e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

30 de Juny de 2010

En defensa del PP

Malgrat tots els disbarats que va dir el PP durant la campanya de l'Estatut o fins i tot el que pensi un supervivent de la política com Manuel Fraga, tard o d'hora caldrà parlar amb el PP. Un dels errors de la política catalana dels útlims anys -un altre, vull dir- ha estat intentar establir un cordó sanitari al voltant del Partit Popular.

Cal recordar que l'Acord del Tinell (2003) tenia una clàusula que deia: "Els partits signants del present acord es comprometen a no establir cap acord de governabilitat (acord d'investidura i acord parlamentari estable) amb el PP al Govern de la Generalitat. Igualment aquestes forces es comprometen a impedir la presència del PP en el govern de l'Estat, i renuncien a establir-hi pactes de govern i pactes parlamentaris estables a les cambres estatals".

Però Salvador Cardús, gens sospitós de simpatia envers el PP, afirmava precisament el passat 12 de maig en un article a La Vanguardia que "el compromiso explícito en el pacto del Tinell del primer tripartito para excluir al PP de cualquier pacto político quizás sea la verdadera raíz de todo el embrollo estatutario que causó el recurso del PP ante el Constitucional".

I Pilar Rahola defensava també durant la presentació del darrer llibre d'Alícia Sánchez-Camacho ('Temps de dones') que "amb el PP s'hi ha de poder parlar". Just uns moments després de preguntar-se en veu alta allò "¿qué hace una chica como yo en un sitio como este?".

A la moda anti-PP, amb la inestimable col·laboració de José María Aznar,  s'hi va apuntar fins i tot Artur Mas a les anteriors eleccions amb aquella famosa visita al notari. Encara recordo un dirigent de Convergència que defensava la maniobra electoral malgrat que els hi va fer perdre, segons càlculs del propi partit, més de 30.000 vots.

El fantasma del PP ha tingut també una enorme rendiblitat electoral per al PSC de la mà de José Zaragoza que l'ha espremut abastament a les eleccions catalanes, generals i europees encara que després Zapatero es reunís amb Silvio Berlusconi, un dels que sortia a les tanques. I també Esquerra, que va aconseguir vuit escons a Madrid gràcies al PP després de la visita de Carod a Perpinyà.

Encara no fa un mes, Montilla acusava Endesa, i això que ara és italiana, d'estar en mans dels "amics" del PP per tapar la pròpia incompetència del Govern amb les nevades del passat 8 de març. Però si ell era, com a ministre d'Indústria, l'encarregat de supervisar si les elèctriques complien o no amb les inversions. El PP ha estat, doncs, el pim-pam-pum de la política catalana. Sovint per mèrits propis.

El propi Montilla ha ressuscitat la por al PP arran de la sentència de l'Estatut malgrat que el Tribunal Constitucional ha fet més cas de l'advocat de l'Estat -és a dir del Govern del PSOE- que del propi recurs del PP. Dilluns, en la seva declaració institucional, ja va denunciar l'"actitud hostil" del PP i aquest dimecres, al Parlament, ha anat més enllà: "l'actuació del PP ha estat penosa".

José Montilla oblida tanmateix, en un lapsus voluntari de memòria, que l'Estatut ha estat recorregut també per un exministre de Justícia del PSOE, Enrique Múgica, ara Defensor del Pueblo, i per dues comunitats autònomes socialistes: Aragó i Múrcia. D'això, per descomptat, no se'n recorda.

Malauradament, amb el PP tard o d'hora ens hi haurem d'entendre atès el que ha passat a altres comunitats autònomes. A Galícia cal recordar que han passat directament de l'oposició a la majoria absoluta -a Catalunya només conec un cas similar: el de l'alcalde de Martorell, el convergent Salvador Esteve- i al País Basc sort en té el socialista Patxi López dels 'populars'.

A més, ens agradi o no, el PP representa a Catalunya un 10% dels electors -10,6% de vots i 14 escons a les darreres eleccions al Parlament- i a Espanya -amb quasi 40% dels vots i 154 escons- són alternativa de govern. Fa tota la pinta que -gràcies a Zapatero- Mariano Rajoy serà el nou llogater de la Moncloa.

Si el tripartit no hagués demonitzat el PP com ho ha fet potser ara no estaríem com estem amb l'Estatut. Una de les imatges més patètiques de la política catalana dels últims temps -n'hi ha hagut moltes- va ser el dia del funeral de Samaranch. Tot un president de la Generalitat pidolant, a peu dret, una reunió amb Mariano Rajoy sobre l'Estatut: "Mariano, tenemos que vernos".

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1539
2
Comentaris afegits 
Adri (Barcelona-Sants) 02-07-2010 - 19:25
Des de quan el Govern de Mrcia s socialista? Primera notcia que tinc.
Antonio (Barcelona) 02-07-2010 - 10:40
Aix s ser democrtes de veritat, parlar amb tothom. Ja n'hi ha prou de voler acabar amb el PP, de dir que van contra Catalunya. Cadasc t la seva opini i s lliure d'expresar-la, no neguem aquest dret a ning. No es dolent sentir-se catal i espanyol.
TORNAR