e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

08 de Febrer de 2009

Finalment, el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius -amb cap mena de relació familar i sortosament tampoc professional amb el que signa aquest article- ha sortit al pas de les crítiques contra Carles Sentís. No sé si Ramon Barnils, en cas de viure, hagués signat un paper com aquest contra un home que ja té 98 anys.

Si hem de passar comptes perquè no passem comptes amb Juan Antonio Samaranch, que va ser un capitost del franquisme, però ens va dur els Jocs Olímpics?. O amb Fabià Estapé, que durant tants anys ha estat col·laborant a 'Els matins de Catalunya Ràdio' amb Antoni Bassas?.

Avel·lí Artís-Gener, que sí que va fer la guerra i hi va perdre un germà a diferència dels signants, es va mostrar més generós tot just acaba la II Guerra Mundial i quan enara era a l'exili. Explica a les seves memòries -plana 154 del tercer volum- que "l'any 1946 va venir a Mèxic en Carles Sentís" i que va demanar fins i tot "tres dies d'excedència" per acompanyar "al meu company d'adolescència i de periodisme".

L'únic que hauran aconseguit és que, a la seva edat, Carles Sentís pateixi un atac de cor del disgust un dia d'aquests. Toquem fusta. Sortosament, demostrava divendres passat, amb una article sobre l'atur a 'La Vanguardia', que continua en plena forma. Ara que el ministre Corbacho diu que hauríem de treballar fins als 65 cal reconèixer el mèrit d'un periodista que, a la seva edat, segueix en actiu. La medalla al Treball com a mínim se la mereix independentment que hagi estat franquista o no.

Estic segur que els mateixos que han signat ara contra Carles Sentís haguessin signat també contra el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per a Josep Pla. Tot i que, amb el reglament del jurat a la mà, amb el Premi d'Honor es guardona una trajectòria personal més que el conjunt d'una obra literària. Al capdavall, Pla i Sentís estaven al mateix bàndol.

Entre els signats hi ha fins i tot un alt càrrec del Govern com el delegat de la Generaliat a Berlín, Martí Estruch. Martí Estruch ha de decididr si vol fer d'alt càrrec del Govern o de periodista com en l'època en què era cap de premsa del gris Carles Solà a Universitats. La indirecta és extensible al meu amic Bernat Capell, que és també cap de premsa d'una direcció general de la Generalitat, perquè en aquest cas han d'exhibir una neutralitat exquisita.

Carles Sentís és un exemple vivent de les contradiccions d'aquest país. Al capdavall, després de tres anys de fam i guerra, les tropes franquistes van ser rebudes amb eufòria per la Diagonal. Malauradament, de retruc ha sortit tocada una vegada més la imatge del Col·legi de Periodistes perquè d'una junta de 27 membres, que sis estiguin en contra, és una mostra de pluralitat, però també que la junta està dividida en capelletes i que el Col·legi és can Pixa.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1830
3
Comentaris afegits 
Salvador (Bcn) 10-02-2009 - 12:47
Ara el Rius es preocupa que el l'entranyable Sentís tingui un atac de cor del disgust quan ha recolzat el totalitarisme franquista que va matar i robar a tantes persones.
que tiri la primera pedra... (Barcelona) 09-02-2009 - 17:32
D'això, algun dels signants treballa o ha treballat a PRISA? Em sembla recordar que un tal Polanco (qdp) havia colaborat amb el règim.
Jordi (Barcelona) 09-02-2009 - 13:26
També els germans Maragall, "antifranquistes" ells, varen treballar a l'Ajuntament de Porcioles. I no precisament de bidells. La dita esquerra catalana és d'una farsa esperpèntica.
TORNAR