e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

04 de Juny de 2011

Ara que tothom s'atreveix amb Joan Puigcercós voldria sortir expressament en defensa del president en funcions d'Esquerra. Jordi Portabella, en efecte, l'encoratjava aquest divendres a l'Avui a plegar perquè "no poden continuar manant els que ara manen" i li retreia "el segon tripartit".

Ell precisament que va ser-ne un peoner a Barcelona i en va pactar dos amb els socialistes a l'Ajuntament. A més voldria destacar un detall: Portabella plega, però plega de l'únic carrec no remunerat que té -el de la direcció d'Esquerra- perquè continuarà de regidor quatre anys més. Com a mínim.

Ernest Benach també va afirmar el passat 25 de maig a Rac1 que calia una renovació "total i absoluta" i que "cap de les persones que hi ha a la direcció ha de ser al davant". "Amb el resultat de diumenge, això [de ser candidat, Joan Puigcercós] ni tan sols s'ho pot plantejar", afegia.

Mentre que Carod donava lliçons a l'Ara el dia abans: "A ERC, amb els líders actuals com a candidats, els darrers tres anys s'han perdut 540.000 vots." I que era Carod fins fa quatre dies? que no era vicepresident del Govern en representació d'Esquerra?. Té conya que doni lliçons un que va col·locar el seu germà a París i l'obra de govern del qual després de quatre anys de vicepresident ha estat, bàsicament, la corona d'espines i la llança d'Equador.

Pel que fa a Portabella, va donar suport a Carod abans del darrer congrés i, quan aquest va caure en desgràcia, es va acostar a Puigcercós a canvi de repetir com alcaldable. Gràcies al canvi de bàndol, Puigcercós el va premiar a més amb la presidència del consell nacional d'Esquerra. És un càrrec més aviat honorífic, però que Déu ens agafi confessats perquè si Puigcercós dimitís el nou president d'Esquerra, per estatuts, seria el president del consell nacional.

Jordi Portabella, com tal de repetir com a regidor, ha estat capaç de pactar amb el dimoni: Laporta i Reagrupament. De fet, ho va proposar l'endemà mateix de la davallada del passat 28-N sense ni tan sols consultar-ho a la direcció perquè s'ho veia venir.

I si ara ha renunciat a la carrera per la successió -resultats municipals a banda- és perquè Oriol Junqueras no en vol saber res.  Malgrat això estic segur que encara intentarà col·locar el seu home de confiança, Oriol Amorós, a la secretaria general.

El cas d'Ernest Benach és encara pitjor perquè va ser capaç de trair un amic, Josep-Lluís Carod-Rovira, a canvi d'anar de segon per Barcelona. Atès el que li ha passat a Sergi de los Ríos a les municipals -que s'ha quedat fora de l'Ajuntament després d'haver estat tinent d'alcalde- no vull ni imaginar la castanya que hagués patit Benach a les autonòmiques.

Benach sí que és l'inventor del tripartit perquè el va parir ell el 1987 a Reus i això li va permetre ser tinent d'alcalde quatre legislatures seguides. A la capital del Baix Camp en deuen haver quedat tant farts que ERC s'ha quedat fora de l'Ajuntament. De fet els ha guanyat fins i tot la ultradretana Plataforma x Catalunya.

Ernest Benach, per cert, també va dimitir però quan va veure que els resultats d'ERC el passat 28-N el convertien en un diputat ras i curt de la cambra catalana després d'haver estat el segon càrrec institucional del país. Ni tan sols tenia opció, com Joan Saura, d'anar de senador a Madrid.

A Joan Puigcercós se li pot retreure -a més del segon tripartit- moltes coses. Entre d'altres no dominar una cosa tan important en política com el tempo i refiar-se de segons quins col·laboradors -Vendrell, Simó, etc-. Però al costat d'alguns dirigents del carrer Calàbria -perdó: exdirigents- ell sembla la mare Teresa de Calcuta.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1669
5
Comentaris afegits 
comentador (Bidonville) 09-06-2011 - 10:22
Els demèrits dels altres no justifiquen (o, com a mínim, no haurien ser l'argument principal) dels mèrits dels uns, que és precisament el que un espera trobar en un article amb aquest títol.
Joan9 (Palamós) 07-06-2011 - 18:09
Defensar Puigcercós és anar contra la llibertat del poble català i la seva independència. Com es pot defensar a una persona que va caure en la més gran aberració i traidoria al penjar la bandera espanyola al balcó del seu despatx de la Generalitat ?
Albert (Badalona) 06-06-2011 - 12:16
Si la defensa d'algú es basa no en els seus mèrits,sino en treure els demèrits dels que li fan oposició, s'acaba el sentit crític d'un periodista. Bé, a menys que no en tingui, de mèrits, com en Puigcercós. Un to de crítica molt baix Sr. Rius.
Martín Martínez Martínez (Barcelona) 05-06-2011 - 17:37
Una expsocisió de persones amb desmèrits. I en aquesta exposició Puigcercós se li veu diferent, doncs, no va tant carregat.
Borja K (Boadilla) 05-06-2011 - 09:20
Hi ha una diferencia que queda fora de l'anàlisi. Una cosa son els tripartits amb una força guanyadora, i altre, els tripartits amb una força perdedora.
TORNAR