17 de Gener de 2010

No a les vegueries

Una de les coses més assenyades que he llegit sobre les vegueries la va escriure el diputat de CiU Ramon Espadaler en un article a El País el 7 de novembre del 2008: "Catalunya no es pot permetre implantar les vegueries, per estatutàries que aquestes siguin, si no és a partir de la desaparició total i simultània de les Diputacions".

"La crisi que patim -afegia- exigeix, com mai, una gestió veritablement eficaç dels recursos públics. Pel cas que ens ocupa, la crisi hauria de ser raó més que suficient per impedir un desplegament a mitges de les Vegueries, de manera que s’acabessin sumant al ja prou tupid entramat administratiu integrat pels Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions i delegacions diverses dels Governs d’aquí i d’allà".

Tenia raó el també exconsller de Medi Ambient. Com explica Jordi Pujol al seu primer volum de memòries (Proa): "La prova de la nostra feblesa jurídica la vam tenir de seguida, quan el Tribunal Constitucional, en una sentència del juliol del 1981, va tombar de manera contundent uan primigènia lleia que pretenia el traspàs de les diputaciones a la Generalitat, o, almenys, algunes de les seves competències més importants" (pàg. 31).

Doncs això. Les vegueries només s'entenen si se suprimeixen les diputacions, però per a suprimir les diputacions cal una llei orgànica perquè, com explicàvem el passat dia 30 de desembre, el nou Estatut (2006) estableix en el seu article 91.2 que els "consells de vegueria substitueixen les diputacions", però que "l’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució" (art. 91.4).



La qual cosa suposa un escull -el mateix amb el que va ensopegar Pujol- perquè l'esmentat article estableix que "la província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l’agrupació de municipis i la divisió territorial per al compliment de les activitats de l’Estat" i que "qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser aprovada per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica".


De fet, el Govern es va avançar a començaments de legislatura a crear vegueries fictícies perquè va constituir delegacions del Govern a l'Alt Pirineu, la Catalunya central i les Terres de l'Ebre -a més de les habituals de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida- que tinc la sensació que només han servit per a recol·locar els corresponents dirigents de PSC, ERC i ICV, respectivament.

El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, que deu ser del clan de l'avellana, ha passat a la història per oposar-se al ministransvasament de l'Ebre quan el Govern estava amb l'aigua al coll amb la sequera. No cal dir que el president Montilla el va convidar a dimitir, cosa que no va fer mai. Ni Montilla tampoc el podia cessar perquè era quota d'ERC. Una mostra més d'autoritat presidencial.

El delegat de l'Alt Prineu, Víctor Orrit, es va quedar sense l'alcaldia de Tremp a les municipals després de tres mandats consecutius (1991-2003) i se l'havia de col·locar en algun lloc. Finalment, Jordi Fàbrega en agraïment als serveis prestats durant l'anomenat cas Cullell, que va acabar amb la carrera política de Josep Maria Cullell. Tot i que, en aquest cas, l'aleshores conseller hi va contribuir poderosament.

Digui el que digui Joan Ridao, els grans temes de país -com la Llei Electoral o les Vegueries- no s'haurien de deixar per a l'ultim tram de la legislatura. Un tram en el que fins i tot el president de la Generalitat -i el d'Esquerra o el de CiU- ha encetat la precampanya. La Llei de Cinema potser s'aprovi, però el reglament -que serà el rovell de l'ou de la llei- quedarà per a la federació nacionalista o qui governi a la propera legislatura.

La tossuderia d'ERC de tirar endavant ara les vegueries -com la Llei Electoral- només s'explica per la voluntat d'engruixir la seva obra de govern abans de les eleccions. Una obra de govern, d'altra banda, ben escassa en altres àmbits. De retruc, cada partit aprofitarà els mesos que queden per treure pit, marcar paquet. Amb les vegueries o els 80 km/h que Iniciativa ja vol fer arribar fins a Martorell. El fi del tripartit serà un campi qui pugui.