14 de Gener de 2009

Google i el te

Aquests dies s'ha donat a conèixer un estudi de la Universitat de Harvard, les conclusions del qual són demolidores: dues consultes a Google generen emissions de CO2 a l'atmosfera equivalents a les emissions de bullir aigua en una tetera. En total, al cap del dia, després de 200 milions de cerques a Google, equivalents a l'ebullició de l'aigua de 100 milions de teteres, acaben generant l'emissió d'una tona de CO2 a l'atmosfera.

Un cop sentit això, la sensació de culpabilitat que com assidu i addicte al Google que a un li queda, és la de genocida ambiental, sensació potser semblant a la d'intentar circular per l'autovia de Castelldefels a 100 Km per hora sota el risc orwellià que l'ull, en forma de càmera del Gran Germà Saura, t'enxampi i et faci pagar la gosadia d'haver transgredit una de les noves normes fonamentals d'aquest nou imperialisme neoCOM (es a dir, neoCOMunista), que consisteix en circular a la velocitat que li dona la gana al Conseller. Ja està: la següent mesura del Govern de la Generalitat per lluitar contra el canvi climàtic serà prohibir l'ús del Google.

Però un cop superat el primer xoc, i recuperada la tranquil·litat perduda arran de la notícia, decideixo, un cop més, transgredir el medi ambient, posar en risc l'acceleració del canvi climàtic global i fer una nova cerca al Google. Penso que, depenent del resultat, potser serà la darrera, però no. He tingut sort, i el resultat d'aquesta amenaçadora cerca m'ha deixat tranquil, descansat i desacomplexat davant el canvi climàtic: diàriament al món es consumeixen 1.500 milions de tasses de te, la qual cosa aplicada al raonament inicial de l'estudi, implica la generació de 15 tones de CO2 a l'atmosfera, 15 vegades més que les generades en fer cerques al Google.

Ja estic, doncs, més tranquil: podem continuar fent servir Google i bevent cafè, que no afectem tant el medi ambient com els que beuen te. El problema és el te.