16 d'Agost de 2013

El darrer informe de Greenpeace sobre la costa catalana fa posar els pèls de punta. Tant criticar la gestió del PP a la Generalitat Valenciana -Marina d'Or, Terra Mítica, l'aeroport fantasma de Castelló- i resulta que, pel que fa a destrucció del litoral, anem segons.

Catalunya, en efecte, ocupa el segon lloc en el rànquing de les comunitats autònomes amb més costa destruïda, tot just després de la Comunitat Valenciana. Cubelles i Torredembarra són els municipis catalans que més costa han destruït durant els anys de bombolla immobiliària, i estan entre els 25 pitjors de tot l'Estat.

Alella (Maresme), Sant Pere de Ribes (Garraf), Sant Vicenç de Montalt (Maresme), Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i El Prat de Llobregat (Baix Llobregat) serien els cinc municipis de Catalunya que més ràpid han destruït el seu patrimoni natural durant els anys de bombolla immobiliària. Pel que fa a costa destruïda, Barcelona està al capdavant amb el 58%, seguida de Girona amb el 40% i Tarragona amb el 39%

Paradoxalment la costa més protegida no és la de la Costa Brava, sinó la de les Terres de l'Ebre: sobretot els municpis d'Amposta i Sant Carles de la Ràpita (Montsià), Deltebre i El Perelló (Baix Ebre) -a més de Mont-ras (Baix Empordà)- amb només un 3,2% d'ocupació a la franja dels 500 metres i entre els 155 municipis menys construïts de l'Estat.

La directora de campanyes de Greenpece, María José Caballero, s'ha afanyat a afirmar que "les dades del nostre informe mostren una costa inundada de maó. Serveixen per reflexionar sobre el que ha succeït i decidir què tipus de gestió del litoral volem en el futur. Ara, els alcaldes i alcaldesses tenen a la seva mà la protecció del litoral i el desenvolupament econòmic sostenible dels seus municipis".

Ves per on, tant queixar-nos d'en Franco i resulta que els disbarats urbanístics a la costa catalana no només han continuat després de la mort del dictador, sinó que s'han intensificat. I ara ja no hi ha excusa: no estem sota una dictadura, sinó en un règim democràtic.

Ja ho va dir el periodista Enric Company un dia que va publicar un memorable article a El País sobre els trenta anys d’ajuntaments democràtics: “Lo primero que salta a la vista es que, con sus más y sus menos, la nueva etapa apenas ha modificado el furor inmobiliario, el afán de construir cuanto más y donde sea que había caracterizado los últimos 15 años del franquismo".

"El paisaje del país -afegia- había sido una de las grandes víctimas de aquel modelo urbanístico. Aunque a la generación municipalista de 1979, como les gusta llamarse a sí mismos a sus integrantes, le duela reconocerlo, lo cierto es que la destrucción del paisaje no se detuvo en 1979, sino que ha continuado”.

I el mèrit, en aquest cas, és només nostre.

Si em busques em trobaràs:

Web personal: http://www.xavierrius.cat/

Elogis: http://www.xavierrius.cat/Elogis_xavier_rius

Insults: http://www.xavierrius.cat/insults

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies