e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

29 de Juny de 2010

Prenafeta i l'Estatut

El principal problema energètic de Catalunya en els darrers anys no han estat les nevades ni el futur cementiri nuclear d'Ascó, sinó la immensa quantitat d'energia esmerçada amb l'Estatut. Qui ens va ficar en l'embolic?. Maragall que volia ser president i ho va proposar el 1999 durant el darrer debat d'investidura de Pujol i Mas que no volia quedar-se enrere i s'hi va apuntar el 2002.

Però és evident que teníem les de perdre. El primer teòric de la guerra, el xinès Sunzi, deia al segle V abans de Crist que abans d’encentar un conflicte cal mesurar una sèrie de factors com “l’equilibri entre els dos bàndols”. I si Catalunya busca l'enfrontament directe amb Espanya té les de perdre. Fins ara hem perdut totes les guerres.

Un independentista de pedra picada com Xavier Vendrell també va advertir en una conferència pronunciada el passat 28 de gener que “l’Espanya d’avui no és la de fa 50 anys". “L’Espanya d’avui -va afegir-, dins les seves limitacions, té projecció internacional, els seus presidents són rebuts pels dels EUA o Rússia, se la convida al club dels més poderosos i se la reconeix com una democràcia consolidada al si de la Unió Europea".

El desgast per a Catalunya, doncs, ha estat enorme. Com va dir en aquest cas Jordi Pujol en una frase que, com sempre, la clavava: "els catalans no ens hem agradat". Pilar Rahola s'ho preguntava ara fa uns dies a les pàgines de 'La Vanguardia'. “De qué habrá servido el tortuoso viaje del Estatut?” (17/04/2010).

Amb l'Estatut la classe política ha anat per una banda i la majoria de la societat per una altra. L'Estatut ha provocat un enorme desgast en la nostra classe política: només cal veure que se n'ha fet dels 'pares' de la criatura (Maragall, Carod, Saura i Piqué malgrat que hi estigués en contra) mentre que l'únic supervivent, Artur Mas, està a l'espera de l'última oportunitat.

Ara tot són escarafalls, però aquell 19 de juny del 2006 -dia del referèndum- va haver-hi més més absencionistes -263.000, un 50,59%- que votants -256.000, un 49,1%- encara que el text fos aprovat amb un 73% dels vots. No era, certament, per a fer tirar coets.

Com sempre, a Catalunya li ha tocat el paper de cornuts i pagar el beure des d'aquell famós "aceptaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya" de José Luis Rodríguez Zapatero en un míting al Palau Sant Jordi aquell 13 de novembre del 2003. La resta de comunitats autònomes, inclòs algunes del PP, s'han apuntat al carro. L'Espanya plural de Zapatero ha estat la segona versió del café para todos de la Transició.

Per això, voldria recomanar precisament avui el darrer llibre de Lluís Prenafeta, 'El malson' (Columna), encara que el personatge arrossegui mala fama des de la seva època a la Generaliat. Sobretot el darrer capítol perquè hi ha frases dignes de Maquiavel.

“Catalunya -afirma l'empresari- és un país socialment fràgil i nacionalment precari. La seva història recent ha presentat massa exemples del que no s’ha de fer. Cal estalviar-se, per exemple i en primer lloc, la fatxenderia. Sempre se’ns gira en contra. Cal evitar també tibar massa la corda. No perquè no calgui fer-ho, que sí que cal i encara caldria més, sinó perquè massa sovin els que t’animen a tibar canvien d’opinió quan tot es gira només una mica. Cada pas endavant que faci aquest país s’ha d’apamar abans i s’ha de consolidar després".

Tant se val. Ara el mal ja està fet. Encara ho han fet pitjor els deu membres del Tribunal Constitucional alguns dels quals porten quatre anys amb el mandat caducat -n'hi ha que esperen ser recompensats- mentre PSOE i PP que no s'han posat d'acord per renovar-lo. Per cet, què espera Eugeni Gay per dimitir?.

Certament, en tot el procés de l'Estatut si hi ha algú que ho ha fet encara pitjor que la nostra classe política són els magistrats del Tribunal Consitucional. Refermar la "indissoluble unidad de España" és només una invitació a la independència sense necessitat que TV3 emeti cap reportatge amb playmòbils.

Ara només ens queden dus opcions: tornar al peix al cove o la independència. Un referèndum d'independència no sé si el guanyaríem encara que l'organitzés López Tena i per tornar al peix al cove no calia deu anys d'estira-i-arronsa amb l'Estatut.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1793
1
Comentaris afegits 
FERRAN (BARCELON) 29-06-2010 - 14:02
fet un estudi seris al voltant de si la independncia, econmicament, s viable.Qui hi ha molta poltica de gestos i poc anlisi seris.
TORNAR