29 de Maig de 2008

Oriol Pujol, com a portaveu parlamentari de CiU, no pot dir que el Govern és una "casa de barrets". Un dirigent del principal partit de l'oposició no pot dir aquestes coses. Sobretot un partit que es defineix nacionalista i que, en teoria, estima i respecta les institucions del seu país. Mas, molt més polit, va preferir emprar l'expressió "can seixanta".

Però jo sí que ho puc dir i, francament, el Govern s'assembla cada vegada més a una casa de barrets. Si fa no fa com el Barça, per cert. No pas en el seu sentit exacte de "casa de putes", sinó en l'expressió col·loquial de "can seixanta" o "can pixa". Passa com amb el "mecaguncony", sóna millor en català que en castellà.

El subdirector de l'Avui David González es preguntava aquest dijous en les planes d'aquest diari: "És això un govern, president?". "Un arriba a la conclusió que el segon tripartit, el de l'endreçat president Montilla, té el mateix problema que el del desmanegat president Maragall: que l'artefacte no és (exactament) un govern, és una altra cosa". La pèrdua d'autoritat de Montilla és cada cop més evident i si no que li preguntin a Lluís Salvadó.

El periodista afegia que "hi ha bons solistes -un Castells, un Tresserras, un Ernest Maragall o una Tura-, però l'orquestra és cacofònica. Falta direcció política, falta cohesió, falta autonomia de gestió del govern respecte als partits i falta confiança dels partits en el govern", afegia. És a dir, falta de tot.

Només cal repassar l'actuació del Govern amb la sequera. No entraré a valorar tots els episodis del culebrot. Al cap i a la fi, la polèmica va començar amb un curiós fenomen meteorològic del que ningú ha gosat encara donar explicacions: la caiguda a la Cerdanya d'unes estaques del cel en el lloc exacte on s'havia de fer el transvasament del Segre.

Tampoc entraré a valorar les vegades que el conseller Baltasar ens ha enredat, ni que ERC i ICV diguin una cosa al Govern i una altra a fora, ni que el president Montilla s'assembli cada vegada més a Maragall, ni que hagi finalment hagi estat el Govern de Madrid el que ens tregui les castanyes del foc. Com, d'altra banda, amb la Mat o el Quart Cinturó: per això volem l'autonomia?.

Només posaré dos exemples concrets: el passat dia 15 es va haver de tornar a reunir a corre-cuita de manera excepcional -i amb l'absència destacada d'alguns consellers- per a modificar el decret de sequera 48 hores després de la reunió habitual del Govern de cada dimarts. No ho podien haver pensat abans?.

I dimecres passat el conseller Baltasar va dir exactament el contrari del que va dir la consellera Tura només 24 hores abans. Baltasar va reconèixer que "estem analitzant la no materialització de la canonada" just l'endemà que Tura, en funcions de portaveu, ens digués a una vintena de periodistes que el Govern manté "totes les actuacions adoptades fins ara” i "mantenir totes i cadascuna de les actuacions d’excepcionalitat”. Inclosa, clar, la canonada.

Però que fan a les reunions de Govern? Passen l'estona? Perden el temps?. Juguen al sudoku?. M'imagino fins i tot a algun conseller llegint el diari -jo també estic a favor de promoure de la lectura, però no a les reunions de Govern- o fent els mots encreuats de Màrius Serra. Si tinguessin internet n'hi ha que farien fins i tot comentaris a l'e-notícies. Amb nom fals, per descomptat.