seus governants i que situa al cor de Figueres una veritable ferida urbana.

Tercer. El model ferroviari figuerenc en el marc del corredor mediterrani. El 12 de gener passat, a Brussel·les, convocades per Fermeed, les autoritats catalanes, espanyoles, franceses i de la Unió Europea es van comprometre a treballar conjuntament per fer del corredor mediterrani ferroviari una veritable prioritat. Al darrere, hi rau subjacent la idea de trencar amb la planificació de les infraestructures amb criteris merament polítics (sempre centralistes i radials) i passar a dissenyar-les d’acord amb les necessitats de les àrees d’activitat econòmica. Aquest canvi estratègic, si es confirma, és la gran oportunitat per a l’afirmació definitiva del model ferroviari figuerenc.

Per acabar: no és el moment de dubtar. Aquests darrers mesos, el context de crisi econòmica i la greu situació financera de les diverses administracions ha donat peu al ressorgiment de veus crítiques amb el model ferroviari pactat per a Figueres, ressuscitant la vella discussió de la centralitat de l’estació i de l’impacte ambiental del nou model. Personalment, com a alcalde de la ciutat estic convençut que no és el moment de dubtar. Ans al contrari! Conscients que mai com ara havíem estat tan a prop d’assolir els reptes que històricament ens havíem fixat, cal que els figuerencs i empordanesos enviem el senyal clar i inequívoc als governs de Catalunya i d’Espanya que sabem el que volem i que és responsabilitat seva fer-ho possible. Ens hi va el futur econòmic, social i urbanístic dels figuerencs i empordanesos de la propera generació!

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
9586
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR