22 de Novembre de 2010

El patrimoni de Joan Herrera, no m'interessa

Potser el fet de fer públic el patrimoni dels candidats en una campanya vols ser un exercici de transparència. Així alguns mitjans “afins a la causa” han seguit el joc i han lloat aquesta actitud, i han convidat, més falsament que no sincerament, a altres candidats a seguir el mateix exemple.

A mi, la veritat, el patrimoni de Joan Herrera, m’interessa proporcionalment tant com les possibilitats que té d’arribar a governar, és a dir, gens. Ara bé posats a exercir la transparència, potser sí que m’agradaria conèixer, no el patrimoni, si no el diferencial de patrimoni entre el 2003 i el 2007, per exemple, de Joan Saura.

En primer lloc, la dada que resulta rellevant no és el patrimoni en un moment donat, que no és indicatiu de rés, en canvi sí resulta rellevant el diferencial del patrimoni entre el moment inicial i el moment final de l’exercici d’una responsabilitat pública. Per exemple Joan Herrera podria haver fet públic el seu patrimoni abans de ser diputat al Congrés, i així ara podríem valorar si s’ha enriquit o no; però no, no ha estat aquest el cas. Però també la veritat, és rellevant que Joan Herrera hagi guanyat més o menys exercint de diputat al Congrés? Tampoc em consta que se l’hagi vist massa en bicicleta per Madrid.

D’acord amb l’anterior, que un candidat faci públic el seu patrimoni no serà significatiu de transparència, fins que no ho torni a fer quan abandoni les seves responsabilitats, en conseqüència si el missatge que volen enviar és que hi ha qui no s’enriqueix amb la política, haurien de fer públics el diferencial del patrimoni dels nombrosos càrrecs que han tingut al Govern des de 2003, fins ara, i posats a ser transparents, podrien començar pel Joan Saura.

I no acaba aquí el meu interès: seria interessant veure quin és el futur (i també el passat) professional de tots aquests càrrecs; bé ja posats, a veure a quines altres administracions, ni que sigui a ajuntaments de “tercera” o a empreses públiques “locals” s’acaben resituant, això sí, amb sous de primera. Fem encara un altre exercici: analitzem l’historial professional de tants i tants càrrecs del partit del Joan Herrera, que no es caracteritzen precisament per provenir de cap mena de trajectòria professional, més enllà de la de la fidelitat política al seu partit.

Pobres, pobres, no sé si seran, ara bé tontos, segur que no.