e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

14 de Juliol de 2008

Amb David Madí gairebé no hi estic mai d'acord. Trobo que de vegades va passat de voltes. Fins i tot que frega l'insult en les seves crítiques als rivals. Ho he escrit i li he dit també en persona. I s'ha guanyat de tant en tant un semàfor vermell a l'e-notícies, cosa gens difícil en aquest cas. L'última crítica va ser dimecres mateix -just abans del congrés de CDC- per la seva manera d'entendre el catalanisme.

Sóc dels que crec que el DVD i la signatura davant notari va contribuir a que Mas no arribés a president. I això que CiU ho tenia ben fàcil. N'hi havia prou amb un lema electoral que digués més o menys: "Tripartit o seny" amb les sigles de CiU a sota. Segurament va ésser una campanya massa agressiva per al tarannà convergent i, per descomptat, per al social-cristià. Però tampoc posaré la mà al foc perquè encara no he vist el DVD -ni penso veure'l- i em vaig perdre la foto davant el notari. Tant per tant haguessin pogut triar López Tena.

Però més enllà del que jo pugui pensar de David Madí és dels dirigents de Convergència amb més pebrots. A més no té pèls a la llengua, cosa d'agrair amb la classe polític que tenim. Amb el seu llibre "Democràcia a sang freda" m'ho vaig passar pipa. Fins i tot encara que posés per escrit la seva manera d'entendre la política. Si jo hagués estat José Zaragoza, per exemple, li hagués posat una demanda en el cas -clar´ que el que diu que va dir sobre José Montilla a l'Snooker fos mentida. Cal reconèixer, a més, que va ser el primer en parlar de la "dolça decadència" de Catalunya. Tesi a la que després s'hi ha apuntat fins i tot l'exministre Josep Piqué.

Per això no em sorprèn que hagi patit vot de càstig al congrés de Convergència, però em sorprèn el resultat: 425 vots en contra i 110 en blanc. Em costa de creure que quedés anímicament tocat tot i que diumenge va ser menys visible a la sala de premsa que dissabte. Però com deia ahir Artur Mas a Catalunya Ràdio: "El president d’ERC, Joan Puigcercós, és president d’un partit amb el 37% dels vots”. I cal recordar que a Xavier Vendrell li va anar molt pitjor. En fi, la política és com l'esquí -esport que no sé si practica malgrat els seus origens socials-: com més garrotades millor. Tot i que faria bé d'entendre aquest toc d'atenció, no tinc cap dubte que la carrera política de David Madí tot just acaba de començar.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2991
14
Comentaris afegits 
Esteve (Bcn) 20-07-2008 - 19:40
Estic d'acord amb en Jaume de Riudoms, la única ideologia del Rius és el vent: Aliat del poder.
Jaume (Riudoms) 17-07-2008 - 14:45
Sr Rius, vostè és el peix-rèmora del peridisme polític. Constata allò de "Good news, no news".Sou d'allà on bufa el vent.
Tony Bolaños (Barcelona) 16-07-2008 - 17:00
Sr Rius, moltas gracias pel seu escrit, ya pot pasar a recullir el maletí, on sempre. Ben cordialment!
carles (Bcn) 16-07-2008 - 10:28
Aquest 'gran' dirigent és en realitat un zero a l'esquerra...ni tan sols va poder acabar la carrera, tal era l'ànsia en pujar i manar... Gent sense preparació, amb ànsia de poder, això i rés més és la classe política. Els que valen, al privat, és clar.
Joan T. (Barcelona) 16-07-2008 - 08:14
Rebecca: ja pots passar a cobrar per Nicaragua
TORNAR