13 de Setembre de 2011

La Diada dels 'bollycaos'

Es miri com es miri aquesta va ser, sens dubte, una mala Diada. L'única cosa positiva és que el conseller d'Interior, Felip Puig, va blindar la zona de Rafael Casanova -el mèrit és de Joan Saura, al que se li va ocórrer la idea-. Almenys ens vam estalviar l'espectacle denigrant de veure el Govern del teu país escridassat per unes dotzenes de galifardeus.

Però el que més em va sorprendre va ser les esquifides delegacions dels sobiranistes: ERC, Solidaritat, Democràcia Catalana i Reagrupament. En el cas de Solidaritat vaig arribar a pensar que amb el centenar de persones que eren capaços de mobilitzar per la Diada tindran serioses dificultats per fer una campanya amb garanties el 2014 sense tenir Joan Laporta de ganxo electoral.

Reagrupament, en teoria, va descentralizar les celebracions però res a veure amb al capacitat de convoctòria de l'any passat quan van fer una veritable exhibició de força just abans de les eleccions. Reagrupament s'ha desinflat.

Pel que fa a Esquerra, va haver d'empescar-se un gran dictat, com si fos TV3, per intentar omplir amb militants i simpatitzants. Si es descuiden tenen difícil fins i tot -amb Alfred Bosch o Joan Ridao- mantenir la representació a Congrés. Esquerra ja no és el que era: els dirigents que han remenat les cireres durant anys (Carod, Puigcercós, Benach, Ridao, Huguet, Bargalló, etc.) han desaparegut o estan en vies de fer-ho.

Després hi ha l'espectacle mediàtic de la nostra classe política. De vegades dóna la sensació que la Diada només serveix perquè els polítics puguin xupar micro dos cops: a Rafael Casanova i al Parc de la Ciutadella. Si almenys diguessin alguna cosa de bona però només ho fan servir per tirar-se els plats pel cap en data tan assenyalada.

I finalment la manifestació. A les cinc de la tarda, hora oficial d'inici de la marxa, ni tan sols s'havia tallat el trànsit a la Plaça Urquinaona. No calia. Hi havia massa poca gent. I la que hi havia era molt jove. Com li vaig sentir a un home de la meva edat: "només hi ha bollycaos". Tenia tota la raó.

Només faltava l'estirabot de Carretero per acabar d'espatllar la Diada. Potser des d'un punt de vista estrictament independentisa pot semblar justificat allò que "Al qui digui que és independentista i vota CiU li podem dir que és idiota". Però n'hi havia prou de bescanviar "idiota" per "ruc" per no caure en l'insult. Una llàstima, de tot l'indepentisme friki que ens envolta, l'exconseller era dels pocs que fins ara se salvava.

Cal recordar que Joan Carretero es va quedar fora del Parlament -sempre he pensat que va ser una gran pèrdua- i Mas va treure 62 escons. Els idiotes van assolir gairebé 1,2 milions de vots i Reagrupament amb prou feines va arribar a 40.000. A Carretero li va fotre l'escó fins i tot el cap de llista de Solidaritat per Girona, Toni Strubell, que va canviar de bàndol a temps perquè anava de quart de Reagrupament.

L'independentisme potser és majoritari al carrer o a les enquestes -com la de la UOC, que va pagar Carod amb 200.000 euros- o l'última del CEO -la primera de CiU-. Però toquem de peus a terra: al Parlament encara és minoritari. Ara per ara hem passat de 21 diputats independentistes a 14. De fet a 10 3 1 perquè entre ells, a més a més, estan barallats. La mateixa crema de banderes espanyoles -malauradament un ritual de cada Diada- revela la nostra impotència, però no ens farà més independents.