01 de Novembre de 2008

Fahrenheit 451 a Barcelona

La notícia va passar desapercebuda. Potser perquè la comissió organitzadora de la Setmana del Llibre en Català, no ha volgut fer gaire rebombori. I ja se sap que -modest consell per a caps de premsa- la primera font és la que orienta la informació. A La Vanguardia amb prou feines vaig veure un breu signat per les inicials RMP, que coincidiexen amb les d'una autoritat mundial en la matèria: la periodista Rosa Maria Piñol. I a l'e-notícies vam reaccionar tard, però vam reaccionar després de llegir el beneït article de Quim Monzó de divendres, que agurava que acaberà a Riudellots, dit amb tot respecte per aquest municipi de la Selva.

En resum: la Setmana del Llibre en Català s'ha mudat a Sant Cugat del Vallès perquè l'Ajuntament de Barcelona no els hi ha cedit la Plaça de la Catedral per a l'edició d'enguany. El trasllat forcós es produeix després de 26 edicions ininterrompudes a la capital catalana, gairebé doncs des de la mort de Franco. És veritat que l'Ajuntament ha ofert altres emplaçaments com la Plaça Universitat, els Jardinets de Gràcia o el Passeig Lluís Companys, però el mal ja està fet.

La Setmana del Llibre en Català hauria d'anar al bell mig de la Plaça Catalunya, una de les places més desaprofitades d'Europa. Pel que sembla, s'hi poden fer concerts alternatius, però no pas exposicions de llibres. En un país amb índexs de lectura tan baixos, les nostres autoritats -totes les nostres autoritats: estatals, autonòmiques, provincials, supramunicipals i locals- haurien de posar una catifa vermella a editors i llibreters en comptes de tantes traves. Els llibres haurien de ser sagrats.

Segurament, la Setmana del Llibre en Català ha patit problemes d'identitat i no ha acabat mai de trobar el seu lloc perquè ha anat d'una banda a l'altra; cosa que sens dubte desorienta també els eventuals visitants: el Pla de la Catedral, la Plaça de Catalunya o les Drassanes. Ara els organtizadors planegen convertir-la en un Festival del Llibre i de les Lletres que s’anomenarà Fes-Te Llibre i se celebrarà del 6 al 15 de març de l'any vinent. Tant de bo se'n surtin.

Però, curiosament, el tràgic succés es produeix quan encara no fa una setmana que el PSC de Barcelona ha renovat més del 70% de la seva executiva al seu darrer congrés "per afrontar una nova etapa" segons el comunicat oficial i de pas intentar guanyar les properes eleccions del 2011, segons la versió més extesa. Francament, de Jordi Hereu -exalumne d'Esade- i de Carles Martí -llicenciat en filosofia- em podia esperar moltes coses, però mai tan escassa sensibilitat cultural. Encara recordo que Barcelona va celebrar el 2005 l'Any del Llibre i de la Lectura -es conserva un enllaç al web de l'Ajuntament-, però en canvi enguany han traspassat ja, per inanició, la Setmana del Llibre en Català i el Saló del Llibre, aquest últim només ha durat tres anys.

L'únic representant polític que ha badat boca en tot l'afer ha estat un regidor de l'oposició, Jaume Ciurana, de CiU, que dijous va afirmar que “sembla mentida que des de l’equip de Govern municipal no es tingui ni la sensibilitat ni la voluntat de potenciar un esdeveniment  com  aquest”. Ciurana afegia una altra dada preocupant que ningú ha desmentit fins ara: "l’Alcalde no els ha volgut rebre,  i  això  ja  és un indicador de l’interès nul que el PSC té envers el sector editorial”. Només amb això, ha fet mèrits suficients per a ser tinent d'acalde si Trias arriba a alcalde o conseller de Cultura si mai Mas és president.

Els únics que, pel que sembla, se salven del desgavell han estat el Departament de Cultura -amb Joan Manuel Tresseras al capdavant- i l'Ajuntament de Sant Cugat -amb Lluís Recoder- en una mostra que ERC i CiU poden fer alguna cosa plegats més enllà de tirar-se periòdicament els plats pel cap. En efecte, el president de la comissió organitzadora, Albert Pèlach, ha agraït "la complicitat de la Generalitat –el principal patrocinador- i la de l’entitat local que aculli el festival; per implicació i actitud Sant Cugat ha estat la millor opció”. Malauradament, la cultura no hauria de tenir cap color polític.

Fins ara, Barcelona era aquella ciutat que foragitava els seus habitants -sobretot els seus habitants més joves- pels preus dels pisos. Ho dic per experiència pròpia perquè fa anys ja me'n vaig haver d'anar a viure a trenta quilòmetres de distància. Però ara passarà també a la història com la ciutat que expulsa també els llibres del seu terme municipal. La Barcelona de disseny, del Fòrum, de la deconstrucció de les Glòries, de les places dures -en això també ens van vendre gat per llebre- està començant a tractar els llibres com "Fahrenheit 451" (1953), aquella novel·la de Ray Bradbury en la que un bomber es dedica a cremar llibres.