14 de Juny de 2011

El 16 de febrer del 2011 vaig publicar un article en aquest mateix espai en el que defensava les opcions de Miquel Iceta per dirigir el PSC sol o en tàndem, com a solució provisonal o a llarg termini en aquests temps difícils. Com que retificar és de savis, rectifico. No sé si després del resultat a les darreres eleccions municipals 22-M Iceta és encara l'home que els socialistes catalans necessiten

En aquest canvi d'opinió hi ha l'article publicat pel propi Miquel Iceta el passat 26 de maig a El Periódico, clar, en el que expressava el seu decàleg per a dirigir el partit. A diferència d'altres -com el que va publicar també en aquest mateix diari el passat 15 de desembre sobre la crisi del PSC- em va semblar fluix. Tan fluix que semblava que li haguessin escrit. Res a veure amb altres que li he llegit.

Que si "renovar", que si "recuperar", que si "impulsar". Un munt de paraules buides. Només em va cridar l'atenció quan parlava d'una "àmplia aliança" amb sindicats, creadors, activistes sociales i fins i tot emprenedors. El punt més concret era el desè per raons òbvies: "construir una direcció forta" encapçalada per ell.

L'aparell de Nicaragua aposta per Miquel Iceta per continuar manant i Àngel Ros de ninot. Ros ha estat l'alcalde socialista que ha tret millor resultat -juntament amb Pere Navarro (Terrassa) o Manuel Bustos (Sabadell), entre d'altres-, però l'han votat perquè es Àngel Ros, no perquè sigui del PSC. Si jo fos Àngel Ros aniria per lliure. Foc nou.

Per això no amago la meva simpatia pels militants i quadres dle PSC que demanen un congrés des de baix (#congresdesdebaix al twitter). Sense que l'encara direcció que ha dut el partit al desastre fiqui cullerada congrés. Fa la impressió que si volen posar Iceta és perquè volen continuar remenant les cireres com fins ara. Acostuma a passar a tots els partits. Crec que, al carrer Calàbria, Puigercós també mou els fils.

Només pregaria una cosa: que del proper congrés del PSC no surti cap Zapatero. Cap Zapatero a la catalana, vull dir. A Zapatero li va tocar la loteria -aquells maleïts nou vots que el van separar de Bono: 414 a 405-, però els fets han demostrat amb escreix que no estava preparat per a governar. És que ni de president d'una escala de veïns. Necessitem polítics amb cara i ulls, preparats, que no es dediquin només a regatejar l'adversari.

Aquest diumenge llegia un reportatge al The Independent sobre els mails de Sarah Palin -"God will have to show me what to do"-  i vaig arribar a la conclusió que Zapatero és com Sarah Palin però sense tetes i agnòstic. Els partits necessiten líders, no paios que ho refien tot a la sort.