16 d'Agost de 2016

 

El secretari Figueras, ambaixador de Catalunya al món

 

Santi Capellera i Rabassó*periodista                                                 

El secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, és a Rio de Janeiro per fer costat als esportistes catalans que participen als JJOO que se celebren en aquella ciutat brasilera. Figueras hi serà uns quants dies. Va marxar el dia 10 d’agost i el 16 tornarà a casa, perquè a l’esport de Catalunya i a la Secretaria General de l’Esport no només hi ha aquesta feina, malgrat ser una tasca molt important que cal no oblidar, sinó que en aquest organisme de la Generalitat es treballa dur durant els 365 dies de l’any i arreu del país.

Els centres de tecnificació i alt rendiment catalans donen aquestes joies que ens representen a les màximes competicions com són els JJOO. Nois i noies que, molts d’ells entrenats des de petits o molt jovenets, avui representen els valors i els esforços del nostre país en relació a l’esport i al seu context. Nois i noies que, de moment participen en les olimpíades com a membres de le delegació espanyola. Ho fan, segurament molts d’ells il·lusionats amb, algun dia pròxim, poder lluir la bandera de les quatre barres en una competició de caràcter internacional com avui fan Kosove o altres països, ara estats independents, que fa uns anys ni tan sols es pensaven poder concórrer a cap manifestació esportiva sota els colors que senten nacionalment i no pas amb cap altre. Ni que, de moment, no toqui altre remei que seguir jugant amb el que el sistema proposa. Però tot arribarà.

Des de la seva presa de possessió, el secretari general de l’Esport (i ja abans com a director del Consell Català de l’Esport), ha dedicat molt temps personal i molts esforços, també personals i polítics, a explicar internacionalment què és Catalunya. I, sobretot, què vol ser en un futur immediat. I sembla que ho aconsegueix de manera molt satisfactòria.

Fa unes setmanes va viatjar a centre Europa per reunir-se amb els comitès olímpics nacionals dels respectius països del contorn, i va fer grans relacions amb ministres i parlamentaris de tots aquells estats. Persones dedicades a l’esport i a la política en general a qui va explicar els objectius del Govern de Catalunya, que l’ha nomenat i a qui serveix fidelment i lleial. Per convicció i ideari comuns, més que per cap altra cosa.

Ara, Figueras és a Rio, sol, sense seguici diplomàtic, sense guardaespatlles. Només amb la seva saviesa, intuïció i habilitat personals. I amb els col·laboradors que, des de Catalunya, l’avituallen tant com poden. Tant com podem. Perquè, com ell, hi creiem en aquest projecte del nostre país. Des del dia 10 d’agost ja s’ha trobat amb moltes figures federatives d’alta importància, amb els responsables de l’Agència Mundial Antidopatge amb qui s’ha reunit conjuntament amb els membres del laboratori antidopatge de Barcelona, amb esportistes catalans de totes les disciplines i amb periodistes de tots els mitjans de comunicació. Ja ha fet la feina més feixuga, i també ha mantingut una reunió de treball a la Casa del Japó, amb la senyora Yoriko Noguchi, directora de Relacions Internacionals del Consell de l'Esport del Japó, organisme del govern japonès homònim a la Secretaria General de l’Esport / Consell Català de l’Esport del nostre país.

En aquesta trobada ha conegut de primera mà detalls molt importants de l'organització dels jocs de Tòquio 2020 i ja ha preparat la reunió que acollirà Tòquio l'any 2019 de l'Associació Internacional de Centres d'Alt Rendiment que té seu al CAR de Sant Cugat i de la qual Josep Escoda n'exerceix de secretari general. Una reunió profitosa i en què han ofert el CAR i el bagatge organitzatiu de Catalunya per a l'equip japonès. I segueix cada dia diverses competicions esportives catalanes en què participen els nostres atletes. Sense perdre-se’n ni una, tot i la distància que separa els punts de competició, les dificultats del transport al Brasil i la inexistent ajuda que té in situ.

De moment, Gerard Martí Figueras i Albà, jove vilanoví de només trenta i pocs anys amb una gran trajectòria política des dels seus inicis a la JNC, la responsabilitat municipal a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Consell Comarcal del Garraf o el seu pas pel Parlament com a diputat, representa Catalunya al món en tots els sentits amb els colors de la Generalitat. I recolza els nostres esportistes amb respecte i sense fer gaires escarafalls. Perquè sovint el soroll no acompanya els grans propòsits. Però el cert és que des de les tribunes internacionals i els observatoris polítics més destacats, ja es té en compte aquest jove obstinat que exerceix de facto de ministre d’Esports de Catalunya arreu del planeta. I això –com la resta d’accions exteriors del Govern- tampoc no ho pot impedir ningú. L’esport és l’Esport –en majúscula en aquest cas-, com les llengües i els orígens són les llengües i els orígens. I, en ple segle XXI i envoltats de la xarxa, tampoc no els pot impedir ningú. Personalment, li auguro i desitjo un gran futur personal i polític. Temps al temps.