e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

04 de Febrer de 2010

La vida sexual de Joan Carretero

No sé si com deia Salvador Sostres al seu bloc dimarts passat, Joan Carretero va dimitir per "un assumpte de faldilles". No li poso el link perquè el treu de polleguera. Però si no és veritat, l'exconseller li hauria de posar una querella -jo ja ho he fet: per injúries i calúmnies- i si ho és també perquè Salvador Sostres no n'ha de fer res. Posats a fer perquè no explica la vida sentimental del seu estimat Joan Laporta?. Segur que és més divertida que la de l'exconseller.

Un altre que també li hauria de posar una querella és Carod per dir que empaitava la seva mare. Tot i que, en aquest cas, rebria El Mundo perquè va ser aquest diari el que va publicar l'article el passat 24 de gener. Carod, com és públic i notori, tampoc és sant de la meva devoció -llevat aquest punt, en tota la resta Sostres l'encertava-, però un vicepresident del Govern mereix un respecte institucional encara que ni tan sols exerceixi de vicepresident del Govern.

Per això, malgrat l'aversió congènita que té pels mitjans de comunicació -es l'únic polític que conec al que les rodes de premsa li duren deu minuts-, el líder de Reagrupament hauria de donar immediatament la cara. Gairebé una setmana després -la crisi va esclatar el passat dia 30 i en honor a la veritat va ser Vilaweb el primer en donar la notícia- encara ningú ha comparegut davant la premsa. Ja ho diuen els experts en comunicació de crisi: no hi ha res pitjor que fugir d'estudi. La situació a Reagrupament s'està podrint. Només falta aquesta guerra de declaracions i contradeclaracions. Ni Rut Carandell ni Jaume Renyer ajuden a apagar el foc.

Després del trist espectacle que han protagonitzat tots plegats durant els últims dies no s'hi val a amagar el cap sota l'ala. No n'hi ha prou de fer reunions amb els coordinadors comarcals. Tota la gent que va confiar en ell -jo vaig veure il·lusió el passat 3 d'octubre al Palau de Congressos- està esperant que la seva versió dels fets. Francament, a mi tant me fa si Joan Carretero té una relació amb Sandra Lomas o no. Com si en el seu moment la va tenir o no amb una regidora de Puigcerdà que després va passar al grup mixt.

En tan assenyalada efemèride, el passat 6 d'octubre comparava -amb un interrogant al titular- Joan Carretero amb Francesc Macià, però posats a fer comparacions històriques, potser recordar que Lluís Companys tenia una amant amb la que es va casar en plena Guerra Civil. En paraules d'Enric Vila, Carme Ballester era "una dona jove, d'una bellesa potser un pèl vulgar, però molt cinematogràfica" (pàg. 193).

Segons l'autor de "Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs", (L'Esfera dels Llibres. Barcelona, 2006), Ballester va tenir una influència decisiva, sovint negativa, no només durant el Sis d'Octubre, sinó també durant tota la Guerra Civil. Fins i tot n'hi ha que creuen que el famós afer Rerbertès -el cadàver del qual, per cert, van trobar al meu poble- era en el fons un assumpte de faldilles. A veure si al final vam perdre la guerra per ella.

I si algú vol més detalls sobre l'esmentada Carme Ballester en té prou amb consultar les memòries del doctor Broggi -ara de Reagrupament, per cert- malgrat que darrerament hagi sortit més als mitjans per les irregularitats en la construcció de l'hospital del Baix Llobreat que du el seu nom que per haver fet 102 anys en perfecte estat de salut: físic i mental. Quina enveja. Moisès Broggi, en efecte, en parla a les planes 124, 171 i 293 de primer volum de les seves memòries, el que va de 1908 a 1945 (Edicions 62, 2001).

Però, tornant a Carretero, a mi tant me fa si al metge de Puigcerdà li agrada el bacallà o el conill. Sigui gay o heterosexual. Un femeller emepedreït -ara que està de moda el català light en diuen pitjabrava- o fa vida monàstica. L'únic vici que li conec és la seva addicció al tabac. George Simenon es vantava d'haver anat al llit amb 10.000 dones i va deixar una obra literària immensa.

El que hem de demanar als nostres polítics, sobretot en moments en que van mal dades com aquests, és lideratge. També que siguin honestos i pencaires perquè hi ha molt fantasmes pel món. Fins i tot n'hi ha algun que viatja massa. I per descomptat, que diguin sempre la veritat. Com deia la meva àvia: s'enxampa abans a un mentider que un coix.

El mateix criteri és aplicable a Sandra Lomas, que també hauria de donar la cara. Llevat la foto que hem publicat a l'e-notícies per gentilesa d'un dels seus admiradors, no la conec ni de vista. No hi tinc res ni a favor ni en contra, però per la seva edat (Tarragona, 1983); el seu impressionant currículum -Llicenciada en Història per la UB, en Comunicació per la UOC i màster MBA per la Universitat de Salamanca-; i per què no dir-ho també pel seu físic seria una excel·lent candidata per Tarragona.

En el benentès que les llistes de Reagrupament les ha de fer Reagrupament d'acord amb les seves expectatives electorals i els seus estatuts cosa que, en aquest darrer cas, no sé si ho compleix del tot o no. El problema no és si Joan Carretero té una relació o no -ni ho sé ni m'importa- sinó si aquesta relació pot infuir en la incipient carrera política de Sandra Lomas.

Crec que l'única taca negra en el seu currículum és que Esquerra la va recol·locar en un ajuntament després que passessin de vuit escons a tres al Congrés en les darreres eleccions generals. Com totes les informacions d'e-notícies, la notícia anava a missa i quatre mesos després de la seva publicació encara algú l'ha de desmentir o matisar.

Però em temo que que això ho fan tot els partits. Conec al cas d'un exresponsable dels Mossos (Rafael Olmos) recol·locat a l'Escola de Policia de Mollet per Joan Saura. Un exalt càrrec d'Economia (Miquel Salazar) recol·locat a l'ICF per Antoni Castells. Un excap de llista del PSC (Ramon Creixell) fitxat com assessor per Quim Nadal i un exalt càrrec d'Esports (Jordi Eduardo) endollat al CAR després d'haver de dimitir.

Pel que sembla una pràctica habitual del tripartit perquè n'hi ha un de cada partit. De fet, en aquesta política contra l'atur, guanya Iniciativa perquè van recol·locar l'exalcadessa de Rubí, Núria Bonaventura, de directora general de Medi Ambient després de perdre l'alcaldia. No hi ha com ser d'esquerres.

Els grans polítics creixen en els moments adversos. Segur que l'exconseller se'n recordarà de Macià, la carrera política del qual va sortir reforçada després de fer el ridícul a Prats de Molló. Però jo prefereixo posar un exemple més proper en el temps: el líder social-demòcrata alemany Gerard Schröder, que va repetir de canceller el 2002 -ningú donava un euro per ell- el 2002 després d'uns aiguats que van caure al sud d'Alemanya. No va dubtar en posar-se al capdavant de l'operatiu de rescat i va desmentir totes les enquestes que ja el donaven com a perdedor.

A més, sospito que el que ha passat a Reagrupament és el mateix que passa a altres partits quan es comencen a elaborar les llistes electorals. Tot són ganivetades, travetes i cops de colze. Només cal veure la sortida de Felip Puig -que per utilitzar una expressió seva "ha derrapat a la primera corba"- amb Josep Maria Pelegrí. Pelegrí no és Barack Obama, ni tan sols en el color de la pell. Però dit amb tot el respecte per Marta Alòs o Carme Vidal, seria un excel·lent candidat per Lleida. En el cas de Reagrupament és prematur perquè han venut la pell de l'òs abans de caçar-lo i, a aquest pas, no hi ha haurà ni pell ni òs.

Ara toca donar la cara per estroncar la crisi de soca-rel. O això de Reagrupament serà com "Crònica de una muerte anunciada", aquella novel·la de García Márquez que comença amb una frase que ha passat a la història: "El día que lo iban a matar, Santiago Nasar se levantó a las 5.30 de la mañana para esperar el buque en que llegaba el obispo".

Joan Carretero té e-notícies a la seva disposició per una entrevista. Ja sap on estem. Tota la gent que va confiar en ell espera amb candeletes la seva opinió. O això o Reagrupament se'n va en orris.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
4378
7
Comentaris afegits 
Joan (BCN) 07-02-2010 - 22:14
molt de titl per ha treballat mai en l'economia real?, a administrat alguna empresa privada o arriscant de la seva pela/crdit, ha hagut de despedir alg (master business administration=MBA) hi ha mba cultural, no ho sabia?
Josep (Terrassa) 05-02-2010 - 15:58
Home per curriculum inflat noms cal anar al Palu de la Generalitat , on hi ha gent amb carrec institucionals de primer ordre que no tenen ni el BATXILLERAT ELEMENTAL .
Hans (bcn) 05-02-2010 - 00:04
Sempre s'ha dit: Tiran mas dos tetas que tres Carreteros....
Marta (Badalona) 04-02-2010 - 16:18
Per mi que vost t un complexe. El CV d'aquesta noia, pel que fa a titulacions, s d'all ms mediocre. N'hi ha a cabassos que treballen de mil.leuristes i no els col.loquen en crrecs de confiana. Ni que tingus un doctorat per la London E. E. !!
Impressionants curriculums diu... (Lloret de Mar) 04-02-2010 - 16:12
Impressionant curriculum? Histria, una carrera a distncia i un MBA cultural? Osti, i doncs per vost Mario Conde (DEUSTO i n1 d'advocats de l'Estat) que era? Una deitat? I Pujol o Merkel amb 6 idiomes? I Campa? Sala i Martin? Boyer? E.Lluch? Rato?
TORNAR