19 d'Octubre de 2008

L'assassinat de Barack Obama

Divendres passat, a la tertúlia de Ràdio 4, no vaig poder més i vaig plantejar una pregunta a boca de canó a Núria Ribó, que s'ha passat un munt d'anys de corresponsal a Nova York: "Obama pot ser assassinat?". Recuperada de l'ensurt, la periodista va explicar que reunia alguns dels requisits imprescindibles per al magnicidi: "afroamericà" i que els EUA és un país "molt odiat en bona part del món". Fins i tot va dir una frase per a la fonoteca: "no hi ha ningú que pugui parar algú si té voluntat de morir".

L'experiodista de TVE pensava, doncs, més en el terrorisme islàmic que no pas en l'autòcton. En canvi, a mi em va venir al cap algun il·luminat de l'Amèrica profunda com Timothy McVeigh (1968-2001), aquell que després de passar uns anys a l'Exèrcit nordamericà va cometre l'atemptat d'Oklahoma el 1995 amb 168 víctimes mortals

La veritat és que Obama té tots els números per ser víctima d'un complot o d'un sonat. D'entrada té la la pell fosca. A més, s'ha distanciat en els sondejos i té la victòria a tocar. Fins i tot ha rebut el suport d'un republicà destacat com Colin Powell. El primer president negre dels EUA pot ser una ruptura similar a la que va significar, als anys 60, el primer president catòlic.

Però precisament per això cal recordar que Kennedy va morir el 22 de novembre del 1963 -en teoria pels trets que li va etzibar des d'un terrat Lee Harvey Oswald- i el seu germà, Robert, el juny del 1968. Si la Wikipedia no m'enreda, a la llista de presidents assassinats hi hem d'incloure Lincoln (1865), Garfield (1881) i McKinyley (1901). Sense oblidar Ronald Reagan (1981), al que certament li va anar d'un pèl.

A falta de menys de tres setmanes, la campanya encara pot donar un tomb, sobretot si Ossama Bin Laden decideix intervenir. En aquest cas, el que m'amoïna de debò és l'edat de l'altre candidat: John McCain, de 72. Edat a la que hem d'afegir els cinc anys que va passar al Hanoi Hilton (1967-1973), que també deuen haver passat facutra.

Que consti que estic a favor d'allargar al màxim la vida laboral -llevat de treballar en una cadena de muntatge-, però en el cas que McCain renunciés o morís a meitat de mandat qui seria la nova presidenta dels EUA seria Sarah Pallin. I Sarah Palin és, a nivell nordamericà, el que Caterina Mieras va ser a nivell català durant el primer tripartit: el súmmum de la quota femenina.

Sense desmerèixer la candidata republicana a vicepresidenta cal recordar que, en l'ordenament polític dels EUA, la vicepresidenta és una figura amb menys poder reial que el Secretari d'Estat o el Secretari de Defensa llevat de mort del president. En aquest cas, la vicepresidenta esdevé no només el màxim poder executiu sinó també el cap suprem de les forces armades.

De fet, en la història contemporània dels EUA hi ha un exemple no gaire llunyà: Harry S. Truman va esdevenir president el 12 d'abril del 1945 després de la mort de Roosevelt. Truman, convé no oblidar-ho, ha passat a la història com el president que va autoritzar l'ús de les bombes nuclears a Hiroshina i Nagasaki només quatre mesos després d'arribar al càrrec.