e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

02 de Gener de 2009

El passat 23 de desembre va ser com una revelació. El País informava a les planes d'economia de la recol·locació d'Àngel Acebes i altres dirigents del PP en una filial de CajaMadrid en el marc dels intents d'Esperanza Aguirre de controlar aquesta entitat d'estalvis.

El mateix dia, a la secció de cultura de La Vanguardia, descobria que Enric Marín era un dels escollits -amb Vicenç Altaió al capdavant- per a intentar revifar el Centre d'Art Santa Mònica. Marín va ser Secretari de Comunicació del primer tripartit després del fugaç pas de Miquel Sellarès pel càrrec i, entre d'altres, va haver de fer front la crisis del Carmel. Aquella en la que Imma Mayol prohibia entrar les càmeres de TV3 a assemblees de veïns.

Segurament la informació era, el que en argot periodístic, s'entén per una pessebrada perquè la foto apareixia també a les planes de de Catalunya d'El País entre altres mitjans de comunicació. Una excel·lent tasca del corresponent cap de premsa després que la gestió del Centre d'Art Santa Mònica hagi estat, probablement, la primera ensopegada seriosa del conseller Tresserras al capdavant de Cultura.

Just unes hores abans havia rebut també un correu electrònic del consorci de Biblioteques de Barcelona, un organisme que depèn de l'Ajuntament de Barcelona, en el que informava del nomenament d'Assumpta Bailac com a nova gerent de la institució. De seguida em va venir al cap que havia estat directora general de Cooperació Cultural entre el 2004 i el 2006, una de les direccions generals claus de Cultura, i que fins i tot havia arribat a sonar de consellera en una remodelació de Govern.
 
Sense desmerèixer les qualitats professionals d'almenys dos dels esmentats, vaig pensar en els treballadors amenaçats per expedients de regulació d'ocupació de Seat, de Nissan, de Gonvarri, de Delphi, de Pirelli. També la idea maquiavèl·lica que els polítics no es queden mai sense feina. Ni tan sols en època de crisi.

D'una manera o altra poden ser recol·locats en alguns dels organismes controlats pels partits. En el nostre sistema democràtic hi ha múltiples vicaries entre el consell de govern de la CCMA, el CAC, el Síndic de Greuges o el Consell General del Poder Judicial. Ara el que està pendent, fins i tot incompleix ja el termini, és el consell assessor de la Corporació.

El PSC va renovar la majoria d'alcaldies de l'àrea metropolitana -a Clos el van fer ministre i tot- a base de situar alguns dels seus alcaldes en càrrecs de la Generalitat. Probablement el cas més paradigmàtic és el de l'històric alcalde de Viladecans, Jaume Montfort, al que Marina Geli va nomenar president del Servei d'Emergències Mèdiques de la Generalitat sense que hi hagués constància, després de 22 anys de fer de batlle, d'experiència professional en la matèria.

Artur Mas també ha fet servir la quota convergent en aquests organismes per a desempallegar-se d'alguns històrics i, de retruc, renovar el grup parlamentari de CiU de cara a les properes eleccions al Parlament: a Ramon Camp l'han col·locat al Poder Judicial sense que mai hagi exercit de "jurista de prestigi" com exigeix la llei encara que sigui advocat. I prèviament, al Consell Consultiu va enviar Jaume Camps, l'últim roquista perquè Lluís Recoder va preferir refugiar-se a Sant Cugat. Clar que el PSC va col·locar de president un altre independent: Pere Jove, exdiputat al Congrés.

Un cas peculiar és també Rafael Ribó, el defensor dels pobres, que acaba d'estrenar en plena crisi una nou edifici per la institució les obres del qual han costat més de cinc milions d'euros i ens queixàvem, amb raó, dels 43.000 pel tuning de Benach. Com se sap, el tripartit es va repartir també determinats òrgans de la Generalitat: al PSC li va tocar la presidència de la Sindicatura de Comptes, a Iniciativa el Síndic de Greuges i a Esquerra la futura Oficina Antfrau si mai es posa en marxa.

Amb Rafael Ribó deuen estar tan satisfets -algú li ha sentit una crítica per la imprevisió del Govern amb el temporal- que preparen una nova llei per allargar el mandat a sis anys. L'exlíder d'Iniciativa no s'haurà d'amoïnar així per la jubilació: en acabar haurà estat més de deu anys al càrrec. Més que qualsevol altre dels seus predecessors.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2430
15
Comentaris afegits 
Kropotkin (Vic) 08-01-2009 - 15:35
Bob Marley (Trenchtown): Si pero esos son pocos y no afectos al régimen. Los politicos afectos al régimen nunca pasan hambre, nunca están en el paro, siempre tienen un nivel de vida muy superior al de sus ingresos teóricos.
Bob Marley (Trenchtown) 08-01-2009 - 10:11
Perdoni pero no per a tothom és així li puc assegurar que hi ha gent que ha treballat professionalment a la política de manera modèl.lica en diferents partits i que aquesta feina els ha suposat lacra, han patit atur, i han estat els leprosos actuals.
Lope de Aguirre (Barcelona) 06-01-2009 - 11:10
http://www.elotrolado.net/hilo_montilla-era-consejero-general-de-la-caixa-cuando-vencio-el-credito-del-psc_476670
Kropotkin (Vic) 06-01-2009 - 11:05
Hasta que no se acabe con la corrupción total y absoluta de todos los niveles de la política serán inútiles todas estas discusiones esteriles sobre financiación, soberanía, etc. Todo lo que se consiga irá a las mismas manos donde va el resto. A Cataluña 0
Fèlix (Badalona) 05-01-2009 - 23:14
No oblidi el cas que E-notícies esbombava fa poc: Ramon Creixell, insigne redigor socialista a Sant Quintí de Mediona, és nomenat "assessor" del germà del Conseller Nadal. Sobra dir que el Sr. Creixell no té cap experiència en la matèria que assessora.
TORNAR