29 de Juny de 2011

Tirar la pedra, ensenyar les mans

Així il·lustrava, i crec que encertadament, el Conseller Puig, el que havia passat el passat el 15-J al Parlament de Catalunya: ara ja no es tira la pedra i s’amaga la mà, si no que després de les pedres s’ensenyen les mans en una espècie de senyal de falsa innocència. Quelcom semblant és el que em va suggerir Duran i Lleida durant el discurs al Congrés en el debat sobre l’estat de la Nació, en demanar la propera convocatòria d’eleccions.

En primer lloc, estic convençut que la lògica Zapatero el portarà a esgotar Espanya, ui perdó, volia dir la legislatura, tant hi fa la situació del país i la dels ciutadans, si hi ha temps per intentar remuntar –les enquestes, es clar- cal aprofitar fins al darrer moment, tant s’hi val el que es quedi per entremig; de fet seguint la mateixa lògica el culpable dels 5 milions d’aturats i de la molt dolenta situació de l’economia sempre serà el PP.

I en segon lloc, si a Zapatero li falta algun copet de mà per poder arribar al final de legislatura, no pateixin que ja sortirà CiU per ajudar-lo, encara que l’endemà hagi de demanar eleccions anticipades: es a dir, llençant la pedra i després alçant les mans.

És encara més escandalós quan la pedra es va llençar dilluns, amb un Duran i Lleida submís al PSOE, recolzant la prolongació de l’edat de jubilació i salvant per enèsima vegada el govern Zapatero, igual que ja va fer amb la congelació de pensions i amb les retallades socials, per l’endemà, alçar les mans tot demanant la propera convocatòria d’eleccions.

Faria bé Duran i Lleida i CiU, coordinant els seus actes: si creu necessari eleccions anticipades, deixant de donar suport a Zapatero; i si creu que Zapatero ens traurà de la situació en la que ens trobem, dient-ho obertament. Ara més que mai, la coherència de paraules i fets, és imprescindible en l’exercici de la política.