e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

22 d'Agost de 2010

Acabo de llegir un llibre excepcional "El complot" (Pagès Editors, 2008), d'Eugeni Casanova, sobre "la trama de la segregació del bisbat de Lleida i el litigi de les obres d'art". Ara em sap greu haver-lo llegit dos anys després de la seva publicació, però davant l'allau editorial de cada any, les novetats s'han de deixar reposar. És l'única manera de destriar el gra de la palla. Fins que un dia se t'encén la bombeta i tens necessitat de recuperar aquell volum que havies deixat al prestatge de llibres pendents.

El llibre és recomanable fins i tot si no estan interessats en la situació de l'Església catòlica, ni en la segregació del bisbat de Lleida ni tan sols en el litigi de les obres d'art amb Aragó. El llibre és recomanable per se perquè de llibres així ja no se'n fan. Acostumats a un país en el que es publica tot o en el que un bon grapat de llibres son reculls d'articles ja publicats o de conferències impublicables -em ve al cap un de Josep Bargalló quan encara era conseller en cap- l'autor ha esmerçat un munt d'hores a fer-lo.

Hi ha, en efecte, entrevistes a Jordi Pujol, Caterina Mieras, Ferran Mascarell, Joan Maria Pujals, Xavier Ciuraneta i d'altres. Fins i tot a la part contraria perquè també entrevista a alguns dels capellans aragonesos, com José María Leminyana, que més van pressionar per segregar el bisbat de Lleida. Hi ha també, per descomptat, treball d'hemeroteca -reprodueix un article memorable del director general del diari Segre, Joan Cal- i un grapat de feina en una tasca més pròpia d'una tesi doctoral que d'un treball periodístic.

De vegades infructuosa: a Ramon García-Bragado -el mateix que ara està imputat pel cas Palau- el va trucar sis vegades i encara espera resposta. L'únic que he trobat a faltar és un índex onomàstic al final, però segurament això és més responsabilitat de l'autor que de l'editorial. Eugeni Casanova (Lleida, 1958), al que no tinc el plaer de conèixer malgrat els elogis, és el Bob Woodward de les comarques de Ponent. Perquè el llibre no és només una foto del conflicte -i una crida al conseller Tresserras a no permetre la disgregació del museu-, sinó una radiografia de la situació actual de l'Església catalana.

Jo no sóc catòlic , però si ho fos estaria desesperat per la situació de l'Església catalana. Des de la petició d'una Regió Eclesiàstica, el 1995, hi ha hagut una veritable "pinça del Vaticà i la Conferència Episcopal Espanyola" per aigualir tot el que fes olor a catalanisme que "va culminar en l'esberlament de l'arquebisbat de Barcelona i el nomenament de bisbes adequats a gairebé totes les diòcesis, amb exemples llatzerants com els ultradretans Javier Salinas a Tortosa o Romà Casanovas a Vic" (pàg 9). I a Tarragona van posar un membre de l'Opus que va passar directament de professor de la Universitat de Navarra, Jaume Pujol, a arquebisbe sense haver estat ni tan sols bisbe en una de les carreres més fulgurants que es coneixen en el si de l'Església catòlica.

De fet, el silenci de l'Església catalana durant tot el procés de l'Estatut ha estat clamorós. Dels pocs que es va atrevir a mullar-se públicament ser l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler. A aquest pas haurem recuperar aquella campanya sota el franquisme quan demanaven 'Volem bisbes catalans'. Ja no hi ha noms arrelats a a la terra com Torras i Bages, Vidal i Barraquer, Pont i Gol, Narcís Jubany. També s'han jubilat o han traspassat altres com Cassià Maria Just, Joan Carrera, Josep Maria Guix, Antoni Deig o Joan Martí i Alanís -hi ha una anécdota memorable del Rei Joan Carles-, entre d'altres.

Erròniament vaig pensar que això de les obres d'art de Lleida era com els Papers de Salamanca, ara veig que estava equivocat. En tot el procés, començant per la segregació del bisbat, hi ha la llarga mà de l'Opus a Madrid o a Roma amb l'únic objectiu d'inflar el bisbat que acull Torreciudad, el principal santuari de l'Obra. És una llàstima que Maragall estigués obsessionat per bescanviar les obres per l'Eurorregió. I que una de les primeres coses que va fer el tripartit va ser tancar l''ambaixada' catalana a Roma, un dels pocs instruments per intentar contrarrestar la influència dels bisbes espanyols al Vaticà.

La propera visita de Benet XVI el proper 7 de novembre seria una bona ocasió per als catòlics catalans de mostrar al Papa que la Sagrada Família està a Catalunya. No a Extremadura o a Múrcia per citar dues comunitats autònomes espanyoles triades al atzar. Des del respecte -més val senyeres que protestes-, però que no ens torni a passar el que va passar amb la visita de Joan Pau II a Montserrat, també un fatídic 7 de novembre, l'any 1982 (1). I això que, com nosaltres, era un papa polaco.

 

 

(1) L’actual director de La Vanguardia, José Antich, la va definir en el seu llibre ‘El Virrey’ (Planeta 1994), la biografia oficiosa de Jordi Pujol, com “una tomadura de pelo” (pàg 66). Un dels millors capítols del llibre és precisament el dedicat a aquesta visita i el disgust que va tenir l'aleshores president de la Generalitat.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2590
3
Comentaris afegits 
Ignasi Pau (membre de l'Opus Dei) (Lleida) 30-08-2010 - 18:33
Estimat Xavier Rius, Acusar l'Obra pel fet que hi haguessin membres en el tribunal eclesiàstic és no entendre que l'Església és universal i per tant l'Obra també. Sense ànim d'ofendre, et diria que potser no ets catòlic però et noto un xic clerical.
carlos (monzon (huesca)) 23-08-2010 - 18:32
La division del obispado no parte como usted indica de una mano negra del opus. Sino de un abandono de la conferencia episcopal catalana de las parroquias aragonesas. Negando sus particularidades, y despues a rio revuelto ganancia de pescadores (el opus)
Jordi Morrós Ribera (Barcelona) 23-08-2010 - 13:19
El llibre probablement és molt interessant, però les seves anàlisis episcopals (Salinas i Casanova) són massa fetes pel broc gros. Aquests dos bisbes s'assemblen en que van ser promocionats pel cardenal Carles, però són força diferents.
TORNAR