e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

17 de Setembre de 2009

La societat civil catalana està podrida com la Fórmula 1. Com sempre no es pot generalitzar, però la confessió de Xavier Millet ha estat el cop definitiu. Amb el Palau de la Música ha passat com amb el Liceu: que al final han hagut de rescatar-lo les administracions. L'últim invent conegut de la societat civil ha estat Spanair, però crec que molts dels empresaris -a milió d'euros per cap- encara no han ni desemborsat els calés.

En efecte, això de la societat civil és un mite, fum, llegenda urbana. La societat civil només serveix per a fer-se la foto. Com el de l'Acord Nacional d'Immigració. Tant parlar de la regeneració de la classe política -de la qual en sóc un ferm partidari-, però un dia hauríem de parlar de la regeneració de la societat civil.  

Sempre són els mateixos. El rècord de permanència el té sens dubte el secretari general de la UGT, Josep María Álvarez; que porta sis mandats consecutius al capdavant del sindicat. Va arribar el 1980, el mateix any que Pujol era escollit per primer cop president de la Generalitat. Què diríem si hagués durat tant?.

L'altra quota sindical, Joan Coscubiela, va deixar el càrrec el passat més de desembre per obligació: els estatuts no el permetien continuar. Però va estar 13 anys al capdavant de Comissions Obreres a Catalunya. Caldrà veure ara què dura Joan Carles Gallego.

Després tenim el president de la Cambra, Miquel Valls, que porta des del 2002. Això de la Cambra s'hauria de tancar perquè llevat de cobrar per llei peatge a les empreses no se sap ben bé què fa. Valls va quedar retratat amb els seus canvis d'opinió pel finançament. La voz de su amo, que es diu en aquests casos.

Joan Rosell, president de Foment des del 1995, és un altre històric. La societat civil, a diferència dels iogurs, no caduca mai. Rosell ha tingut una carrera empresarial discreta. La fita més important va ser posar-se al capdavant dels empresaris catalans per l'apagada elèctrica de l'estiu de l'any passat. Ho dic en sentit irònic -no se'l va sentir- perquè és president de Fecsa i està al consell d'administració d'Endesa.

Josep González porta de president de Pimec, incloses les successives reeleccions, des del 1991. El càrrec li ha permès ara saltar a la presidència de l'Agrupació Mútua, un regal enverinat del qual pot sortir escaldat. No em voldria deixar en aqueta relació, Sebastià Salvadó, president del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) des del 1985. El RACC, com se sap, ha amagat el nom Catalunya -ara només fa servir les sigles- per a facilitar la seva expansió per Espanya.

En fi, l'única entitat de la societat civil que se salva és el Cercle d'Economia, que almenys funciona com l'autèntic think tank que ens falta a Catalunya. No només sacseja de tant en tant les nostres conciències, sinó que és capaç de fer documents de lectura obligatòria. Només cal llegir l'informe sobre la política (1) o el de l'educació (2), entre d'altres.

Fins i tot es capaç de fer autocrítica (3) -que falta ens fa, per cert-, o dónar un dels primers tocs d'atenció a Zapatero (4). Aprofitin perquè encara és poden descarregar de la web. Mirin si el Cercle d'Economia té criteri propi que va ser l'única entitat que no va ensabonar Antoni Castells el dia que el conseller va vendre el finançament a bombo i plateret.

Casualitat o no, el director general del Cercle, Jordi Alberich, publicava dijous passat un article  a El Periódico amb un titular premonitori ("Palau") en el que retratava aquest estrany fenomen paranormal que és la societat civil (5): "I també és freqüent cobrir d'elogis l'anomenada societat civil. El seu autombo és, en ocasions, sorprenent". Doncs això.

 

 
(1) "Una nova manera d'entendre i d'exercir la política" (3 d'abril del 2008)
(2) "Educació: la gran prioritat" (1 de novembre del 2006)
(3) "La responsabilitat de l'empresariat català" (12 de novembre del 2007)
(3) "Per una resposta urgent a una crisi urgent" (23 de juliol del 2008)
(5) Dijous, 10 de setembre del 2009. Pàg. 52

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1639
2
Comentaris afegits 
mjb (BCN) 24-09-2009 - 12:52
Què diríem si hagués durat tant?. La interrogació ja és el punt.
Joaquim (Igualada) 18-09-2009 - 16:01
Es pot dir mes alt pero no mes clar, felicitats per l´article.
TORNAR