e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

21 d'Abril de 2009

Salvador Sostres, el malaguanyat (2)

Em sap greu el darrer estirabot de Salvador Sostres perquè tenia moltes esperances dipositades en ell. Sempre he pensat que hauria de deixar de dir disbarats i dedicar-se a la literatura. He arribat a dir públicament que podria ser "el nostre Marcel Proust". Ho escric entre cometes perquè en Juan Carlos Girauta n'és testimoni.

Potser en un excés d'optimisme he pensat que Proust i Sostres, salvant totes les distàncies, tenen vides paral·leles. Ara no cal entrar en detalls biogràfics. L'escriptor francès (1871-1922), segons la biografia canònica de Painter (1), no va començar a esciure À la Recherche fins als 38 anys (2). Fins llavors havia viscut sempre del cuento. La seva única feina coneguda va ser quatre mesos a la Biblioteca Mazarine (3). I encara.

Encara no he aconseguit esbrinar si Salvador Sostes és un dimoni que escriu com els àngels o un àngel que escriu com el dimoni -de fet, no ho he sabut mai-. Però  el veia capaç d'aprofondir en la literatura del jo -l'única que paga la pena en l'època dels Codigo da Vinci i Ken Follet- que ens fes guanyar el Nobel dintre de 20 o 30 anys.

Perquè això del Nobel, malgrat tots els diners malbaratats a Frankfurt, està pelut per a una llengua sense Estat com el català. De fet, Àngel Guimerà ja se'l mereixia i gràcies a les pressions de Madrid li van donar a Jacinto Benavente (1922). La font és d'El País: "El catalán Àngel Guimerà, candidato en 1919, fue rechazado para no ofender a los castellanohablantes". Què queda ara de l'obra de Benavente?.

En una entrevista publicat al suplement domincial de La Vanguardia el passat 7 de desembre -a càrrec de l'excel·lent tàndem Xavi Ayén/Kim Manresa- el secretari de l'Acadèmia Sueca ja va deixar clar que ho tenim fotut: "el mundo es tan grande y hay tantas literaturas que, lo admito, tenemos que fiarnos bastante del mercado internacional". Potser Jesús Moncada o Martí Pol van ser les darreres oportunitats en molt de temps.

Ara fins i tot amics de la seva colla, com Enric Vila, li passen al davant sense fer tant de soroll. A més d'alguna incursió en castellà -ell que es vanta de ser tan català-, la seva obra literària és limita a reculls d'articles i una mena de dietari que només va servir per a barallar-se, també, amb el seu editor. Salvador Sostres es deu pensar que és Valentí Puig, que fa trenta anys que escriu el seu diari i el publica amb comptagotes.

Vila, en canvi, va començar fent de negre de Macià Alavedra en unes memòries memorables. La cacofonia està més que justificada que mai en aquest cas: tant pel personatge com per l'autor. És com Jordi Graupera, un altre del grup que crec que ha desertat, el qual va fer un excel·lent llibre-entrevista a Xavier Sala-i-Martín. A més hi ha una diferència entr Enric Vila i Salvador Sostres: el primer té estudis -llicenciat en història i doctor en periodisme-, el segon crec que no va acabar ni la carrera.

En literatura, com en política, el que compta es ser un corredor de fons. Enric Vila (Barcelona, 1972) s'havia entrenat abans amb entrevistes a Heribert Barrera (Dèria, 2001) o pròlegs a reedicions de Francesc Pujols (L'Esfera dels Llibres), però amb la biografia de Companys es va destapar i amb el llibre de Pla s'ha superat. Sostres s'ha quedat enrera. Ja ho recull el mateix Vila -la frase és d'Amadeu Cuito- en la seva darrera obra, que espero que s'enfili per Sant Jordi: "a França, els grans escriptors escriuen, a Catalunya fan periodisme" (pàg. 132).

Curiosament, el mateix Sostres ha teoritzat sobre la qüestió amb articles a l'Avui: "El verí de la literaura" (12 de gener del 2008), "Escriure" (10 de febrer del 2008), "Escriure és aguantar" (27 de febrer). Però l'únic verí que es capaç de destil·lar és la mala bava dels seus articles. El pobre noi no ha aconseguit passar de la teoria a la pràctica. I, francament, això de fer d'enfant terrible a una determina edat ja cansa.

 

(1) George Painter - "Marcel Proust. Biografia. 1871-1903). Editorial Lumen-Alianza Editorial. Madrid, 1967.
(2) Pàg  229 del segon volum
(3) Pàg. 281 del primer volum
(2) Javier Rodríguez Marcos - "Así se cuece un Premio Nobel". Madrid - 09/10/2008
 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
4187
9
Comentaris afegits 
joan Garcia (BARcelona) 23-04-2009 - 22:58
XAvier Rius, alguns dels teus articles m'agraden, per em sap greu aquest atac al Salvador Sostres, que tot i tenir un estil un pl "descarat", ha escrit moltes veritats que ning s'ha atrevit adir. Felicitats Sostres
Jordi GRN (Girona) 23-04-2009 - 18:38
Doncs noi... he llegit el teu article i l'"estirabot" d'en Sostres, i deixant de banda l'estil i la ms o menys mala llet, crec que en Sostres t tota la ra. No he vist ni una sola lnia desmentint o refusant el que ell denncia.
FERRAN (BARCELONA) 23-04-2009 - 13:44
Cometari crtic, s, encara que no del tot, per totalmente respectus. I aix ja passa de taca d'oli, crec que aquest senyor -l'Alexandre- mereix, encara que sigui, una estirada d'orelles.
FERRAN (BARCELONA) 23-04-2009 - 13:43
Hi ha un col.laborador de la seva web, en Vctor Alexandre, que censura sense que li faci cap recana qualsevol comentari que no sigui del seu gust, Avui, fins i tot, ha tingut la barra d'esborrar-me un comentari que ha roms publicat un cert temps.
FERRAN (BARCELONA) 23-04-2009 - 13:42
Com a director d'aquest diari digital, m'adreo a vost en el segent sentit: En Sostres podia sser un paio molt irrespectus, no ho poso en dubte, per, si ms no, sempre permetia les crtiques (sovint enfurismades) que l'etzivaben llur lectors.Ara b,
TORNAR