03 de Setembre de 2010

El passat 27 d'agost vaig comprar a la farmàcia Aragonès de l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) un flascó d'alcohol boricat. L'alcohol boricat és només una solució d'alchol barrejada amb àcid bòric al 12% que s'utilitza per evitar otitis externes.

Em va costar 12 euros i no me l'acabaré -només cal una gota cada cop- perquè me'n vaig adonar posteriorment que caduca el proper mes de desembre. La meva primera reacció va ser tornar-lo, però la farmacèutica -o la dependenta perquè no cal cap títol per despatxar en una farmàcia- em va dir que era el preu establert pel propi Col·legi de Farmacèutics de Catalunya.

Em va semblar un atracament. L'últim flascó que vaig comprar -a la farmàcia Pedrola, de l'Ametlla de Mar, el municipi veí, em va costar tres euros. Abans cada farmàcia posava el preu i n'hi havia de més honrades que altres. La introducció de l'euro ha desvirtuat el valor de les coses. De cop i volta ens vam pensar que érem com Alemanya. Però dotze euros d'ara són 2.000 pessetes de les d'abans.

El sector de les farmàcies és un dels que s'hauria de liberalitzar o, almenys, l'obertura d'establiments: com més millor. La competència, com sempre, abaixaria els preus i milloraria el servei. Els farmacèutics haurien de deixar de ser intocables.

La professió de farmacèutic potser tenia uns certa aurèola al segle XIX, fins i tot a les acaballes del XX quan havien d'elaborar fórmules magistrals. Llavors el farmacèutic era una de les autoritats del poble juntament amb l'alcalde, el mossèn o el cap de la guàrdia civil.

Però ara, en l'època de les píndoles i els xarops s'han convertit en simples dependents. A la farmàcia procuro comprar-hi només les medicines imprescindibles perquè tota la resta -com els productes d'higiene personal- sé que els trobaré millor al super o a l'schlecker.

Ja sé que , per exercir de farmacèutics, han d'estudiar una carrera tan dura com farmàcia i que fan guàrdies els caps de setmana, però també en fan els metges, els bombers i fins i tot els periodistes sense tenir tants privilegis. Hi ha professionals de la salut -metges, dentistes, farmacèutics- que abusen dels marges comercials. Però la salut és un dret, no pas un negoci.