07 de Febrer de 2012

El Pepe Garriga i la Isabel Galí no ho saben, però sóc un fan seu. En bona part he seguit la Primavera Àrab -al Marroc, però també a Tunísia, a Líbia, a Egipte- a través de les cròniques del corresponsal de TV3 a Rabat. També altres esdeveniments com els ostatges al Sàhara o la mort de Gaddafi.
 
Isabel Galí, per la seva banda, ha estat al peu del canó sempre que ha calgut informar del càncer d’Hugo Chávez, de la tragèdia dels miners a Xile, del terratrèmol d’Haití o de les eleccions a un munt de països de la zona: Brasil, l’Argentina, Nicaragua, Equador, Colòmbia o Perú.

El darrer cap de setmana, la corresponsal de TV3 a Amèricia llatina explicava la transformació urbanística de Rio arran dels Jocs Olímpics amb la mateixa professionalitat que la Núria Bacardit descrivia, per exemple, l'impacte de l'onada de fred en la collita de pèsols del Maresme.

No cal dir que TV3 té altres bons corresponsals com Antoni Bassas (Washginton), Sergi Vicente (Pequín) Salvador Sala (Brussel·les), Carles Costa (Londres), Toni Cruanyes (París) o Albert Elfa (Jerusalem). Però tanmateix no acabo d'entendre que Mònica Terribas comenci les retallades per Pepe Garriga i Isabel Galí.

I amb una notable insensibilitat informativa, el tancament de les corresponsalies de TV3 al Marroc i Amèrica llatina ni tan sols va sortir, encara que fos de refiló, en la darrera comissió de control de la CCMA al Parlament del passat 28 de gener.

Això sí, els nostres diputats van tenir temps de parlar del Costa Concòrdia, el discurs de Mas per cap d'any, la cavalcada de Reis -Jordi Cañas es va queixar que fos des d'Andorra perquè és "un país extranjero y extracomunitario"-, les queixes de Duran sobre TV3, la Fórmula 1 o les audiències, entre d'altres.

No van treure el tema cap cap dels representants polítics que ven intervenir en la citada comissió -i això que és de control!-: Marta Alòs, Santi Rodríguez, Jordi Cañas, Joan Ferran. Dolors Camats, Carmel Mòdol, Montserrat Tura, Joan Morell i Marisa Xandri. Ja se sap que els nostres polítics estan més pendents del el minutatge i de què el seu partit surti al TN.

Per descomptat, tampoc van donar explicacions Mònica Terribas, Enric Marín -que un republicà com ell hagi de defensar la congelació del Monarquia o República és il·lustratiu de com està la Corpo- o Ramon Mateu perquè ja tenen prou maldecaps com per pensar en Pepe Garriga i Isabel Galí.

Però potser han començat a retallar per la teulada: per professionals que porten el periodisme a la sang -l'únic que se'ls hi pot criticar és que no tenen twitter-. Al capdavall, a Televisió de Catalunya hi ha 2.133 persones en plantilla i a Catalunya Ràdio 427 persones, segons l'annex de personal del projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat.

Fa dies em vaig trobar un conegut professional de l'època gloriosa de TV3 -el nom del qual no diré per no posar en risc la seva carrera- que em va admetre que sobrava un munt de gent a Sant Joan Despí. Al cap i a la fi, a Sant Cugat en van prejubilar 600 -amb sous de 3.000 euros, per cert- i TVE Catalunya continua emetent.

El que tampoc acabo d'entendre és que, amb aquesta plantilla, hi hagi tantes productores en el benentès que potser no sobren productores, sinó personal. El passat 6 de gener, Manuel Trallero publicava al seu bloc els beneficis de la productora d'un periodista que ha fet un recent programa d'entrevistes per a TV3 -el nom del qual no diré perquè és el millor entrevistador en tele que tenim des de Soler Serrano-: el 2008 havia tingut més de 670.000 euros de benefici, 310.000 el 2009 i 265.000 el 2010. De debò hem de començar a retallar per Pepe Garriga i Isabel Galí?.

Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre (11,40 euros):

Contra la Barcelona progre

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir al twitter:

@xriusenoticies