27 de Juliol de 2008

La carnisseria del conseller Saura

Després de fer autocrítica sobre Stalin, tenia moltes esperances que Joan Saura comencés a tocar de peus a terra amb això de la memòria històrica, però dijous passat va manifestar que la batalla de l'Ebre va ser "la primera batalla europea de la democràcia contra el feixisme". El líder d'Iniciativa s'ha tornat militarista i tot.

Curiosament, per a xafar-li la guitarra, La Vanguardia publicava l'endemà una entrevista a un supervivent de la lleva del biberó: Eudald Vila i Soldevila, de 88 anys, que amb només 18 li va tocar combatre en aquesta "batalla contra el feixisme".

L'excombatent explicava amb pèls i senyals que allò era un desgavell, que dels 800 membres del seu batalló només en quedaven 350 una setmana després. Se't posaven els pèls de punta quan recordava els crits de "mare, mare" dels seus companys ferits o els que s'autolesionaven i eren afusellats allà mateix -crec que Líster estava al capdavant en aquestes execucions- per covards o desertors.

La batalla de l'Ebre va ser una gran carnisseria amb l'únic objectiu de guanyar temps. Probablement és una de les batalles més inútils de tota la història si n'hi ha cap d'útil -almenys a Verdun lluitaven per una fortalesa- perquè es combatia per conservar unes trinxeres al capdamunt de la Serra de Pàndols o de Cavalls, una zona inhòspita sense cap valor estratègic.

La tossuderia dels generals republicans només va ser superada per la tossuderia de Franco que es va entestar en recuperar el terreny pam a pam. Si hagués atacat per Lleida, hagués tallat les línies republicanes i hagués guanyat la guerra abans i tot.