e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

06 de Gener de 2011

Un euro per visita

Com que el passat 27 de desembre vam mantenir una interessant conversa al twitter sobre copagament -a favor i en contra- amb @xevialde, @dvallespi, @nachocorredor, @xmonge, @daniel_gracia, @alberto_Im i @davidjunyent -espero no deixar-me'n cap: les llistes sempre són perilloses- voldria acabar d'exposar els meus arguments a favor del copagament sense estar limitat als 140 espais.

Malauradament el nou Govern ha començat, sobre aquesta qüestió, amb els mateixos pals de cec que va acabar l'altre. Mentre el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha afirmat que el model sanitari actual és insostenible el seu col·lega de Salut, Boi Ruiz, ha assegurat que malgrat tot no es plantgen el copagament. És una llàstima. Tenia moltes esperances dipositades en ell.

De fet, en la presa de possessió del nou Govern, el passat 29 de desembre, en ple Pati dels Tarongers, em vaig adreçar a ell per presentar-me: "Hola, sóc el que li ha donat un disgust aquest matí, malgrat tot estic a favor del copagament i espero que el posi en marxa".

Per què? Perquè tenim un sistema sanitari tan bo que l’escriptor anglès Tom Sharpe, que als 82 anys viu a Llafranc, explicava en una entrevista a La Vanguardia el passat 4 de maig del 2010: “Por qué se cree que vivo aquí? Los médicos son aquí mucho mejores. Si viviera en Inglaterra ya estaría muerto”.

I la revista Newsweek el situava com el tecer del món només per darrera de Japó i Suissa. En canvi, en educació, reculàvem fins a la 32a per darrera de països com Kazajistan (14a), Polònia (17a) o fins i tot Cuba (20a).

Però la sanitat és molt cara: el Govern va destinar el 2009 més de 9.400 milions d'euros a salut, més d’una quarta part dels Pressupostos del sector públic de la Generalitat. Aquell any el pressupost va créixer respecte al del 2003 -el primer any de tripartit- en uns 3.800 milions.
 
Tothom sap, en efecte que l’actual sistema és insostenible -fins i tot el conseller Mas-Colell- i que tard o d’hora caldrà fer alguna cosa. També ho sabia el seu predecessor, Antoni Castells, que el primer que va fer va ser aprovar l'anomenat cèntim sanitari. I quan Brussel·les li va tombar es va fer l'orni. Encara no ho han anul·lat.

Malauradament, el copagament ha estat un dels temes amb els quals l'esquerra ha fet més demagògia -que ve la dreta- i sobre el que hi ha hagut més sondejos, declaracions i contradeclaracions durant els set anys de tripartit. Pel que sembla, el Govern de CiU fa tot la pinta de seguir pel mateix camí.

Recordo, per exemple, que el 10 de novembre del 2008 vaig anar expressament fins a Esade per a escoltar una conferència de la consellera Geli sobre el finançament de la sanitat. Però després de gairebé una hora de monòleg només va esmentar de passada la paraula "copagament". Això sí, dos anys després, canviava d'opinió: "Geli advoca pel copagament sanitari voluntari" (El Periódico, 31 de maig del 2010).

El mateix Castells, després de set anys de conseller, s'hi va mostrar a favor quan s'acaba la legislatura en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera del passat mes de juliol: "Castells aboga en Madrid por el copago de servicios" (La Vanguardia, 28 de juliol del 2010). Fins i tot el PSC, va plantejar la introducció del copagament en funció de la renda en el seu programa marc, però després ho va enterrar per no perdre més vots (El País: "El PSC asume que los pacientes deberán pagar parte de los servicios sanitarios", 12 de desembre del 2009).

El president Montilla també s'hi va mostrar a favor en una intervenció al Cercle d'Economia perquè "en un futur no llunyà haurem de plantejar fórmules per garantir la viabilitat del sistema per garantir el sistema sanitari". Montilla va recordar llavors que la sanitat pública és totalment gratuïta, però que "en canvi el copagament és un concepte totalment assumit en els serveis socials" (El Mundo: "Montilla planea intorducir el copago en el modelo sanitario público, 27 de març del 2010).

També hi ha hagut contradiccions a Esquerra. Joan Puigcercós, va afirmar el passat 7 de maig al programa de Ràdio 4 El Matí 4 a bandes que “ens hem acostumat a que, el que és gratuït, no ho valorem, i hem de començar a pensar que hem de valorar l’esforç que fa una Administració a l’hora de donar serveis” en al·lusió a la sanitat. “Hem de dir al ciutadans, amb valentia i claredat, que totes les prestacions que estem donant ara, potser no les podem garantir”, va insistir llavors

De fet, Puigcercós ja va dir en una entrevista a El Periódico el 13 de desembre del 2009 que “en salut pública, crec que s’ha de plantejar el copagament, perquè no podem suportar despesa”. En canvi, la portaveu d’ERC al Parlament i exconseller d’Acció Social, Anna Simó, s’hi havia oposat en roda de premsa al Parlament el 29 d'octubre del 2008: “El que no és pertinent és lligar la possibilitat de copagament sanitari amb temps de crisi. [...] Jo crec que es pot parlar de tot, però mai lligant-ho en temps de crisi ni com una mesura d’estalvi sanitari estrictament". En què quedem?

I això que, de mica en mica, s’imposa el seny: Salvador Cardús escrivia el 29 d'octubre del 2008 a La Vanguardia que “estoy absolutamente a favor de la implantación de un sistema de copago sanitario moderado, tanto en la atención primaria y hospitalaria pública, como en el gasto farmacéutico”. I l’escriptora Teresa Pàmies, vídua del líder del PSUC Gregorio López Raimundo, també defensava el “sí al copagament”  en un aritcle a l’Avui el 17 de novembre del 2008.

Copagament és una paraula maleïda per a la nostra classe política. El candidat de CiU, Artur Mas, va anar el passat mes de maig (243) a fer una xerrada convidat per la Fundació Josep Laporte sobre el futur de la sanitat. Fins al final de la seva intervenció, de gairebé una hora, no es va atrevir a esmentar la paraula “copagament” i encara mirant de reüll als periodistes. “No es tracta de posar peatges”, es va afanyar a matisar, “però som els que més anem al metge de tot Europa i els que vivim més anys” alhora que va recordar que “a la indústria farmacèutica el copagament ja hi és”. Però en precampanya es va arronsar: "Mas rechaza el copago y apuesta por las desgravaciones" (La Vanguardia, 5 de novembre del 2010).

Personalment sóc partidari del copagament des del 2008. M’hi vaig tornar de cop el dia que, durant una Setmana Santa, em vaig passar sis hores -de les quatre de la tarda a les deu del vespre- amb un dels meus fills a la sala d’espera de l’Hospital Sant Joan de Déu de Reus per un dit trencat. De fet, ni tan sols estava trencat, només li havien d’arreglar el guix.

Haig de dir també -però aquest és un altre tema- que a la sala d’espera era gairebé l’únic autòcton. Al final ens va atendre un metge alemany que no entenia ni un borall de català. Un dels errors de Geli va ser jubilar els metges de 65 anys. En medicina, l'experiència és un grau.

En aquestes coses, com potser en d'altres, hauríem de fer cas del doctor Carretero que, en una entrevista a TV3 el 19 d'agost del 2010 també s'hi va mostrar a favor perquè "tenim un magnífic sistema sanitari, però la seva pròpia magnificència fa que sigui molt utilitzat i que per tant sigui deficitari”.

“La primera mesura que faria -afegia- seria posar una taxa administrativa a totes les receptes públiques: un euro per recepta. Això faria baixar el consum de medicaments en picat i la mala utilització dels medicaments”. “També s’hauria de valorar una taxa que faci que la reiteració de la utilització dels serveis de manera innecessària tingui algun cost. Ha d’haver-hi formules de disuasió de la sobreutilització innecesària”.

Volen més raons per al copagament? La llista d’espera per opera-se d’ulls de poll a l’hospital de Bellvitge supera els 35 mesos, quasi tres anys, i per una intervenció de pròtesi de genoll al Parc Taulí de Sabadell són 25 mesos (El País: "La lista de espera para operarse en la sanidad pública llega a tres años", 5 de juny del 2010). De fet, acabo de demanar hora a l'oculista per un altre fill: li han donat per al proper mes de març. I encara.

Per tot plegat sóc partidari del copagament i, com ja he dit en un altre article més amunt, Mas hauria de prendre les decisions impopulars quan abans millor: ara encara està en estat de gràcia. Podem excloure els aturats, els pensionistes, les embarassades i els joves, però si tinc un bon servei no em fa res pagar entre un i cinc euros per visita al metge: és el preu d'un cafè -encara es troben un cafè a un euro?- i la meitat d'un menú diari.

L'última que he trobat a favor del copagament és la portaveu d'Iniciativa, Dolors Camatas, que el va defensar aferrissadament en una xerrada amb periodistes després de la darrera roda de premsa al Parlament. Però saben quina és la diferència entre ella i jo: ella també té assistència privada perquè és d'una mútua. Jo, no. Per això vull un bon servei a la pública. Encara que sigui pagant.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2357
8
Comentaris afegits 
carla (bcn) 23-01-2011 - 19:28
Això de l'euro per recepta, si no recordo malament ja ho van fer a Alemanya......i crec també que no va sol.lucionar el problema.....a vegades només cal veure què fan els nostres veïns i veure si es pot aplicar aquí....a això se li diu benchmarking
Frederic L. (Barcelona) 21-01-2011 - 15:00
Optimizar les visites cribant necessitats, els ùnics capaços, amb criteri, son els propis professionals: DUEs i Metges , no els administratius ni "gestors". Copagament es discriminatori, i perillós en un futur immediat plé de pobresa i llarga recessió....
josepxicot (barcelona) 16-01-2011 - 00:24
Bè si hem de pagar 1 euro per visita,començem per fer que els immigrants paguin les receptes,que els hi surten de franc,ja que van per la vida,cap a les farmàcies amb les receptes vermelles,les mateixes dels jubilats,jo pago el 40 % del preu estipulat.
GALAICOMAN (Barcelona) 07-01-2011 - 16:36
(...) a la Seguridad Social, vía nómina? ¿O para qué pagamos nuestros impuestos? El mal llamado "Copago" sería simplemente HACER PAGAR DOS VECES a la misma víctima, o sea, al ciudadano. Haga el favor de hacerlo notar en sus editoriales.
GALAICOMAN (Barcelona) 07-01-2011 - 16:33
***Desgraciadamente, el vocablo "copago" ya lleva en sí el engaño: "Copagar" significa pagar entre dos (en este caso, el paciente y el Estado). Nada más lejos de la realidad: Es el paciente QUIEN YA PAGA. ¿O para qué cree usted, Sr. Rius, que cotizamos...
TORNAR