19 de Març de 2009

Garrotades a tort i a dret

Que consti que estic a favor dels desallotjaments. A la universitat s'hi va a estudiar. Una universitat pública no és un càmping ni un foc de camp. I Bolonya és l'última oportunitat que tenim de salvar el nostre sistema universitari. Però els pitjors presagis s'han acomplert amb els Mossos.

Per a ser mosso només cal el graduat escolar a la FP de primer grau. I el curs a l'Escola de Policia acaba gairebé amb un aprovat general. Massificació a banda perquè abans es feien promocions de 700 alumnes i ara arriben a 1.200. Hem copiat fil per randa el model policial espanyol amb l'única diferèncioa que un mosso cobra uns 500 euros més al mes que un madero.

Sospito, a més, que per a ser antiavalot tampoc cal passar cap test psicotècnic per a confirmar si el noi està capacitat per a repartir a tort i a dret. Només als antiavalatos dels Mossos poden confondre fotògrafs amb estudiants. Ja m'ho deia Toni Albir, d'Efe, un dels estomacats aquest dimarts: "Jo ja tinc 44 anys, no se'm  pot confodre amb un estudiant". En sóc testimoni perquè el conec i, llevat de patilles estil Oriol Pujol, ja no fa pinta d'estudiant.

És més perillós cobrir una actuació dels Mossos que l'acte ultra a Montjuïc per la Hispanitat, oi Toni?. Amb l'agreujant que ell va ser escalfat dues vegades: a la Plaça Univeristat i a la Diagonal. Si Celestino Corbacho va lliurar recentment la medalla al treball a Carles Sentís, la quasi trententa de companys que van rebre se n'han guanyat com a mínim una de col·lectiva.

Els Mossos s'han acarnissat amb la premsa. Han tret tota la mala bava acumulada després de tantes sentències en contra. Deuen haver pensat: ara és la nostra. O li estan fent el llit a Joan Saura des de dintre. Que també és possible. A veure si és veritat, com em deia fa poc el dirigent d'un partit de l'oposició, que Joan Delort té aspiracions.

A Interior, en tot cas, encara deuen trobar a faltar Jaume Bosch, dels pocs que a Iniciativa hi entén de seguretat pública. Tant donar lliçons Joan Boada sobre com governar quan era un brillant de l'oposició i ara fa misto. L'últim exemple que Joan Saura no controla Interior és que divendres passat el Servei Català del Trànsit va decidir ajornar les multes de la velocitat variable sense avisar abans al conseller. No el trobaven al telèfon. Quin fart de riure. Catalunya deu ser l'únic país del món on el conseller d'Interior no es posa al telèfon.

En periodisme -com en política- si no ets Josep Pla els adjectius haurien d'estar prohibits; però la compareixença d'aquest dimarts de Rafael Olmos va ser patètica. Els fotògrafs estaven "a primera línia" com si Barcelona fos Vietnam -on es pensa què treballen els fotògrafs?, no anaven prou identificats i "els estudiants també porten càmeres". Només quedava el caramelet que "els Mossos d'Esquadra són una policia moderna, eficaç i democràtica i d'una alt nivell de professionalitat".

Encara sort perquè va justificar la carrega en el fet que la Gran Via és una arteria vital de la ciutat i el tall amenaçava el tranport del serveis d'emergència. A partir d'ara espero que actuin també amb totes les manifestacions que envaixen el centre de la ciutat. Barcelona és el paradís de les manifestacions.

I Saura? on era ahir Saura? Amagat a la panxa del bou on no neva ni plou. Ha trigat un dia en donar la cara. El conseller d'Interior té la mala sort que sempre que hi ha un pollastre hi ha ple al Parlament. Però llavors fuig de la premsa, s'amaga pels passadissos, esdevé l'home invisible. El dia que La Vanguardia va publicar que havien passat llista a la seva conferència va fer venir expressament Joan Delort per a donar explicacions i ahir en canvi, ens va enviar a la comissaria de les Corts.

Joan Saura es devia pensar que això d'Interior era flors i violes. Les collonades de la participació -com les respostes al PP- o el memorial democràtic: només cal llegir el pròleg de les memòries de Josep Benet per a saber què en pensava un dels historiadors més importants de Catalunya dels projectes de Saura.

Si l'accés de Joan Saura a la conselleria d'Interior havia de ser el test definitiu per a demostrar que ICV és un partit de govern a les properes eleccions -entre els Mossos, el  feng shui i els informes- hauran d'anar a buscar els vots a Osona en comptes de a l'àrea metropolitana, tradicional feu d'Iniciativa, cosa que ja va passar a les darreres eleccions al Parlament.

El problema és que el líder del partit és també el líder d'ICV al Govern. Però no m'imagino cap dirigent d'Iniciativa dient-li a Saura que hi ha coses que no s'estan fent bé. Saura està rodejat d'incondicionals -Guillot, Mayol-, de joves -Herrera, Romeva- o d'alts càrrecs que va posar a dit -Boada-. El nivell de culte al líder a ICV és encara superior que a Unió.

Ningú d'Iniciativa -potser llevat de Salvador Milà- és capaç de cantar-li, doncs, quatre veritats. Però al final estan erosionant, de mica en mica, el seu propi electorat: avui els estudiants, demà els ecologistes, que es manifestaran el proper diumenge. Si ICV s'entesta a fer-ho així la seva gent acabarà votant el PSC. De fet, al País Basc, Ibarretxe  també s'ha mengat els seus socis de Govern. Detall, ves per on, que ha passat desapercebut a Catalunya.