e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

23 de Novembre de 2011

La fatiga del sobiranisme

Salvador Cardús, amb el seu nas sociològic, s'ho devia veure venir perquè el passat 8 de novembre va publicar un article al diari Ara ("No sóc separatista i altres debats") en el que s'afanyava a afirmar que "no s'hi val comptar independentistes on i quan no toca" en al·lusió a les eleccions generals del 20N. El sociòleg demanava que "s'atreveixin a fer-nos la pregunta directa, que llavors ens podran comptar ben comptats".

De fet, els únics que han tocat de peus a terra amb el resultat  electoral -a més de Joan Ridao, tot i que ha arrodonit la xifra cap a dalt per raons òbvies- ha estat la CUP, que s'ha afanyat a reconèixer que "l’actual creixement sociològic de l'independentisme, assenyalat tant per les enquestes com per les mobilitzacions populars, continua sense tenir una traducció política".  

També els de Solidaritat, potser perquè no tenien prou força per presentar-se sols: "el creixement dels partidaris de la independència no s’ha vist reflectit". O els de Declaració d'Independència, que sempre he pensat que era un submarí de SI, que ha recordat que en només set anys "Esquerra ha perdut quasi dues terceres parts dels vots".

Altres, com Alfred Bosch, han afirmat al seu bloc, que "avui al Congrés dels Diputats hi ha molta més presència que mai de formacions partidàries de l’autodeterminació". Ho deu dir per Amaiur perquè Esquerra ha retingut els tres escons però ha passat de 298.000 a 256.000 amb una pèrdua d'uns 41.000 vots. De fet, ERC s'ha mantingut, de miracle: només cal veure el recompte a Girona on ha anat d'uns 150 vots.

I això que hi van fer el congrés el passat mes d'octubre i fins i tot el míting final. M'estalvio altres episodis sobre la confecció de les llistes perquè impliquen a un senyor com Quim Torra. Primer el va trucar Oriol Junqueras per oferir-li ser cap de llista i just unes hores després, quan se li va revoltar el partit, per desdir-se'n.

Tant se val: no és mal resultat atès que, a les municipals, van perdre fins i tot la presència a l'ajuntament i que la candidata, Teresa Jordà, va perdre l'alcaldia de Ripoll (2003-2011) després de recular més de 300 vots i un regidor. CiU ha recuperat aquesta acaldia emblemàtica -amb majoria absoluta, per cert- després que els socialistes perdessin també un regidor.

I un detall que ha passat desapercebut: la ultra Plataforma x Catalunya va entrar amb un regidor (300 vots, 5,8% dels vots). Fins i tot malgrat que és una població de 11.000 persones on només hi ha uns 1.100 immigrants: un percentatge relativament baix (10%), segons fonts de l'Idescat.

Per això, les eleccions generals del 20-N em recorden, pel que fa a Esquerra, a les eleccions al Parlament del 2008. Llavors van perdre només dos escons -de 23 a 21- la qual cosa va camuflar la pèrdua de vots (130.000) en passar de 544.000 vots a 414.000. Si haguessin interpretat bé el resultat -i sobretot no haguessin pactat un segon tripartit encapçalat per Montilla en quatre dies- probablement ara no estarien on estan.

A més de l'habitual divisió en el camp del sobiranisme, cal destacar que la coalició d'Esquerra i Reagrupament tampoc ha aconseguit superar el resultat del 2008. De fet, la marca d'ERC va quedar tan tocada que van haver d'empescar-se també la Plataforma Catalunya pel Sí per acabar de vestir la coalició.

L'esmentada plataforma, en el fons, era una prolongació del propi partit amb les personalitats habituals que li han donat suport en altres ocasions: de Conrad Son a Màrius Serra, de Jordi Llavina a Jordi Porta. Fins i tot hi havia Jordi Carbonell com a "polític i filósof" malgrat que ha estat president d'Esquerra un munt d'anys. Només hi faltava Miquel Sellarès.

Les expectatives fa un parell de mesos -una patacada electoral, la dimissió de Puigcercós, una direcció interina, un relleu accelerat, unes primàries i un candidat nou de trinca- eren tan magres que la nova direcció d'Esquerra pot estar ben satisfeta del resultat: han aconseguit mantenir els tres escons, però ara no val a badar. L'electorat no els hi donarà una segona oportunitat.

Estic d'acord, doncs, amb Salvador Cardús: no es pot extrapolar el resultat en unes generals a un eventual referèndum d'autodeterminació, però tampoc es pot mesurar amb enquestes de la UOC o del CEO. Ni tan sols en nombre d'assistents a una manifestació -calculats sempre a l'alça- o en reportatges de revistes com El Temps, que sempre escombren cap a casa. En una democràcia, l'únic que serveix són els vots.

Perquè, a més, resulta que tenim un país dividit per la meitat. Si els votants de PSC i PPC són els que, previsiblement, votarien en contra en un eventual referèndum d'autodeterminació -caldria afegir els de Ciutadans, que no es presentava- el perdríem. PSC i PPC van aconseguir un 47,3% dels vots mentre que CiU, ICV i ERC només 22. El bloc 'constitucionalista' va assolir un 47,3% dels vots mentre que el 'catalanista' -incloc Iniciativa, però no sé si en aquest cas primaria l'eix nacional o el social- un 44,5%.

Potser l'independentisme serà més transversal que mai, però amb aquestes dades ens passaria com al Quebec, que ja n'ha pedut dos (1980 i 1995). A l'hora de la veritat, l'únic que sé és que el nombre de diputats independentistes al Parlament de Catalunya ha passat de 23 a 14 en quatre anys. En realitat: 10 3 1 perquè entre ells estan a mata degolla. I que, a Madrid, continuen tres però amb un gol de penalti a l'últim minut. 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1569
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR