27 de Gener de 2012

Spanair o la burgesia catalana

Encara espero equivocar-me, però tinc la sensació que Spanair no té futur des de l'endemà mateix de la seva compra: aquell dia El País (31 de gener del 2009) obria la seva secció de Catalunya amb el titular "Spanair pasa a manos catalanas" amb una foto dels promotors de la iniciativa.

Hi havia més polítics (Xavier Trias, Jordi Portabella, Jordi William Carnes, etc) i patums de la mal anomenada societat civil (Miquel Valls, Josep González, etc ) que empresaris pròpiament dits. Jo no em dedico a la informació econòmica però l'únic que vaig reconèixer -a la quarta fila-, era Carles Tusquest, de Fibanc.

La segona és quan vam descobrir -i publicar- que Ferran Soriano tenia un sou de 300.000 euros a l'any. No dubto que en altres companyies aèries -sobretot si són rendibles- el president deu cobrar un sou similar o superior, però el primer que havia de fer el nou president d'Spanair era aconseguir clients no posar-se un sou pels núvols encara que fos una companyia aèria.

Des de llavors, hem perdut el compte de quantes vegades les administracions catalans -via ICF, Ajuntament o Fira- han injectat calés a la companyia amb l'excusa que és catalana. Si els nostres comptes són correctes sume més de 140 milions d'euros, però falten els darrers ajuts.

Però em temo que el negoci d'Spanair era simplement engreixar-la per acabar intentar vendre-la a una altra després d'una sessió de power point. Com en el temps de la bombolla d'internet: n'hi havia que es pensaven que el negoci era crear un portal per encolomar-lo a Telefònica. Al final no han picat ni els de Qatar. I això que patrocinen el Barça.

De debò algú és pensa que els suecs de SAS són imbècils?. Ningú vendria una companyia aèria rendible per un euro. Amb l'agreujant a més d'un accident que va costar la vida a 154 passatgers. No sé el cost, però potser sí que el primer que hagués hagut de fer Ferran Soriano es canviar el nom de la companyia pel de Catair -com demanava ERC- o Air Barcelona -com els de Air Berlin- per aprofitar el ganxo turístic de la ciutat.

En el fons, Spanair -com el Palau o el Liceu- demostra que la burgesia catalana no dóna més de si. Ja ho va dir l'aleshores president Montilla en una entrevista a TV3 el 28 de novembre del 2007: "estaria bé que hi hagués hagut empreses catalanes disposades a comprar Ibèria”. Segurament -sobretot per salvar el Prat- l'aposta bona era Ibèria. Però amb Ibèria no ens vam atrevir.