e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

15 d'Agost de 2009

Quan l'Ebre era vida

Hi ha dues maneres d'acostar-se a l'Ebre: pe la via literària -Jesús Moncada, Bladé i Desumvila, Sebastià Juan Arbó, etc- o per la via acadèmica i llegir "Vivències ebrenques", la tesi doctoral que acaba de publicar Montserrat Boquera Margalef (L'Hospitalet de l'Infant, 1972) a Onada Edicions perquè darrera d'un gran escriptor hi ha sempre un gran editor.

Que consti que no tinc el gust de conèixer l'autora, però ha fet la tesi doctoral com cal fer una tesi doctoral d'aquesta mena: rastrejant minuciosament la premsa de l'època -dedueixo que gairebé amb vocació de rata de biblioteca atès l'elevat nombre de cites- i entrevistant in situ més d'una cinquantena de persones que aporten el seu testimoni sobre una època que ja no tornarà.

Per això ofereix una visió de conjunta de l'Ebre: des de l'època daurada dels llaüts a l'activitat econòmica o el riu com una immensa plaça on històricament s'hi ha relacionat la gent. Fins i tot s'endinsa en el català del riu, que deu ser com una variant dialectal: aiguadeix, aixàverga, almadarava, antina, etc.

També  ha un capítol dedicat als perills entre ofegaments, naufragis, accidents, suïcidis i desgràcies col·lectives. Només algunes curiositats, les grans riuades han acabat sempre en set: 1787, 1907 i 1937. I ara que està de moda el debat d'infraestructures, l'obra resulta també d'actualitat: l'Estat va trigar vint anys a construir un pont sobre Tortosa després de la del 1907.

Potser si hem de fer algun retret a l'autora és el títol del llibre perquè això de "Vivències ebrenques" sembla més un llibre de memòries. El títol d'un llibre ha de ser com el titular d'una notícia: impactant. També que, a l'epíleg, ha tirat pel dret i ha deixat les conclusions en dues pàgines tot i que sempre resulta difícil la conversió d'una tesi doctoral en un llibre.

Segons l'autora, l'Ebre ha passat per quatre etapes (recurs econòmic, indret marginal, recuperació embrionària i ressorgiment), però no sé si peca d'optimisme. Malauradament l'Ebre està com la resta del país: en decadència. De fet, -entre cargols, algues i silurs- la situació encara és pitjor en aquest cas: l'estem convertint en una immensa claveguera a l'aire lliure amb la col·laboració inestimable de les nostres autoritats. Almenys un llibre com aquest és una injecció d'optimisme per als que pensem que el riu encara té vida.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1890
2
Comentaris afegits 
Joaquim (Igualada) 17-08-2009 - 18:30
Jordi Molins Coronado, del Blog destacat \\\\\\\\\\\\\\\"Estrelles Llunyanes\\\\\\\\\\\\\\\" a E-notcies no esta publicant els comentaris que he escrit per a defensarme.
Montse Boquera (Sabadell) 09-10-2009 - 19:23
Sempre anima veure que hi ha gent que ha llegit el teu llibre i, el que s ms important, que n'ha tret un profit o que, com a mnim, l'ha fet reflexionar Totalment d'acord amb el tema del ttol i les conclusions, que haurien d'haver estat ms extenses.
TORNAR