e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

12 de Maig de 2010

Com que nosaltres també fem deu anys voldria felicitar des d'aquí a Rac-1, que també celebra enguany el seu desè aniversari. Amb l'única diferència que ells tenien el Grup Godó al darrera i nosaltres vam néixer del no res just després que esclatés la bombolla d'internet del 2000, que és quan s'han de posar en marxa els negocis.

Però això de Rac-1 també té mèrit -fins i tot han assolit el lideratge malgrat que ho negui TV3- perquè no sortien com a favorits. Quan va Pujol va donar les últimes freqüències de ràdio -al tàndem Joaquim Maria Puyal-El Periódico els va deixar sense-, la cadena que tenia tot els números era Ona Catalana.

Ja ho diu Jordi Basté en el llibre "Ens hem fet gran" (Ara Llibres). Ona Catalana tenia les estrelles -Josep Cuní, Pere Escobar, Josep Puigbò- "però no s'ho van creure com equip". I Joan Maria Morros, el cap d'informatius, explica també que "el lligam entre nosaltres i Rac-1 ha estat una de les claus de l'èxit".

No sé si a Rac-1 hi ha tant bon rotllo com sembla -crec que el Santi Villas es va assabentar per e-notícies que el feien fora-, però Jordi González i Xavi Freixes coincideixen també en utilizar aquesta expressió i Raül Llimós parla de "clima d'il·lusió". Tant se val, a totes les grans empreses, una cosa és la façana i l'altra la veritat: servidor va treballar més de deu anys a La Vanguardia i allò semblava una caixa d'estalvis.

Albert Om recorda que li van donar una oportunitat "sense cap experiència a la ràdio" i que, el primer dia de 'L'hora del paít', els seus pares van haver d'anar fins a Santa Coloma de Farners per poder escoltar-lo. També que, al començament, havien de fer una pausa entre el Rac i l'1 perquè si no els confonien amb un ragout de carn o que, a la Cristina Puig i el Sergi Domene, els havien parat més d'un cop pensant que la mòbil era la grua del Rac.

El llibre es molt recomanable perquè Xavier Bosch -fitxatges per TV3 a banda- dóna algunes lliçons sobre periodisme -"les entrevistes no són per fer amics"- i Ramon Pellicer sobre la el català radiofònic: "l'entonació, la vocalitzció, el ritme ..".

També per donar-se ànims en temps de crisi: fins i tot el gran Toni Soler es va quedar a l'atur -jo també gràcies a Albert Montagut- abans d'esdevenir una estrella mediàtica o que es van passar quatre EGM consecutius amb "zero oients".

El mèrit és -a més de tots els que han passat per Rac-1, fins a l'últim becari- d'Albert Rubio i Eugeni Sallent, però també de Xavier Bosch. Almenys són els que més surten al llibre. Sallent és el que més mana a Rac-1 després "de Déu Nostre Senyor i del comte de Godó" en definició encertada dels Oscars.

Només una dada que que fa posar els pèls de punta i que demostra que, tard o d'hora, la Corpo haurà de passar per un ERO: Eugeni Sallent fa rutllar Rac-1 amb 100 treballadors mentre que Catalunya Ràdio en té més de 400. I encara una altra, en aquest cas a favor de Jaume Roures: a La Sexta també són 100. A TV3 2.300. Això no s'aguanta per enlloc.

Però, de totes les opinions recollides per Mònica Planas, amb la que em sento més identificada és la de Laura Rosel, a la que no tinc el gust de conèixer, l'editora del '14/15' dels caps de setmana: "el nostre dia a dia consisteix a trencar-nos les banyes. Busquem temes, mirem d'enforcar-los de manera diferente de om ho fan la resta de mitjans". Nosaltres també.

Voldria també aprofitar l'ocasió per destacar la feina de de Marc Martínez, el cap de política de Rac-1. L'he vist treballar al Parlament o a les rodes de premsa de Govern i sempre posa el dit a la llaga amb les seves preguntes. El Marc, juntament amb el José Luis Sastre de la Ser i el David Casals d'Europa Press, és el representant d'una nova fornada de periodistes que et fan confiar en el futur d'aquest ofici.

Marc Martínez explica una anècdota de la que vaig ser testimoni: un dia li va fer una pregunta a Saura en una roda de premsa sobre Mossos i el conseller va deixar anar, per desviar l'atenció sobre la polèmica càrrega en la manifestació contra Bolonya, el que oferia el Govern espanyol en matèria de finançament. Uns xifres fins aleshores secretes.

Tot plegat, just mitja hora després que un altre conseller, en aquest cas el d'Economia, les hagués estat amagat aferrissadament en un off the record amb periodistes. Una mostra més del que serveixen els off the record als passadissos del Parlament. El llibre, en tot cas, també m'ha donat algun disgust perquè desconeixia que la "la societat Bertran & Vinyoli es a desfer l'estiu del 2006": mai podrem tornar a veure al Canal 33 un programa cultural de la qualitat com "Avisa'ns quan arribi el 2000".

El mèrit, en tot cas, no és només de Rac-1, sinó també de la competència. Un dels mèrits del tripartit és haver-se carregat la graella -i de retruc l'audiència- de Catalunya Ràdio. Amb Montserrat Minobis van deixar la casa figures com Toni Clapés, Jordi Basté i Sergi Pàmies. Clapés justifica la seva marxa perquè "tant la direcció d'aquell moment de TV3 com de Catalunya Ràdio em deceben" i Basté recorda "l'època tèrbola de Montserrat Minobis a Catalunya Ràdi"

Oleguer Sarsanedas encara va enfonsar una mica més la ràdio i Ramon Mateu, malgrat ser un professional amb experiència, no sé si estarà a temps d'aixecar-ho. Ara per ara, té una programació que només s'aguanta als matins i ha recuperat periodistes propers al tripartit que no sé si fan un model de ràdio capaç de poder competir amb Rac-1. Fins i tot l'he vist al Parlament amb poca capacitat d'autocrítica com per admetre errors. Propis i dels seus predecessors.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2646
2
Comentaris afegits 
David (Cornellà) 15-05-2010 - 14:06
La RAC1 del Bosch i els Minoria era una ràdio gran. La RAC1 del Basté i els Segona hora és una filfa que s'aguanta perquè CatRàdio està en mans socialistes. Cal dir que el Fuentes i els Tot és molt confús són fluixíssims. Ah, i per la tarda el Clapés KK.
Miquel (Bna) 14-05-2010 - 11:14
Absolutament d'acord que Rac1 va esdevenir de sobte en una atractiva proposta. La meva ràdio ja fa anys. Tan sols em queda de CatRàdio el Puyal per la fidelitat que li tinc fa ja més de 30 anys. Res més. Els sports a Rac1 també son molt bons, peró.
TORNAR