e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

05 de Maig de 2010

Pujol es mereix un homenatge

Com més temps passa més s'eixampla la figura política de Jordi Pujol. L'expresident ha marcat la política catalana durant dues dècades com Churchill va marcar la britànica o De Gaulle la francesa. Sortosament cap guerra pel mig perquè els moments difícils sempre generen grans líders.

No vull parlar sobre el lideratge de Pujol perquè això ja van fer els professors Àngel Castiñeira i Josep Maria Lozano a l'Avui el passat 6 de gener en un article excel·lent resum d'un llibre ara introbable: "L'home, l'amic, el president. Homenatge a Jordi Pujol". Però manté, a la seva edat, la lucidesa que el van convertir en un líder natural.

En vaig ser conscient, una vegada més, en la commemoració del 150 neixament de Francesc Macià el passat 10 de setembre. L'expresident va fer un discurs impecable, Benach un que semblava més aviat una entrada al seu bloc -com aquell dia que parlava dels núvols en tornar d'un viatge oficial a Estrasburg- i Maragall un de molt breu, suposo que per raons òbvies.

Després l'he vist també en plena forma en altres actes públics, com la festa de proclamació de Mas com a candidat, on va fer el segon millor discurs de la jornada després del de Duran. En canvi, el líder de CiU va estar fluixet. Mas, quan explica anècdotes, vol semblar Jordi Pujol.

O en les entrevistes que ha donat amb comptagotes darrerament com la de Lluís Bou a l'Avui (6 de setembre del 2008) o la de l'ABC (25 d'octubre del 2009). Però sobretot la d'El Punt (20 de setembre del 2009): "Si fan política de peix al cove, aleshores no sé per què em criticaven tant", es preguntava llavors.

Hi ha altres testimonis del seu perfecte estat de salut físic i mental. Anton Maria Espadaler (La Vanguardia, 14 d'octubre del 2009) o Manuel Cuyàs (El Punt, 20 de setembre del 2009) van descriure com es capaç d'impartir una lliçó magistral sobre  Bertolt Brecht ara que del dramaturg alemany no se'n recorden ni els progres d'aquest país. I Josep Maria Ureta (El Periódico, 18 de març del 2010) va explicar mesos després com feia de gurú d'Spanair i, de retruc, de l'Aeroport del Prat.

Per això, ara que Pujol fa vuitanta anys es mereix un homenatge. Estic parlant d'un homenatge impulsat no des de Convergència, ni des d'aquest invent que en diuen la societat civil, sinó d'un homenatge institucional organitzat des del Govern -Carod quedaria com un senyor- o des de la presidència del Parlament.

De fet, li tocaria al Departament d'Interior, que també és de Relacions Institucionals, però dubot que entri dintre dels projectes immediats de Joan Saura. A favor del conseller hi ha el fet que també va retre homenatge a Josep Benet malgrat que aquest el deixava verd a les seves memòries.

Que consti que jo no he estat mai ni un pujolista convençut ni un antipujolista aferrissat -tant en un cas com l'altre hi ha coneguts periodistes-. Fins i tot vaig ajudar a desvelar agluns dels casos de corrupció que van esquitxar el govern de CiU en la seva última època com el conegut després per cas Treball, entre d'altres. Però precisament des d'aquest equidistància professional -e-notícies és la tercera via del periodisme català- em permeto llençar la iniciativa des d'aquesta modesta columna.

Malauradament Pilar Rahola m'acaba de donar un disgust perquè en el seu llibre sobre Mas (La Magrana) explica, entre moltes altres coses, que CiU no vol fer-li un homenatge per no interferir en la precampanya. Però tant se val. Estic segur que Josep Cuní, el nostre Walter Cronkite particular, s'avindria a actuar de mestre de cerimònies perquè és capaç de presentar tant els matins de TV3 com la Marató.

Òbviament Pujol -com els esmentats Churchill o De Gaulle- també té coses dolentes, però en conjunt la seva obra és superior als seus errors. Un país que es capaç d'organitzar un homenatge -del tot merescut- a Pepe Rubianes o d'empescar-se això de Català de l'Any ha de ser capaç també d'organtizar un homenatge a Jordi Pujol. L'expresident fa 80 anys el proper 9 de juny. Ens queda molt poc temps.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2299
9
Comentaris afegits 
Josep M (Sant Gens) 08-05-2010 - 19:53
Jordi Pujol,el President que amb tant poc va fer tant,el prestigi d'una presidncia que donava confiana,respecte i dignitat als catalans,que era rebut com a cap d'estat,que era admirat i ho s.Un gran President un gran homenatge.Grcies President!!
JPC (Barcelona) 08-05-2010 - 18:57
Jordi Pujol, el poltic catal amb ms sentit d'estat; tot i que una mica massa prudent i amb una certa manca de rauxa. Sigui com sigui mereix l'homenatge i ho diu alg que mai no l'ha votat directament.
Jos Miguel (El Prat de Llobregat) 07-05-2010 - 16:34
Dejando aparte lo muy culto y la mucha variedad de sus conocimientos,para m no era ms q un personaje enfermo de ver q la gente q se estableca en Catalua daba al aprender o usar el cataln una prioridad pequea.En el fondo,no tena otra preocupacin
laia (BCN) 07-05-2010 - 13:32
El millor President de Catalunya de tot el segle XX, i un estadista catal de veritat, s'ho mereix. I ms, veient el panorama actual, que encara contrasta ms la seva figura. Endavant doncs.
Ignasi Ripoll (Sant Carles de la Rpita) 07-05-2010 - 06:12
I a l'homenatge podem convidar a Prenafeta, Pasqual Estivill, de la Rosa, Alavedra, Millet, etc... , i sense dubte a ning dels pocasoltes que defensen la natura amb la cultura del No.
TORNAR