e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

14 d'Agost de 2008

Amb Zapatero em passa el mateix que a Gregorio Morán que, el 19 de juliol, en una de les seves memorables Sabatinas intempestivas, reconeixia sense embuts que "no sé aún si estamos ante un cínico redomado o ante un idiota con fortuna". Confesso que, a diferència del millor articulista de La Vanguardia ara que ha plegat Manuel Trallero, m'inclino més per la segona possibilitat que no pas per la primera tot i que -atesa la capacitat de supervivència política del personatge- sospito que hi ha la combinació justa dels dos ingredients. Potser perquè he pogut presenciar, en directe, algunes de les seves actuacions a Catalunya: des de la darrera Festa de la Rosa al míting de les municipals o el de les generals passant pel congrés del PSC. Sense oblidar la visita sorpresa a l'Hospitalet -quasi se m'escapa- pel TGV.

Veure el personatge en directe és encara més decebedor que al TN. En directe els seus silencis, els seus lapsus, les seves frases buides mostren encara més el nivell intel·lectual del personatge. Al Telenotícies passa més desapercebut -sobretot si les imatges són cedides pel PSOE, com a la darrera campanya- perquè n'hi ha prou amb el tall de veu. Llevat de la seva última intervenció a la Moncloa perquè això que "compleixo escrupolosament tots els acords amb Catalunya" no s'ho creu ni ell. S'enxampa abans un mentider que un coix que deia la meva àvia, però el problema de Zapatero és que es creu les seves pròpies mentides. Encara recordo una entrevista amb Iñaki Gabilondo a la Cuatro en la que negava que hagués dit allò d'"apoyaré la reforma del Estatuto de Cataluña que apruebe el Parlamento de Cataluña".

Per això Zapatero està contribuent poderosament a la desafecció de la política. Dic "desafecció" per utilitzar expressament el terme emprat pel president Montilla i parlo de la "política" en general en comptes dels catalans per a no ferir susceptibilitats o que em puguin acusar de catalanista. Però la crisi econòmica la va amagar durant la campanya electoral -ningú se'n recorda, ara?- i ha buidat la caixa de l'Estat amb mesures tan electoralistes com la dels 400 euros.

Ves per on, els 400 euros han beneficiat més de tres milions de catalans per un import total de 1.200 milions d'euros -les dades són del PSC: unes declaracions de la diputada Montserrat Colldeforns del 20 de juny que guardo com una relíquia-. Amb 1.200 milions no n'hi ha prou, però és gairebé una tercera part de la xifra que la Cambra de Barcelona va calcular com a òptima-. I un altre xec electoral -el del nadó- ha significat 1.000 milions més mentre la gent encara fa cua per la Llei de Dependència, un dels projectes estrella de Zapatero, per cert.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1954
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR