29 de Setembre de 2008

La badada dels Mossos

El divendres 19 de setembre, a tres quarts de vuit del vespre, el redactor en cap d'esports d'aquest diari, Vicenç Serrat, va venir amb una notícia de les grosses: els Boixos Nois feien una crida per anar a Montjuïc pel derbi i celebrar que "mai més, mai més tornaran a jugar a casa com a equip de Barcelona". "Volem acomiadar-los de la ciutat comtal -afegia el comunicat- com es mereixen" la qual cosa ja no pressagiava res de bo.

Vam fer el que cal en periodisme, sobretot en periodisme digital, quan tens una notícia confirmada i contrastada: publicar-ho immediatament. Fins i tot malgrat que molts dels nostres lectors -consellers, diputats, alts càrrecs, empresaris- començaven el cap de setmana i d'altres tenien ja el cap en la Festa de la Mercè.

A la vista del què ha passat, també devien estar de pont els comandaments dels Mossos d'Esquadra perquè han tingut gairebé deu dies per a preparar un partit de màxima rivalitat sense que, al final, s'hagi notat gaire. Amb l'agreujant que el 1992, a l'antic estadi de Sarrià, ja va  morir un nen per l'impacte d'una bengala, en aquest cas d'una bengala marina.

Montjuïc va fregar, en efecte, la tragèdia mentre les nostres autoritats -amb el president de la Generalitat al capdavant- ho presenciaven in situ des de la llotja i TV3 ho retransmetia en directe. Probablement qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra -entre 'boixos', jugadors, l'àrbitre, directius, personal i mossos-, però els mossos van badar. Mentre a l'Olímpic s'ho miraven de lluny, a Madrid la policia va incautar 42 bats de beisbol, dos ganivets, tres bengales, quatre coets, un esprai i van fer 18 detinguts en un enfrontament entre sonats d'un i altre equip. Quina diferència. No sé si els mossos podien actuar contra els Boixos a l'estadi, però en tot cas eren els únics que podien actuar.

La millor pel·lícula dels fets -a més d'e-notícies- la descrivia aquest dilluns Ramon Besa en un article a El País amb un titular clavat: "Cúmulo de despropósitos". "La cadena de sucesos -afirmava el mestre- resulta tan sencilla como dramática: "los radicales del Barça se citan por Internet en su página web y se reúnen alrededor del estadio sin necesidad de pasar por taquilla, como si fueran al cine, porque les basta con depositar el dinero de las entradas en una cuenta corriente; los mossos les acompañan hasta la puerta sin que se sepa muy bien cuándo pueden intervenir después de que la explosión de decenas de bengalas no merezcan respuesta, como si su mayor preocupación fuera traspasar el problema al club anfitrión; los radicales franquean la puerta en estampida, sin opciones para el cacheo, y su tutela pasa a ser responsabilidad del Espanyol, que les sitúa en una zona reservada, como si la solución estuviera en el alejamiento y no en la custodia porque, al cabo, son hinchas del equipo rival y, además, el estadio pertenece al Ayuntamiento, que algo tendrá que decir; y al final aparece de forma sorprendente el fuego desde una bolsa. Las bengalas cruzan impunemente la grada hasta alcanzar a los aficionados, que huyen hacia la cancha y provocan la suspensión del partido mientras los directivos se cruzan acusaciones ante las autoridades".

Doncs això. Però el conseller d'Interior, Joan Saura, ha passat de posar videocàmeres a les comissaries perquè no se'n refia dels mossos a fer els ulls grossos amb algunes errades flagrants. Segurament entre un extrem i l'altre es pot trobar un punt intermedi. Perquè, en ple desplegament per tot Catalunya, fa més mal aquesta passivitat dels Mossos d'Esquadra que qualsevol altre incident. Fa dos dies que els mitjans en van plens. Si no poden garantir la seguretat d'un estadi, podran garantir la seguretat de la resta del país?.