e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

28 de Setembre de 2009

Estic esperant amb candeletes saber com justificarà Toni Bolaño l'informe de periodistes que es va fer quan ell era el director de l'Oficina de Comunicació de Presidència. Encara que aquest dilluns ja ha fugit d'estudi a la tertúlia de Rac-1.

Si vol demanar disculpes -cosa improbable atès el perfil del personatge- o donar més explicacions encara li queda la columneta de La Razón perquè, en dimitir, Paco Marhuenda el va acollir a les seves planes. Li he llegit algun article i més aviat semblen un resum de premsa. Potser està dotat per a la comunicació política, però no per al periodisme d'opinió.

En plegar de Presidència va recuperar la seva plaça de funcionari de la Diputació de Barcelona -amb nivell 30, per cert-. La feina deu ser tan estressant que li dóna temps per a col·laborar en un munt de mitjans, alguns de la Generalitat: Catalunya Ràdio, Rac-1, TV3, TVE. No sé si, en aquest cas, l'han fitxat o l'ha col·locat el partit. Tot i que admeto l'interès periodístic que pot tenir una tertúlia Bolaño-Barbeta, per exemple.

La primera topada que vaig tenir amb Toni Bolaño ell encara era cap de premsa de l'Auntament de Cornellà i, si no recordo malament, ens vam enviar mútuament a pastar fang. Però no puc precisar si el telèfon el va penjar ell o servidor de vostès. Tot per una enquesta en la que demanàvem als nostres lectors si pensàven que Montilla estava implicat en un caso de presumpta corrupció al Baix Llobregat  que havia destapat El Mundo.

Potser l'enquesta era induïda -com les que fa la Generalitat al capdavall-, però si una simple preguntar va provocar tan enrenou era senyal inequívoca que e-notícies funciona. Després en vam tenir més dintre de la normalitat de les relacions entre cap de premsa i periodista, sobretot si és un periodista torracollons com jo.

Com el dia que es va emprenyar perquè, fent-nos ressò del Diari de Girona, vam publicar l'ascens professional de la filla del conseller Baltasar, que formava part del gabinet de premsa de Presidència. Em va assegurar que estava justificat per la seva preparació professional, però ja li agradaria a qualsevol llicenciat cobrar 50.000 euros a l'any en una de les seves primeres feines.

Curiosament, la noia en qüestió -contra la que no tinc res personal - va deixar discretament el càrrec després de la sortida de Bolaño. Em pregunto, doncs, si estava tan preparada com ell deia per al desenvolupament d'aquesta tasca laboral.

L'última -i més divertida- va ser l'abril del 2008 després de publicar que havia tallat en sec una roda de premsa amb el president de la Generalitat, José Montilla, durant el viatge oficial al Marroc per una pregunta incòmoda sobre Zapatero. Sempre paguen justos per pecadors perquè, en aquest cas, també ens vam limitar a reproduir el tall de veu difós pel programa La nit a Rac-1, llavors dirigit per Rafael de Ribot. Però deu ser més fàcil ficar-se amb els petits que amb els grans.

Curiosament, només unes hores després de la publicació vam rebre un correu electrònic de Presidència, que guardo com un tresor, que deia textualment:"Per indicació de l’Antoni Bolaño, director de l’Oficina de Comunicació de Presidència, us faig avinent que per motius d’estalvi pressupostari us preguem doneu de baixa les subscripcions del confidencial X2 de l’e-noticies. Per a qualsevol dubte o aclariment podeu posar-vos en contacte amb ell".

Pressionar als mitjans d'aquesta manera és més vell que l'anar a peu. Crec que la pèrdua d'ingressos va ser considerable per a l'empresa perquè tota la Generalitat estava subscrita entre consellers, secretaris generals i directors generals. De fet, el primer que feien en arribar al despatx era connectar-se a l'e-notícies i, sobretot, llegir l'apartat del Confidencial. Encara ara rebem trucades d'alts càrrecs que no poden accedir-hi. Com si fos culpa nostra.

Sortosament gràcies a l'editor del diari, Eloi Martín; la rendibilitat d'e-notícies no depèn de les subscripcions al Confidencial. Ni tampoc, ves per on, de la publicitat institucional perquè, en aquest aspecte, tant Jordi Menéndez com Jordi Fortuny ens han tingut sempre a pa i aigua. Encara millor: això garanteix la nostra independència professional com poden notar els nostres lectors.

Però el pitjor de l'informe sobre els periodistes -del qual aquest diari se'n va fer ressò ara fa una setmana: a la premsa de paper li manquen reflexos- és la sensació de desgovern que dóna. De debò calia pagar per a saber que pensen Vicenç Villatoro o Francesc-Marc Álvaro eren convergents?. Però si el primer ha estat fins i tot conseller de Cultura amb CiU!. O que Xavier Vidal-Folch i Antoni Puigverd són progressistes?. Què no saben llegir al Palau de la Generalitat?.

La veritat és que això d'intentar controlar a la premsa ho fan gairebé tots els governs. Aquest dilluns li recordava a Felip Puig en roda de premsa que CiU també va fer informes sobre els periodistes de TV3. Però ara pensàvem que això només ho feien els governs de dreta, no els progressistes. Aquest no era el govern de la transparència? de la neutralitat amb els mitjans?. Però si es nega fins i tot a fer-los públics.

En realitat, la sensació de desgovern -de veritable desgavell- és extensible a totes les conselleries. Què tampoc saben governar?. Calia encarregar un estudi per al "disseny del parxís i puzzle de la caseta de cartró retallable" o sobre "la implementació i disseny d'una jornada de civisme a realitzar en diferents demarcacions territorials de Catalunya" o un altre -tots a 11.000 euros- sobre "campanya de joguines no sexista". La llista és de l'ABC de divendres passat.

Si fins i tot Agricultura en va encarregar un a una agència de detectius -Método 3, famosa per l'espionatge a can Barça- camuflat en un estudi sobre l'explotació de l'avellana. Però els Mossos no són la Policia de la Generalitat?. Si Castells ha trobat "incidències" -ara en diuen incidències- en un 16% dels informes en una mostra de 300, què hauria passat si haguessin analitzat un per un els quasi 2.500 informes?. Quina manera de tirar els calés per la finestra. Ves per on calés públics.

Personalment ha estat un disgust molt gros: fins i tot he trobat un reconegut periodista digital que té un programa a Catalunya Ràdio i que mai hagués pensat que cobrés de la Generalitat a través d'informes. Vull dir, també a través dels informes.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
4185
9
Comentaris afegits 
Víctor (BCN) 30-09-2009 - 22:17
No volieu governs d'esquerres? Aquí els teniu. Gaudiu-ne!
Quim (Barcelona) 30-09-2009 - 16:22
Tot és tan tenebrós, tan fastigós, que no sé pas com es pot fer de periodista a Catalunya. Endavant, amics d´e-notícies.
josep ruiz (santa coloma de farners) 30-09-2009 - 13:56
Segueixo la tertulia de Rac 1 i us puc assegurar que Bolaño actua com a un autentic COMISSARI POLITIC del PSC. A fe de Deu. Aquest no ha plegat, en Montilla l'enviat com Jesus va emviar als apostols a predicar i extendre la doctrina sociata.
Blogosferit (Internet) 30-09-2009 - 12:23
Ohh, quina enveja que tens de Vilaweb !!!!!!!!!!!!!!!! Amb les vostres maneres i la vostra qualitat periodística a lo "Belen Esteban" sempre sereu uns de segona. Què com us va anar l'experiència dels blocs?? :-)))))
Jordi Soldevila (Els Guiamets) 29-09-2009 - 17:19
periodista i torracollons. No és sinònim dins la nostra professió? Tot i que tinc poca experiència en el gremi, he aprés que per tenir temes interessants cal ser pesat fins l'esgotament, o sigui, torracollons.
TORNAR