e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

29 de Maig de 2011

Pel relleu de Portabella i Laporta

Com que ningú va tenir pebrots -que és el que ha tingut el Barça per a guanyar a Wembley- de demanar-li la dimisisó a Jordi Portabella després de la desfeta del passat 22-M, l'endemà vaig anar a la roda de premsa convocada per l'alcalable disposat a fer-ho jo mateix.

Però, en acabar vaig haver de felicitar-lo: no només és un catxondu -ja em perdonaran el barbarisme-, sinó un crack. No hi ha hagut millor torero des de Manolete. I que consti que no m'agraden els toros. Fins i tot per a viure del cuento s'ha de ser bo.

En el fons té raó: per què ha de dimitir si ha tret el milllor resultat d'Esquerra en grans ciutats. Han quedat esborrats a Girona, a Tarragona, a Lleida, a Berga, a Vilanova, etc.  A més, si plegués, l'esquifit grup municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona quedaria en mans de Joan Laporta.

Amb una sang freda impressionant va començar expressant la seva "tristesa" perquè Ester Capella, Roger Martínez i Xavi Florensa s'hagin quedat fora de l'Ajuntament gràcies als seus pactes. Si jo tingués la sang freda que té Jordi Portabella em dedicaria a atracar bancs. Tant Xavier Trias i Alberto Fernández van preferir confiar en la seva gent sense encomanar-se a fitxatges estrella que acaben estrellats.

Després va agrair el 'fair play' de la premsa -que no sé si anava amb segones intencions- i finalment va assegurar  que "no em bellugo per la poltrona". Ara només espero que li posi una demanda a Santiago Espot, de Solidaritat, com va insinuar per haver dit que cobrava de tot arreu.

La carrera de Jordi Portabella a l'Ajuntament de Barcelona ha estat imparable fins al precipici: ara ha reculat quinze anys -fins el 1995-, quan van aconseguir entrar amb dos regidors. Ja vaig escriure el 2007 que Portabella estava amortizat, però quan Esquerra governava si feies alguna crítica et deien botifler.

El seu partit hagués pogut aprofitar el seu pas pel Govern per renovar la llista d'ERC per Barcelona, però crec que se'n refiaven tan poc de les seva capacitat de gestió que ni tan sols el van fer conseller. I això que era fàcil: a Anna Simó la van nomenar consellera amb només sis mesos d'experiència com a regidora de l'oposició a l'Hospitalet. Ja saben com va acabar la cosa.

Enguany anava de sobiranista, però Portabella és el paio que més ha pactat amb els socialistes des d'Ernest Benach. Benach, com se sap, es va empescar el tripartit a Reus amb excel·lents resultats per a ERC en les darreres eleccions municipals: no només s'han quedat fora, sinó que fins i tot els ha passat la ultradretana Plataforma x Catalunya. No m'estranya que a les darreres eleccions al Parlament hagués volgut anar de dos per Barcelona per si -com Saura- podia anar al Senat. A casa seva no l'hagués votat ni Déu.

Portabella va pactar inclús la consulta de la Diagonal amb Jordi Hereu, que per a desgràcia dels socialistes va ser el principi del fi. Ara tampoc ja no recorda que va aprovar tots els pressupostos municipals -alguns a canvi de collonades com el Consell de Cent Planetari- i s'ha apuntat a tots els viatges oficials. De Xina als EUA. No es va perdre ni el de Woody Allen tot i que en aquest també s'hi va apuntar Imma Mayol.

Durant la campanya es va tornar sobiranista i es va empescar allò d'"Unitat x Barcelona" per camuflar les sigles d'Esquerra: al final ha recollit només 30.000 vots dels 250.000 que van votar a la consulta sobiranista. El passat dia 19 encara deia, per carta, que "els independentistes governarem Barcelona" i -en públic i en privat- parlava de set regidors.

La manca d'autocrítica de Portabella a la nit electoral és només comparable a la de Zapatero o fins i tot a la d'Iceta. Va fer més autocrítica Joan Pugicercós l'endemà que el propi Portabella. El pobre Puigcercós li toca de vegades posar la cara per rebre les hòsties, però no sempre és el màxim responsable. En aquest cas el va defensar i tot.

Portabella ha construït tota carrera política a base de moviments tàctics: primer va ser colomí, després tercera via, més tard pro Carod, finalment es va acostar a Puigcercós i ara ja festeja amb Oriol Junqueras. Em recorda els "instal·lats" que deia Puigcercós l'endemà de la davallada.

La nit electoral veia -al debat de TV3- com Joan Ridado lamentava les "escissions" que ha patit Esquerra i em va venir al cap que Jordi Portabella s'ha aliat precisament amb els responsables d'aquestes escissions: Joan Lapota i Reagrupament. Perquè si volien unitat haver-s'ho pensat abans.

Ara de debò: algú creu a Esquerra pot remuntar a Barcelona amb Portabella de cap de llista?. Si el mantenen al càrrec a les eleccions municipals del 2015 els hi passarà el que els hi ha passat ara a totes les grans ciutats: acabaran extraparlamentaris. Portabella ja no suma, resta. Que és el pitjor que li pot passar a un polític.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1670
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR