e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

22 de Mar de 2009

Els estirabots d'Oriol Pujol

No sé mai si Oriol Pujol ha arribat al càrrec per mèrits propis o pel cognom. Malgrat ser llicenciat en veterinària i màster per l'IESE segurament no hagués arribat tant lluny ni tan ràpid sense un cognom com el que té. De fet, ell mateix va reconèixer en una entrevista a La Vanguardia, el 15 de juliol del 2007, que conservo com una relíquia: "el cognom Pujol pesa, però a favor".

En deu anys, en efecte, ha fet una carrera meteòrica: de president de CDC a l'Eixample a portaveu de CiU al Parlament, el càrrec que més llueix després de Mas. Successivament ha estat director general d'Afers Interdepartamentals (1996-1999), regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1999-2000), secretari general d'una superconselleria com Treball, Indústria, Comerç i Turisme (2000-20003), diputat al Parlament (2003) i  finalment portaveu des del 2008.

D'alguns d'aquests càrrecs -com el de regidor de l'Ajuntament a l'oposició- se'n va cansar aviat i va decidir tornar a la Generalitat. Aquest facilitat per passar d'un cantó a l'altra de la Plaça Sant Jaume a petició pròpia només està reservada, a Convergència, a peixos grossos com Josep Maria Cullell o Artur Mas.

Però Oriol Pujol em recorda l'hereu de qualsevol empresa del tèxtil -si a hores d'ara encara en queda cap- que comença la carrera per dalt. Abans el fill de l'amo començava escombrant i després sortia a vendre. Ara els envien a Esade i després els nomenen directament director comercial sense haver trepitjat mai el carrer. Així va el país.

Perquè des que Mas el va designar portaveu parlamentari de CiU -no fa tant de temps: el 25 d'octubre del 2007- ha comès més d'una relliscada. Oriol Pujol, de vegades, s'embala. Com si l'activitat política fos un ral·li en comptes d'una cursa de fons. Dimarts passat va tornar a ficar la pota en comparar el rebuig del Govern a facilitar còpies dels informes amb un "cop institucional".

Potser cal recordar que Catalunya no és Euskadi ni ell Iñigo Urkullu. La paraula "cop", encara que sigui amb l'adjectiu "institucional" al costat, té ressonàncies militars. Parlar de "cop institucional" es com equiparar la Catalunya de Montilla a la Vençuela de Chaves. Sortosament, l'última vegada que vaig sentir la paraula "cop" va ser a la sèrie d'Antena 3 sobre el 23-F on el Rei surt com un heroi.

Per descomptat, també penso -com Oriol Pujol- que el Govern hauria de lliurar tots i cadascun dels informes demanats per l'oposició. La seva negativa és un clar indici de culpabilitat després que el tripartit hagi gastat ja un munt de calés amb informes fantasma. A Ernest Benach, la segona autoritat del país, se'l rifen fins i tot els seus.

Però hi ha maneres i maneres de dir les coses. Ara que finalment David Madí s'ha moderat i Felip Puig ha emmudit -encara recordo aquella vegada que va equiparar el Govern amb una "merienda de negros"- Oriol Pujol sembla disposat a superar ambdós a l'hora de fer mèrits.

Tampoc és la primera vegada que diu, en seu parlamentària, un estirabot similar. El 20 de maig de l'any passat, en plena polèmica per la sequera, va qualificar el govern de "casa de barrets". I un any abans, el 3 de maig del 2007, va titllar el president de la Generalitat de "bèstia grossa" com recordava el company Joan Foguet en una peça publicada a El País.
 
L'incident més famós va ser, tanmateix, el foc creuat amb Joan Ferran al ple del Parlament en una data tan assenyalada com el 18 de juliol de l'any passat. Segons els socialistes, va dir "crosta de merda" i segons els convergents "crosta nacionalista". Em crec la versió socialista perquè la diputada Carme Figueras va insistir en una entrevista a e-notícies que va ser "crosta de merda" i, ves per on, Oriol Pujol no ho va desmentir.

El penúltim excés verbal va ser el passat mes de desembre després de la tragèdia al barri de Ca n'Espinós, de Gavà, amb víctimes mortals per una fuga de gas, quan va dir que almenys calia "alegrar-se d'una cosa" perquè "posava damunt la taula la situació d'un dels barris més degradats de Catalunya". La portaveu del PSC, Carme Figueras, que va parlar tot seguit, va qualificar l'afirmació de "miserable i sense escrúpols" (La Vanguardia; 4 de desembre del 2008).

Estic  segur que un estirabot com el que se li va dir dimarts passat no se li hagués escapat ni a Josep Rull ni a Jordi Turull per a esmentar dos dels diputats que són la creu, respectivament, de Quim Nadal i Antoni Castells. Ni tampoc al portaveu adjunt de CiU al Parlament, Josep Maria Pelegrí, que estava al seu costat.

Ves per on l'excés de verbal d'Oriol Pujol va passar desapercebut a Convergència. Més aviat el contrari, Artur Mas el va premiar l'endemà en cedir-li el torn de paraula durant l'habitual sessió de control de cada ple contra José Montilla. Crec, en tot cas, que el mateix president de la Generalitat o Daniel Sirera li van pispar els titulars de la tarda.

Tant se val, tampoc està la federació per a donar lliçons en matèria d'informes encara que hagin passat ja cinc anys des del seu pas a l'oposició: el triparti es va trobar un munt de dossiers al calaix alguns dels quals -sobre professionals de TV3, per exemple- eren més propis de la Inquisició que d'un partit democràtic.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2339
7
Comentaris afegits 
Pere (Sant Pere de Riudebitlles) 27-03-2009 - 10:10
A Joan t.: Es que em salten les lletres del teclat. El que volia explicar s la impunitat que hi ha amb els fills de Pujol, que han fet negocis grcies a la influncia del seu pare, aix est penat a qualsevol pas del mn!
Lidia Obiols Serra (martorell) 25-03-2009 - 15:43
Rius, jo d'aquestes expressions no en dic estirabots,en dic encerts polticament incorrectes. Incorrectes no amb el contingut si no amb llenguatge poltic, per clar l' Oriol,diu les coses pel seu nom i li han ensenyat les dites catalanes,dites amb encert
Pallars (Pallars Juss) 25-03-2009 - 12:55
No s com et paguen per escriure aix perqu no ens tens ni la mes minima idea. s impossible llegir-ho. Deus d'estar al servei d'alg, perqu per merits propis no tindries aquesta feina. Estas omplert d'enveja i rencunia. Inutil.
Joan T. (Barcelona) 24-03-2009 - 14:06
Pere: Podres cuidar una mica l'ortografa? Es que no s'enten una merda !
Jordi (Tei) 24-03-2009 - 11:03
Rius, crec que tns la pell massa fina. Jo no qualificaria com a "estirabots" aquests exemples que cites. Com tampoc els que atribueixes a en Felip Puig. Crec que en som molts els qui hi estem completament d'acord. s la (miserable) realitat que vivim.
TORNAR