e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

29 de Gener de 2011

Llevat de Hosni Mubarak, amb 82, i de Ben Alí, ara feliçment jubilat amb 72, estic a favor d'allargar el màxim l'edat de jubilació. De pas podríem jubilar altres dictadors com els germans Castro o el president de Zimbabue, Robert Mugabe, que amb 85 anys porta gairebé 30 al poder.

L'única excepció és si treballes en una cadena de producció o d'estibador al moll que deia l'altra dia Josep Cuní. Però allargar l'edat de jubilació fins els 67 és de les poques coses bé que ha fet José Luis Rodríguez Zapatero. De fet, el balanç és tan magre -sobretot el balanç econòmic- que tampoc costava gaire fer-ho bé per una vegada. Ja ho va dir Pujol: "la sort d'Espanya és que Zapateron no mana, sinó que ho fa la Unió Europea".

Hauríem de prendre exemple de Nelson Mandela que, als 92, encara lluita contra una pneumònia. O, a casa nostra, del doctor Broggi, amb 102 anys. La creativiatat allarga la vida: Delibes va morir als 89. Saramago als 87. Panikkar als 91. Labordeta als 75. Salinger als 91. Triadú als 89. Soler Serrano als 91. L'expresident txec Vaclav Havel ha rodat la seva primera pel·lícula als 73. Woody Allen continua al peu del canó als 75. Com Clint Eastwood als 80. Lorin Maazel encara dirigeix als 80 i Georges Prêtre als 85.

A la literatura catalana trobem un munt d'exemples: Josep Maria Espinàs porta més de 35 anys escrivint el seu article diari i Teresa Pàmies es va acomiadar de l'Avui el 18 de novembre del 2009 quan ja havia fet 90 anys. I encara que no fos escriptor cal destacar també el cas del pedagòg Pere Ribera, que va morir als 94, però no es va jubilar fin els 81 anys.

Hi ha més casos alguns dels quals, per cert, s'han destapat per cert en plena maduresa -perdonin els oblits, amb les llistes ja se sap-: Màrius Sempere (1928), les germanes Forrellad (1927), Marta Cardona (1928), Jesús Mestre (1925), Xavier Muñoz Pujol (1927), Anna Crusafont (1937), Sílvia Alcántara (1944) o l'advocat Josep Maria Loperena (1938).

En castellà també hi ha exemples de longevitat com Mercedes Salisachs (1925) o Ana Maria Matute (1925). I Esther Tusquets (1936) s'ha revelat de gran com una excel·lent memorialista. Jo no m'he perdut ni el "Habíamos ganado la guerra" (2007) ni el "Confesiones de una editora poco mentirosa (2010).

El premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz deia un dia en una entrevista a La Vanguardia (20 d'abril del 2010) que l'edat de jubilació s'hauria de negociar cas per cas i posava com a exemple l'expresident de la Reserva Federal, Paul Volcker, de 82. Volcker, per cert, es va tornar a casar als 82!.

En política tenim el cas excepcional de Jordi Pujol que, a la seva edat, hi toca molt més que altres polítics en actiu. Churchill va aguantar fins els 91 -fins i fot va tornar a ser primer ministre els anys 50 i va guanyar el Nobel de Literatura-. De Gaulle va morir als 82. Adenauer als 91. Pel que fa a empresaris tenim el president de RTVE, Alberto Oliart, amb 81 -encara que el posessin a dit-, Emilio Botín amb 75, Salvador Gabarró amb 74, Josep Maria Pujol, de Ficosa, amb 75.

L'escriptor veneçolà Luis Alberto Machado ("La Revolución de la Inteligencia, Seix Barral 1975) -en un llibre que em va impressionar molt de jove- explicava que Plató va morir als 80 "en plena capacitat creadora". Leibniz als 70. Kant als 80. Víctor Hugo als 83. Goethe també als 83. Verdi als 80. Wagner als 70. Picasso als 91. i Pau Casals -el nostre Pau Casals- als 96.

Amb franquesa, l'únic a qui jubilaria seria al Rei Joan Carles. No pas perquè estigui en contra de la monarquia -ateses les experiències republicanes que hem tingut fins ara em sembla el règim menys dolent- sinó perquè el seu hereu, Felip de Borbó, acaba de fer 43 anys. Una edat en la que la resta de mortals sovint portem gairebé vint anys treballant.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2765
4
Comentaris afegits 
Karl (Barcelona) 15-02-2011 - 13:16
Crec que la gent oblida que des que Espanya va entrar a la UE és la UE que mana. I dins de la UE manen els més potents. Així són les regles de joc. Penseu també que fins ara Espanya ha sol rebut dels fons europeus. Això té el seu cost polític.
litus (bcn) 01-02-2011 - 14:14
Tindrem més gent en edat de trevallar pel mateix nombre de llocs de trevall. Per tant més atur. Tindrem més baixes laborals i absentisme, perque la edat no perdona i tindrem més prejubilacions perque són les empreses les que no volen majors de 50 anys.
FERRAN (BARCELONA) 01-02-2011 - 09:39
els avenços en medicina que es produeixen tots els dies, ben fàcilment podem treballar a bon nivell més enllà dels 67. Només una cosa; si el Zapatero ha promulgat aquesta llei, ha estat perquè a Europa l'han obligat, i no pas perquè ell s'ho hagi rumiat.
FERRAN (BARCELONA) 01-02-2011 - 09:38
D'acord amb l'article. Allargar l'edat de jubilació ve donat pel fet que no hi hauran prous diners a caixa per pagar als jubilats ben aviat. Per això es va fer el pacte de Toledo. I, si, a oficis d'oficina. Ja no en parlo d'escrpitors, i més amb
TORNAR